Un repàs renaturalitzador del 2025

Un cop més el gran protagonista de tot plegat ha estat el mausoleu del Tabaris que ha acollit infinitat d’actes de tot tipus durant aquests dotze mesos. S’ha d’aprofitar la inversió d’un tou de milions posat en aquest edifici que ens recorda a l’arquitectura soviètica més que a una altra cosa. Ja tenim cinema, dansa inclusiva, mercats de tot tipus i també celebracions d’algunes empreses familiars consolidades del Vendrell. Tot va sobre rodes. En aquest any hem celebrat la primera nit de l’empresa que curiosament es va premiar a algunes de les firmes que han tingut el seu dia de glòria en aquest edifici de la nissaga optimista. El fort del Vendrell precisament no és el seu teixit empresarial, però sempre queda bé una mica de postureig en aquest àmbit empresarial amb unes quantes fotos i uns parlaments de complement.

Una de les coses més destacables d’aquest any és el traspàs de la Llibreria Mitjans des de la seva seu històrica de la carretera del Dr. Robert fins al carrer Montserrat. Una mesura molt original en la vigília de Tot Sants quan un grup nombrós de baixpenedesencs van passar els darrers 1.000 llibres d’un establiment a l’altre. Una manera molt original de promoció i de compartir cultura d’una de les botigues més emblemàtiques del Vendrell inaugurades en un ja llunyà 1969. Arran de les reformes d’aquest cèntric edifici també hem vist com un dels bars més populars del Vendrell com el Salvatore ha tancat les seves portes definitivament. Qui no ha provat les seves flautes de llonganissa amb ceba, formatge i patates braves? Una combinació que ja forma part del record.

En un ambient festiu enguany es va celebrar la segona edició de l’Enramada en la matinada del Dia del Gos a partir de les tres a la plaça Vella. Una proposta clandestina i anàrquica que no hi ha res anunciat i ho sap tothom. Una prova més que hi ha coses que encara que les anunciïs molt no generen cap interès ciutadà i altres que no les trobes enlloc aconsegueix omplir una plaça Vella en una nit de juliol. Enguany un coet va rebotar en un fanal i va caure al terra. No va passar res de miracle, perquè al Vendrell mai passa res. Pau i tranquil·litat per tothom.

Enguany hem inaugurat un pipi can a la sorra davant de l’Alberg de Sant Maria del Mar. Es va posar els volts de Sant Joan. Els cartells es van posar un mes més tard i res després de l’estiu es va treure i fins l’any que ve. Primer era un recinte clos i després es va obrir en la part marítima. Anar fent sobre la marxa.

Tot just abans de la festa major varen començar les obres faraòniques de la Riera de la Bisbal i dels Torrents dels Aragalls. En total més de 6 milions d’euros, a priori, llençats al torrent. Al Vendrell hi ha altres prioritats socials i comercials abans d’aquestes obres que a part d’un gran cost econòmic treuen més aparcament al Vendrell i són tan modernes que posen un parc al mig d’una riera de Sant Salvador fins que un dia l’aigua torni a recuperar el que li han pres.

Seguim amb els eterns problemes de la brutícia, la manca de llum, la inseguretat ciutadana, el soroll d’una discoteca a Coma-ruga, la neteja dels carrers, l’alt cost de l’Ibi i altres històries que ja són intrínseques al Vendrell. No cal que parlem d’aquestes urbanitzacions que s’han de revertir a l’Ajuntament i que passen anys i anys i estan allí esperant el seu torn. El vendrellenc de l’any el tenim en el Dani que cansat d’alimentar un parell de dotzenes de gats va portar dos exemplars en el ple de novembre per mostrar la seva problemàtica als 21 polítics del consistori allí reunits. Cansat de promeses va passar a una nova fase. A veure com evoluciona tot plegat. Mentrestant passa tot això esperem que el mític “Cuadritos” torni a formar part d’aquest Vendrell humà farcit de potencialitats i bones paraules i ple procés de renaturalització integral.