Tots els homes per naturalesa volen saber

El relat es mou entre Algèria i França. El seu lloc d’origen i el seu lloc d’adopció. La narració ens ofereix records de la seva infantesa i de l’època en que va conformant la seva pròpia identitat i també el descobriment de la seva opció sexual.

Dos mons, dues cultures i entremig el seu propi debat intern sobre assumir la seva condició de lesbiana i com aquest dubte la porta a relacionar-se cercant relacions que li aportin coneixements i estimació.

Una novel·la amb un llenguatge en alguns moments poètic i en altres durs, realista sense masses concessions a la galeria. La protagonista i autora es despulla emocionalment alhora que va a la recerca de referents de la seva infància i joventut.

Nina Bouraoui viu a França perquè diu que “em sento més lliure; a Algèria sé que la gent em segueix amb orgull, però no sé si seria tan lliure allí”.

Nina Bouraoui va néixer el 1967 i va passar la infantesa tant a França com a Algèria. Durant l’adolescència, va viure amb la seva família a Suïssa i als Emirats Àrabs Units. Va estudiar al Liceu Francès i es va traslladar a París per estudiar-hi Dret i Filosofia.

L’autora estat molt aclamada per la crítica. El seu primer text, Mirada prohibida, va guanyar el Prix du Livre Inter el 1991, i des de llavors ha publicat tretze novel·les més.

L’any 2005, va guanyar el prestigiós premi Renaudot amb Mes mauvaises pensées.

El 2018 ha estat finalista del Prix Médicis i el Prix Femina amb Tous les hommes naturellement désirent savoir. El mateix 2018 va ser distingida amb l’Ordre de les Arts i les Lletres de França en reconeixement a la seva carrera.

Bouraoui és coneguda com a capdavantera de la narrativa contemporània francòfona nord-africana. Els seus textos són novel·les d’auto-ficció escrites en primera persona, i estan molt influenciats per les obres de Marguerite Duras, Violette Leduc, Hervé Guibert i Annie Ernaux. Va escriure diversos llibres abans d’atrevir-se a parlar de la seva homosexualitat. Quan ho va fer, aquestes novel·les les va veure com obres activistes perquè “parlen a minories, als més vulnerables. Si el meu llibre entra a l’habitació d’un adolescent i trenca el seu aïllament, el consideraré un èxit”.

El llibre són un recull d’entrades com si es tractés d’un dietari, però no hi ha ordre cronològic sinó com una amalgama d’idees, reflexions, textos descriptius, sensacions, emocions, moments de socialització i altres d’intimitat.

Els encapçalaments de Recordar, Esdevenir, Saber i Ser son elements distintius de l’obra, és la seva estructura dividida en capítols breus titulats de manera repetitiva, “recordar”, sobre la seva infància a Algèria; “esdevenir”, més centrada en la seva homosexualitat; “saber”, que dona detalls de la història dels seus pares; i “ser”, amb els que, pràcticament, tanca el llibre. Aquests capítols a vegades estan intercalats i a vegades apareixen en curtes sèries, com documents informatius, no lineals, que van conformant el conjunt de la història i donen dades sobre la manera com els avantpassats i els llocs on hem viscut defineixen com a persones i creen també les herències.

La Bouraoui va desgranant els seus records d’infantessa, adolescència i les seves diverses vivències com a noia que arriba a França i es troba en un ambient nou, que l’atrau certament, però també la fa enyorar del seu país de naixement. Records que van conformant la seva identitat i personalitat, el records dels seus amics d’infantesa i el descobriment de la primera sexualitat.

Hi ha tot un exercici per trobar els seus orígens i totes aquelles vivències i records que han acabat configurant la seva personalitat. Sentir-se d’arreu i alhora d’enlloc.

Esdevenir és el camí que va explicant que segueix per reafirmar la seva condició de lesbiana, la recerca del descobriment de l’amor, relacions fugisseres, intencionadament efímeres, per arribar a  trobar el gran amor, la gran relació i reafirmar-se en la seva condició sexual. Res és fàcil i encara hi ha dubtes i escriure l’ajuda a reafirmar la seva condició de dona homosexual.

Relat amb la doble recerca, per una banda la protagonista procura refer i recomposar la seva pròpia història i va a la recerca del passat, de la infantesa, d’una adolescència que no tornarà. I l’altre recerca, la de la seva pròpia identitat, des del dubte fins la certesa de la seva homosexualitat, primer no acceptada però assumida després amb tranquil·litat i fins i tot amb serenitat.

El desamor i també la violència es manifesta en diversos passatges de l’obra i en els records de la seva infància. La independència d’Algèria en relació a França el 1962 o la guerra civil dels anys noranta, són temes recurrents en l’obra. La seva estada amb els avis que no l‘acaben d’acceptar, la valentia de la seva mare que decideix anar a viure a Algèria ja convulsa és tema també recurrent en els passatges autobiogràfics.

La narració literària és directa i té en algunes frases càrrega poètica i en altres mostra una realitat dura com quan descriu els ambients de Kat, el club on comença a descobrir les seves inclinacions sexuals i la seva voluntat com escriptora.

Tots els homes per naturalesa volen saber, mostra una prosa poderosa, sense masses complicacions però sempre amb una  elegància estilística que reflecteix d’una manera sensible les inseguretats de la protagonista en relació a la seva condició de lesbiana.

En definitiva un llibre de molts records, de sentiments diversos i a voltes contradictoris i múltiples sensacions fa que sigui agradable de llegir i seguir la peripècia vital de l’autora protagonista.

Tots els homes per naturalesa volen saber
Nina Bouraoui
Traducció Anna Casassas
Barcelona, octubre 2025
Editorial Les Hores