Jaume Casanovas, l’home que de petit va decidir que volia ser alcalde de Vilanova

P. Com descriuries el personatge Jaume Casanovas?

R. Per a mi, és un líder polític nat, que es va anar construint amb una maduració personal i política, adquirint influències i capacitats ideològiques, començant pel catalanisme, la consciència social, el socialisme democràtic, el republicanisme, l’europeisme... Quan arriba a l'alcaldia, l'abril del 79, amb 34 anys, hi arriba preparat i té molt clar un programa de transformació de la ciutat.

“Un líder carismàtic”

P. Com era com a líder polític?

R. Era molt carismàtic, tenia les coses molt clares. Tenia molta capacitat de visió política i una idea al cap de com havia de ser la ciutat. A vegades l’oposició el va acusar de ser una mica prepotent, fins i tot d'estil una mica 'xulesc'. Ell sempre responia que la seva dinàmica política era tan potent que la resta de grups polítics no el podien seguir, que se sentien com a desplaçats.

 P. De quina manera el va marcar el seu pas per l'escoltisme?

R. Recordava aquell temps com una etapa molt plena, engrescadora i formativa. La seva estada a l’escoltisme, dels 12 anys fins als 19, va ser una escola de valors cívics per ell. Allà va aprendre que era la solidaritat, el respecte a la natura, la sociabilitat... El va influir, també, l'ambient catalanista que hi havia, sense que això tingués repercussions polítiques. I una cosa molt important és que ell allà diu que va descobrir la pobresa. Explicava que a la Geltrú va trobar gent que vivia al sota escala de la casa. Això el ‘frapa’, ho diu tal qual.

P. Quan va decidir que volia ser alcalde?

R. Ja de petit deia que volia ser alcalde de Vilanova. Va llegir a ‘La Vanguardia’ una entrevista amb Conrad Adenauer, alcalde de Colònia, primer canceller de la República Federal d'Alemanya després de la II Guerra Mundial, i un dels fundadors de la Unió Europea. En aquestes declaracions, Adenauer deia que, de tota la seva trajectòria política, el que més li havia agradat va ser haver ocupat l’alcaldia de Colònia. Casanovas va dir que, quan va llegir això, va decidir que ell seria alcalde de Vilanova.

P. Va crear un tarannà propi del funcionament de l’Ajuntament de Vilanova?

R. Va fer funcionar l'ajuntament al voltant de la seva persona i va contagiar les seves ganes de canviar la ciutat als que l’envoltaven. De fer una nova ciutat. Per fer-ho va crear una màquina potent dins de l'Ajuntament. Vam entrar alguns funcionaris amb la idea de renovar l'administració i donar projecció en l'àmbit tècnic de les noves demandes polítiques de la ciutadania.

P. Quines van ser les principals obres que va fer per posar la ciutat al dia i projectar-li visió de futur?

R. Primer va aprovar el Pla General l'any 1981, que definia la ciutat que volia fer. Fixava les localitzacions on havien d'anar les zones residencials i afrontava la necessitat que Vilanova tingués el sòl industrial que li mancava, per reindustrialitzar la ciutat, que no havia de ser solament una societat de serveis. El pla definia el dibuix d'on anava el sol residencial, l'industrial i els grans equipaments.

Un munt de realitzacions

P. Quines coses concretes fixava aquest pla?

R. Per exemple, el Centre Cívic de Sant Joan, la piscina municipal, el pas sota la via a la Rambla Principal. La conversió en zona de vianants del centre de la ciutat, el Parc de Ribes Roges i la regeneració de la platja del costat, on hi ha la Pasífae, La Paperera (Institut Municipal d’Educació i Treball)... Quan ell va arribar a l’alcaldia el 50% dels carrers de la vila estaven sense asfaltar i molts sense enllumenat. Cal recordar, també, que la creació de la Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf va ser idea seva.

P. I en l'àmbit de les infraestructures?

R. Va fer dues coses fonamentals. L’inici de l'expedient per la portada d'aigua del Llobregat, des d'Abrera, que va resoldre el problema endèmic de la manca d’aigua a Vilanova. I va acabar amb l’abocador incontrolat a celobert, que estava en combustió permanent, traient fum sense parar, i era supercontaminant, i es va crear la planta de compostatge de Vilafranca.

P. Com van néixer les crítiques de l’oposició?

R. El que he contat abans passa quan ell té majoria absoluta, en el segon mandat (1983-1987) i no necessita ningú per pactar. Moltes de les obres citades abans són d’aquest període. L'oposició li deia que era ‘xulet’, prepotent, que no escoltava ningú i tirava pel dret. Ell sempre responia: “Això m'ho diuen perquè s'estan fent un munt de coses i ells no són capaços d'assimilar-ho”.

P. Tenia raó quan deia això?

R. Home, una mica potser sí que era cert. Però que la màquina anava a 100 per hora, també és cert. Això fins i tot va passar factura al seu equip de regidors. Un parell d’ells van tenir seriosos problemes de salut.

La zona blava

P. Quina imatge tenia la ciutadania de l'alcalde Casanovas?

R. Jo crec que, per una banda, la gent el tenia ben considerat perquè a la ciutat es feien obres de millora i arribaven serveis públics que abans no existien, ja que veníem d’una etapa en què tot plegat estava molt aturat. Però, amb el pas del temps, hi va haver una sèrie de desavinences, com per exemple, quan es va implantar la zona blava.

