Tot anava bé fins ara

Un fet que durant molts anys es volia tapar, que no tingués massa difusió ja semblava que posava en entredit la feina que feien i també la manca de suports en cas de problemes.

Un del autors Joan Miquel Capell que és mosso d’esquadra ho explica perfectament. "Cada any se suïciden entre 15 i 20 policies a l'estat espanyol, i la majoria fan servir la seva pròpia arma –diu Capell–. Als anys 90, quan algú de la policia se suïcidava, ningú no en volia saber res. Si volies anar al funeral, tenies prohibit portar l'uniforme. Em sembla força injust, sobretot considerant que aquella persona s'havia dedicat uns anys a servir la societat a través de la seva feina".

La trama de la novel·la comença a partir del presumpte suïcidi d’un mosso d’esquadra, tot i que es reobre el cas ja que hi ha qui creu que la mort va ser un assassinat. La barreja de temes diversos però d’actualitat, la corrupció policial, el control de la prostitució, el tràfic de droga... elements que barrejats donen una novel·la molt interessant i de lectura plaent.

Els autors són dos reconeguts experts de novel·la negra i amb una llarga trajectòria com a escriptors.

Andreu Martín (1949) és escriptor especialitzat en novel·la negra i policíaca des que, el 1979, va publicar Muts i a la gàbia. El 1980 va rebre el premi Círculo del Crimen per Pròtesi, que va ser adaptada al cinema per Vicente Aranda, i posteriorment ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com Si és o no és (amb el Deutsche Krimi Preis International a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya), Barcelona connection i L’home que tenia raor (les dues amb premis Hammett concedits per l’Associació Internacional d’Escriptors Policíacs), Bellíssimes persones (que, a més del Hammett, també va rebre el premi Ateneo de Sevilla) o De tot cor (premi Alfons el Magnànim). També ha fet incursions en el gènere eròtic amb Espera, ponte así (premi La Sonrisa Vertical), en el gènere esportiu amb Hat trick i, sobretot, en l’àmbit de la novel·la infantil, on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan. No demanis llobarro fora de temporada, va rebre el Premi Nacional de Novel·la Juvenil. L’Harem del Tibidabo (2018), Tothom et recordarà (2019), La favorita de l’Harem (2020) i Ara direu que estic boig (2021) han sigut les seves darreres novel·les publicades a la col·lecció «crims.cat».

Joan Miquel Capell va néixer al Guinardó (Barcelona). És doctor en dret per la UB on imparteix l’assignatura la Delinqüència organitzada i terrorisme. En l’actualitat treballa com a responsable del Gabinet de Prevenció i Seguretat de la Diputació de Barcelona. Va prestar servei com mosso d’esquadra durant més de trenta anys i va passar per totes les categories fins a arribar a comissari. Ha treballat en diferents destins d’investigació policial on va destacar en investigacions relacionades amb el tràfic de drogues, els delictes contra el consum o el medi ambient. Va ser el primer cap de la Regió Policial de Girona i, posteriorment, encarregat del desplegament de substitució a la ciutat de Barcelona de la PG/ME. Ha publicat diversos articles de caire jurídic i assaigs com Nocions Bàsiques de la Policia local a Catalunya i Les funcions de policia judicial de la Policia local a Catalunya (2016) o la Gestió de la Crisi en el món local (2020). És autor dels llibres Ser policia (2011) i Soc regidor de seguretat, i ara què? (2019). Va guanyar el premi Crims de Tinta (2018) amb la novel·la Wad-Ras.

La novel·la comença en la inauguració d’una comissaria a Vic, ens trobem en el moment en que comença el desplegament dels mossos i això va generar alguns conflictes amb els altres cossos policials que veien que una nova policia els feia la competència, al llarg de la novel·la es veuen alguns d’aquest problemes que van sorgir però finalment l’obligada i lògica col·laboració s’imposava. En aquesta inauguració els caps dels mossos encarreguen a un parell de comissaris que elaborin un informe sobre si és versemblant la versió del suïcidi d’un mosso que tothom va donar per bona des de la guàrdia civil fins el jutge que va tancar el cas.

Un jove agent de la unitat de ferrocarrils va morir en circumstàncies força estranyes, tot i que els investigadors van determinar que es tractava d'un suïcidi. Temps després, i amb molta insistència, la seva parella aconsegueix que dos comandaments dels Mossos reobrin el cas i investiguin les noves proves i certeses que aporta. Alguns elements del sumari eren molt peculiars, a mesura que els dos companys van estirant el fil amb entrevistes a la Guàrdia Civil veuen que es va fer una investigació més que dubtosa, un tancament judicial del cas de manera també ràpida, amb una família del mosso mort que no és precisament una família exemplar amb un pare autoritari i agressiu i amb uns germans que malden per desprendre’s dels seus dominis. Les investigacions del cas agafen una dimensió totalment nova, que té unes arrels que s’endinsen en terrenys obscurs de l’explotació de clubs de prostitució fins a la distribució de la droga al país, tot plegat fa pensar que la mort del mosso té unes causes molt diferents de les versions oficials.

En paral·lel a la trama principal hi ha una segona trama relacionada amb el tràfic de drogues i la prostitució. El nou escenari es trasllada al Club Ipanema de Castelldefels, el relat de de Tot anava bé fins ara s’endinsa en la penúria i la dependència psicològica de les noies que hi treballen i en la manera com són tractades pels proxenetes i pels clients. Aquesta segona trama s’unirà fruit de les investigacions amb la primera perquè es descobreix que el mosso mort era assidu al «puticlub de Castelldefels» i que es va enamorar de la prostituta Palmira a qui volia alliberar.

Una trama ben ordida que combina elements de novel·la negra amb un retrat social agut i reflexiu sobre la societat contemporània, sobretot la dels anys 90, amb un esplèndid retrat d’època.

És també una mostra de com va ser el desplegament dels mossos i les dificultats que van tenir per la gelosia professional dels altres cossos policials que actuaven al territori.

La novel·la es llegeix molt bé, el domini dels dos autors de les trames novel·lesques ajuda a confegir un text que enganxa des del primer moment. 

Tot anava bé fins ara
Andreu Martín i Joan Miquel Capell
Crims.cat,
Barcelona, juny 2025