-
Tribuna
-
Josep Ballbè Urrit
- Vilanova i la Geltrú
- 31-10-2025 11:34
Cada cop més -en la societat actual- són molts els qui passen del fet religiós. La majoria de mortals, però, no coneixen el significat del mot Halloween
Ve de contreure una expressió britànica ("All Hallows’ Eve", equivalent a vigília de Tots Sants). Pel que fa a mi, passo de modes anglòfiles. M'estimo més ser fidel a una doble tradició (cristiana i lúdica). O sia, recordar l'essència i el rerefons de la festa del primer de novembre. També amb la gresca de consumir panellets i castanyes. Amb una mica de vi dolç. I tant que sí!.
L'origen arrenca en la commemoració simbiòtica del Samhain (la festa celta més reeixida del període pagà europeu) i Tots Sants. D'aquests darrers, n'hi ha tants que l'Església de Roma va decidir concentrar -en un sol jorn- el record de tots aquells als quals no s'ha adjudicat una data fixa al santoral del calendari.
Personalment, em decanto pel sentit de recolliment pietós en clau religiosa. Em sobra la parafernàlia i els escarafalls importats d'un país tan incongruent i volàtil com USA. Passo de disfresses, contes de por, carbasses, pel·lícules de terror i cases encantades. Més m'estimo recórrer al nostre costumari per tibar d'adagis prou significatius: "De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir / De Tots Sants enllà, pren la manta i no la deixis anar / Per Tots Sants, abrics i guants (o castanyes i mocadors grans) / Per Tots Sants, les olives fan mig oli".
Com a creient, vull recordar una citació de Sant Pau, en la seva primera carta als tessalonicencs. Diu que "la voluntat de Déu és la nostra santificació". Quin repte més cabdal! Al cap i a la fi, ésser sant només consisteix a ésser bona persona. A pensar en el proïsme. A compartir. A practicar la solidaritat, mostrar empatia, lluitar per un món més just i millor per a tothom. Sense cap mena de distinció per motius com sexe, raça, procedència geogràfica o creença espiritual.
En veure, tanmateix, l'individualisme social i ensopit de força gent, sento un desencís enorme. Per això, insisteixo en el concepte de l'aprofundiment de les "persones" a tot nivell. Ja des de l'àmbit escolar.
No s'hi val a conrear la teoria d'allò que jo anomeno "l'hortet particular", aquells que tan sols creuen en l'egocentrisme. Mai no mouen un sol fil en favor del proïsme. Quina pena! En canvi, el dia que obren el seu cor al sentit social dels termes que apuntava abans, arriben a copsar plenament on rau la felicitat.
De pas, mantenim les nostres tradicions, que mai no hem de perdre.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
