No és fàcil de discernir l’escenari que ens planteja la indicació però resulta sorprenent quan ho veus sobre el territori, sobre la realitat lluny dels papers dels plànols
Si la setmana passada eren les ecopinades avui són les cagarades del gos i les burilles potencialment inflamadores
Osti noi!. Ja sabem que de porc i de senyor se n’ha de venir de mena
La guerra sobre de qui és el carrer i ara la guerra per controlar les parets
De moment, i diem de moment, la verema no serà de llaunes de Fanta, no
Passat el 14 d’abril el nostre més sentit homenatge a la república i sí, avui també als seus símbols
Si un pot dir que el que veu és una merda, els altres també ho podem dir de la seva alternativa
Val ja tenim la zona de seguretat, però ens sorprèn l’afegit de la zona de tabalers. Vol dir que la seguretat la proporcionen els tabalers?
El problema és que fer de rendista comporta també certes preocupacions, sobretot, no perdre ni els privilegis ni les oportunitats d’augmentar la renda que et proporciona la vida tranquil·la assossegada. Sobretot que no t’hagis d’esforçar gaire
Sempre havia cregut que això de la flor al cul era una dita, una figura retòrica i vet aquí que segons la foto que documenta hi ha qui porta la flor al cul físicament
Ja em diran si aquesta no és una imatge vista en més d’una ocasió als carres de la ciutat
Molt grossa l’hauràs fet que hagis de passar-te, tardes, vespres o nits pintant parets amb l‘esperança que la Carmen vegi la pintada
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local