Urgències relatives

Un a la vida ha fet tots els papers de l’auca.

S’ha disfressat quan ha calgut.

Ha anat a processons, via crucis, envelats, cercaviles, manifestacions, trobades, aplecs, trobades estranyes, reunions, concentracions de col·leccionistes de plaques de cava, i d’altres col·leccions friquis, ha seguit   artistes i altres coses que millor no explicar.

Hem seguit moltes convocatòries sabent que eren causes perdudes -que són les bones- i que a l’hora de la veritat aplegaven els quatre i el “cabo”.

Però mai hagués pensat que quedaria sorprès per un cartell on es fa la demanda de persones amb una determinada sensibilitat que em sembla que no tenim i a les alçades de la vida en que ens trobem ja no tindrem.

“Super heroes gatunos”. Fauna encara per incardinar en les moltes possibilitats que dóna el món els humans i les relacions que s poden establir entre ells.

Ser un heroi sempre m’hagués agradat però la meva existència ni ha estat èpica, més aviat grisa i sense possibilitats de mostrar el nostre costat més heroic, la part més agosarada de la nostra personalitat. Hem somiat que aconseguia fites meravelloses, hem gaudit pensant amb els poders màgics per fer coses... però res. Com a molt hem llegit algun episodi de la mítica col·lecció de MARVEL sobre súper herois.

Segurament passar de la grisor a la heroïcitat necessita un motiu potent, un motiu preferent i un motiu que trenqui la rutina d’una quotidianitat rutinària però que pot arribar a satisfer.

Però ja avanço, per no ser titllats d’impostors, que no som un “héroe gatuno” ni de lluny, no ens interessen els gats gens ni mica.

Ja vam haver d’acceptar que se’ls considerés ciutadans no humans de Vilanova, però ja n’hi ha prou, llavors la mesura ja ens va semblar molt discriminatòria respecte a altres animals que ens acompanyen a la ciutat, des de la cabra de la Ronda, la carpa Juanita, fins les paneroles que a l’estiu poblen forces de les nostres voreres... Però aquest seria un debat inútil...

Doncs no, no som uns “héroe gatuno”.

Sí, podem trobar mitja hora lliure cada dia o cada dos o tres dies.

Però no, no ens ajuntarem al grup...

Puc fins i tot creure’m apassionat i fins i tot sensible però no ens interpel·la, ni el gat, ni el gos, ni la mare que els va parir.

Mai els hi farem res de dolent ni que els perjudiqui ni deixaré que ho facin però que no comptin amb nosaltres.

Ni els hi donarem aigua ni els farem carantoines ni “lo que necesiten en aquel momento” I això que és? Treure’ls a passejar no, oi? El gats van sols, i si tenen altre tipus de necessitat ja s’espavilaran que ja ho fan i prou bé.

I el nostre cor batega per moltes coses però no pels gats i ja ens sap greu que no puguem ser còmplice d’aquest entusiasta grup que es preocupa pels ciutadans no humans de la ciutat.

Ja en varem tenir prou amb un gat que vam haver de tenir unes dies per absència d’un apassionat i sensible persona que el tenia a casa seva i ens el va deixar en acollida, el “Malparit”, així es deia, anava amunt avall, saltant com un possés gronxant-se a les cortines i botant enfollit pel menjador... Suposo que deuria notar que érem insensibles o no teníem prou sensibilitat per entendre als gats i fer-los “mimos”.

Ep! I ens sap greu  perquè valorem, i molt, la tasca que s’imposen aquest “Héroes gatunos” i la campanya que fan.

Gran dosi d’amor, inversió... No, la veritat és que si tenim temps per buscar i donar amor no el dedicarem als gats. Així de clar, però respectem i molt, només faltaria, a qui vulgui donar la seva dosi d’amor als gats i a qualsevol altre animal humà o no.

No és el nostre cas i a vegades ens sap greu però no hem tingut mai aquesta sensibilitat, potser en tenim d’altres. I potser rebem l’agraïment també d‘altres més enllà de que els gats, quan es veuen, potser ens miren malament sabent que no som dels que els dediquem ni mimos ni el que necessiten en cada moment.

És així i malgrat les crides siguin emotives, i generin una certa empatia no les seguirem, no anirem a trobar els gatets...

Que hi farem!

I ja ho deia el gran Serrat:

Cada loco con su tema
Contra gustos no hay disputas
Artefactos, bestias, hombres y mujeres
Cada uno es como es

I res més a dir!