P. Què va passar amb la creació de la zona blava d’aparcaments?

R. Una de les primeres zones blaves que es van fer a Catalunya va ser a Vilanova. Se’n van crear unes quantes i això va provocar el desacord de molts botiguers que temien que aquesta decisió repercutís seriosament en els seus negocis i veïns que també s’hi oposaven. A més, al principi, aproximadament una tercera part de la zona blava no s’utilitzava i això va originar una contestació ciutadana.

La peatonalització de la Rambla

P. Quins van ser aquests casos de contestació ciutadana?

R. El primer l’eliminació de la circulació de cotxes als laterals de la Rambla Principal. Va haver-hi molta contestació del comerç, amb l’argument que si els compradors havien de deixar el cotxe i anar-hi caminant, no ho farien. Però aviat es va veure que aquesta idea era equivocada. Va passar el contrari: després de la conversió en zona de vianants va augmentar significativament el nombre de clients que anaven a comprar a la Rambla. Tot seguit, vist que l’eliminació de cotxes havia donat bons resultats a la Rambla, comerciants del carrer dels Caputxins van començar a demanar el mateix.

 P. Creus que Casanovas es va equivocar en algunes coses?

R. Crec que, en algunes ocasions, li va mancar una mica de flexibilitat. Ho dic en el sentit que, a vegades, les seves propostes podien ser molt innovadores i la ciutat no estava preparada per assumir-ho. Diria que en alguns moments va mancar una mica de rodatge o de pedagogia.

Casanovas, en una visita a les obres d'urbanització de La Collada. Foto: Diari de Vilanova

Ensopegada a Pirelli Mar

P. Creus que l’episodi de Pirelli Mar va ser un d’aquests casos?

R. Pirelli Mar era, pel Casanovas, el projecte de futur, del segle XXI. Però va fracassar, entre altres motius, perquè ho va convertir en una proposta de màxims.

P. De màxims? Què vols dir amb això de màxims?

R. Que no va renunciar a res. Volia fer allà un auditori amb 500 seients,

un hotel, una zona comercial, el centre tecnològic, un museu... I, a més, destinar molts espais per a la nova economia, les noves tecnologies, la informàtica. Volia que Vilanova tingués allà un pol d'atracció important.

P. Quin va ser el problema?

R. El problema va ser que l'arquitecte o ell van filtrant a la premsa uns croquis de com acabaria el projecte. El projecte preveia que l’espai on estava la Pirelli, en la segona línia de mar, havia d’obrir-se al mar.

P. I com s’havia d’obrir al mar?

R. Obrint espais en la façana marítima perquè el que hi hagués en l’espai de l’antiga Pirelli tingués connexió directa amb el mar. Per això implicava enderrocar un bon nombre de cases. I, clar, el veïnat es va posar en peu de guerra. Va haver-hi moltíssimes manifestacions. En aquell moment el PSC estava en minoria a l’ajuntament i governava amb el CDS. I, arran d'aquesta situació, el CDS li va deixar de fer costat. Llavors, Casanovas va quedar sol i la resta de partits, que sumava una majoria, va prendre l'acord de revocar el projecte de Pirelli Mar.

P. Hauria pogut tenir alguna possibilitat de salvar el projecte?

R. Jo crec que si ell hagués tingut una mica més de flexibilitat i, en comptes de voler portar aquest projecte al 100%, ho hagués fet, posem per cas, al 70%, i hagués negociat amb els veïns o aparcat el tema durant un temps, podria haver-hi hagut una entesa. Però això no va passar.

“Si per mi fos, vostè no seria...”

P. Com eren les seves relacions amb la Generalitat quan ell era governador civil de Barcelona?

R. Sobre aquesta etapa hi ha una anècdota que reflecteix molt tant la seva personalitat com la del president de la Generalitat d’aquell moment. En un encontre entre el Jordi Pujol i el Jaume Casanovas, el president li va dir: “Si per mi fos, vostè no seria governador de Barcelona”. I el governador li va respondre: “Si per mi fos, vostè no seria president de la Generalitat”. 

P. A la presentació del teu llibre sobre el Casanovas vas dir que fer aquest retrat et va resultar difícil. Per què et va resultar difícil?

R. Primer perquè el Jaume no va deixar gaire coses escrites. El fons documental sobre la seva obra política és escàs. Després, per la complexitat del personatge. Era una persona polièdrica capaç d'engrescar a qualsevol ciutadà, però al mateix temps va rebre aquestes crítiques de ser una mica altiu o prepotent. No volia que aquest tòpic del seu caràcter es mengés la seva obra política.

P. Quin record guarda la gent de l’alcalde Casanovas?

R. Per fer el llibre jo he parlat, bàsicament, amb gent que va coincidir amb la seva trajectòria política. La idea que tothom comparteix és que el Jaume Casanovas va dissenyar la ciutat, les seves dotacions, els grans eixos per a tots els nivells, d’obres i de serveis. Això és una cosa ben reconeguda per gent de dretes, de centre i d'esquerra. Es reconeix que va ser el gran transformador de la ciutat. Alguna gent el critica per qüestions puntuals, com si en un moment determinat no va ser flexible. Però, al marge d'això, la gent comparteix la idea que va ser el transformador de la ciutat.