La meva vida en fragments

El llibre aplega diversos textos alguns ja publicats i altres que són inèdits o de poca circulació anteriorment. Aquets darrers són bàsicament els records de Bauman de la seva infantesa i joventut a la Polònia antisemita d’abans de la invasió nazi i a la Rússia en guerra amb Alemanya. Són doncs textos en els moments en que de cop els tambors de la guerra a Europa tornen a sonar, d’una reflexió poderosa i lúcida d’un dels gran pensadors del segle XX.

L’editora Izabela Wagner en la introducció dels texts de Bauman explica “ La meva vida en fragments és un llibre que es va construir com una labor de retalls, a partir de peces molt diferents. Aquest caràcter fragmentari no ve tant sols del fet que, tal com el títol  suggereix, Zygmunt Bauman. Hi expliqui històries viscudes, d’una manera no lineal. Tot i que hi ha capítols que són autobiogràfics, no és la seva autobiografia. Aquest volum està compost per textos que Bauman va escriure al llarg de trenta anys. Les llargues entrades de dietari, i les històries de vida les va escriure en anglès...”

El llibre és un testimoni que lliura a les filles i els nets per significar el testimoni de la seva vida i acció al llarg del temps que va viure.

Zygmunt Bauman, un dels intel·lectuals més rellevants del segle XX, va ser catedràtic emèrit de Sociologia de les Universitats de Varsòvia i de Leeds i col·laborador habitual dels debats i activitats del CCCB. Enrere va quedar la seva Polònia natal, d’on va fugir amb la seva família del terror nazi de 1939 cap a la Unió Soviètica. Després del seu pas per l’exèrcit polac i el front rus, va tornar a Polònia i va ser professor de la Universitat de Varsòvia durant anys, però una ferotge campanya antisemita el va dur de nou a l’exili al 1968. La Universitat de Tel Aviv va ser el seu destí, tot i que tampoc definitiu, ja que també va impartir classes als Estats Units i Canadà. Tres anys més tard s’instal·là a la Gran Bretanya on va viure fins a la seva mort, el 9 de gener de 2017. Al llarg de la seva carrera, va desenvolupar una sociologia crítica i emancipadora. 
Entre la seva extensa obra, en gran part traduïda al castellà, destaquen Modernidad y Holocausto (Sequitur, 1997), La postmodernidad y sus descontentos (Akal, 2001), Modernidad líquida (FCE, 2003), Amor líquido: acerca de la fragilidad de los vínculos humanos (FCE, 2005), Europa, una aventura inacabada (Losada, 2006), Ética posmoderna (Siglo XXI, 2006), Arxipèlag d’excepcions (Breus CCCB, 2007), Tiempos líquidos (Tusquets, 2007), Vida de consumo (FCE, 2007),  Libertad (Losada, 2008) i Miedo líquido (Paidós, 2010). Va publicar Esto no es un diario (Paidós, 2012) i també a Paidós va publicar el 2013 Sobre la educación (amb Riccardo Mazzeo). El 2010 va rebre juntament amb Alain Touraine el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats.

L’editora Izabela Wagner és professora associada de sociologia al Collegium Civitas de Varsòvia, investigadora associada de DynamE (Dynamiques Européennes) a la Universitat d'Estrasburg/CNRS, i investigadora associada (fellow) a l'Institut Convergences Migrations de París. Ha escrit una notable  biografia de Zygmunt Bauman i per tant coneix abastament la seva obra.

El llibre s’estructura en set capítols més la introducció de l’editora, les notes de peu de pàgina i finalment la ubicació dels diversos tatxos que formen el llibre.

El primer Història d’un altra Vida? És un text escrit a l’any 1997 inèdit fins la publicació en aquest llibre, és un text en forma de dietari i forma part de les reflexions sobre viure la mateixa vida. Després ve “El lloc d’on vinc” també un text inèdit de l’any 1987 en que Bauman investiga la seva procedència i vicissituds de la seva família des de Polònia i els trasllats que van haver de fer en funció de les feines,i també, de les fugides dels jueus per trobar els llocs on podessin viure amb tranquil·litat, reflexions sobre la identitats i les identitats diverses de les persones. Aquí explica el seu amor per la lectura i el descobriments d’autors i textos. Segueix després El destí d’un refugiat i d’un soldat. El text comença l’1 de setembre de l’any 1939 amb l’entrada dels alemanys a Polònia i tot el recorregut que fa primer com a fugitiu i després com a soldat que lluita amb els batallons polonesos junt als aliats, en aquets cas el russos. Ens trobem amb el text Maduració on explica el seu paper en la postguerra i les tasques que li encomanen com a militar després un victòria i en una postguerra complica al seu país Polònia. Trobem després ¿Qui soc? la confrontació entre ser jueu i ser polonès i els conflictes d’identitat i revisa les polítiques que es donen en aquell moments i els canvis que ja s’entreveuen. El capítol  Abans que caigui la nit, esdevé retorn de Bauman al seu paper d’intel·lectual preocupat per la política i el futur del seu país, analitza fenòmens com les dictadures i l’autoritarisme. I tanca el llibre el  capítol Mirar enrere (per última vegada) en el que Bauman assumeix plenament les seves experiències i sembla que vulgui fer les paus amb un passat que no li ha estat  fàcil. Una vida atzarosa però també plenament viscuda i amb notable influència en el pensament del darrer segle.

Com hem dit aquest llibre no és una autobiografia, però com explica l’editora, Bauman va voler compartir experiències i relatar els fets de la seva joventut al cercle més íntim i això ho fa com a testimoni però també com una crida a no repetir errors per evitar la repetició dels moment més tràgics de la història.  

Zygmunt Bauman va ser una de les grans personalitats dins de la sociologia i la filosofia del segle XX i el que portem del XXI i un referents imprescindible per entendre el món d’avui. Una de les virtuts que se li reconeixen és la seva capacitat d’evolució mentre la societat també evoluciona i per tant en pot fer una interpretació molt realista i que posa en evidència els problemes del desarrelament i la manca d’una identitat sòlida. Veu com el perill passa per un individualisme que s’enfronta a la col·lectivitat i a la pèrdua de  valors col·lectius.

El llibre no té una ordenació cronològica, sinó textos diversos que acaben construint un llibre magistral i la seva pròpia vida esdevé una reflexió sobre el destí de la seva vida en un mon que ha anat canviant  a mesura que els anys passaven.

Val la pena fer-ne una lectura pausada i reflexiva.

La meva vida en fragments
Zygmunt Bauman
Edició d’Izabela Wagner
Traducció d'Helena Lamuela
Editorial Arcàdia
Barcelona, març 2025