L’edat fràgil

Aquesta novel·la segueix amb la trajectòria de l’escriptora italiana Donatella Di Pietrantonio que ja ha publicat altres novel·les i conjunt de narracions. La publicació de l’Edat Fràgil consolida l’obra de l’autora. El llibre ha merescut el reconeixement del públic i la crítica que li ha valgut el premi Strega d’enguany, el guardó literari més important d’Itàlia. I ha guanyat per partida doble, tant en la categoria d’adults com en la de joves.

L’obra centrada a la regió dels Abruços ens porta a l’anàlisi de les relacions intergeneracionals emmarcada en uns records dramàtics d’uns fets que van commoure a bona part de la societat italiana. A  les muntanyes dels Abruços l’agost del 1997, en què dues noies van ser assassinades per un pastor –una de les quals, també violada–, i una tercera va aconseguir d’escapar-se’n i sobreviure.

Aquest fet va commocionar a l’autora i ara ha plasmat els records dramàtics en el llibre i ho fa amb una qualitat narrativa excepcional i amb un exquisit tractament dels fets. A més un llibre, que entre altres qüestions, parla de les relacions entre mares i filles, la preservació de l’entorn i la desorientació vital de la jove Amanda, una noia de vint anys que decideix marxar del seu petit poble per anar a estudiar a Milà.

Donatella Di Pietrantonio és una de les veus més potents i commovedores de la narrativa italiana contemporània. Nascuda el 1962 a Arsita, un petit poble de muntanya als Abruços, ha sabut transformar la seva terra natal en un escenari literari ple d'emocions crues i relacions familiars complexes. Encara que és odontopediatre de professió, la seva veritable passió ha estat sempre l'escriptura. Va debutar el 2011 amb La meva mare és un riu (Duomo ediciones, 2023), una novel·la que explora l'enllaç entre una mare amb Alzheimer i la seva filla. Aquest llibre va ser guardonat amb el Premi Tropea. El 2017, va aconseguir el reconeixement internacional amb La Retornada (Duomo ediciones, 2018), la història d'una adolescent tornada a la seva família biològica després d'anys amb pares adoptius. Aquest llibre va guanyar el Premi Campiello i va ser traduït a més de 30 idiomes. 

Di Pietrantonio escriu des del tremolor: el de la infància arrabassada, el de l'amor que no cuida, el del territori que ens forma i ens fractura. A L'edat fràgil (Duomo Ediciones, 2025), el seu darrer llibre, aborda temes com les sempre complexes relacions entre mares i filles, la violència de gènere i la fragilitat emocional durant la pandèmia.

La narració de l’edat fràgil acompanya a la protagonista, l'Amanda, una jove que ha anat a estudiar a la universitat a Milà, va començar amb molt interès els seus estudis, però un fet accidental d’una certa violència li provoca una sensació d’angoixa i perill i el sentiment de soledat que l’empeny a tornar al seu poble i interrompre els seus estudis. Ho fa aprofitant els últims moments en que es pot sortir de les ciutats, ja que la pandèmia de la Covid ja ha començat a imposar restriccions.

L’arribada al poble sorprèn a la seva mare ja que l’Amanda que era habitualment una persona activa torna i sembla que ha perdut l’esma i sempre amb silenci. L’autora explica: Volia establir una coincidència entre el tancament i l'aïllament d'Amanda, el personatge més jove; la seva voluntat de tancar-se a la seva habitació, exposar-se al món amb el seu silenci i tancar-se als seus pensaments que són indesxifrables fins i tot per a la seva mare, amb aquell aïllament més col·lectiu i molt més ampli que ens abraçava a tots en aquell moment pandèmic al nostre planeta. Volia establir una connexió entre dues dimensions més: la tancada individual i el col·lectiu.

Ha perdut vitalitat, la mare queda sorpresa i li creix un sentiment de culpabilitat però també sent la impotència de no saber que fer per recuperar la seva filla.

La mare, la Júlia, desconcertada pels silenci i l’actitud passiva de la filla se sent una mica culpable del fet de que hagi abandonat Milà, ja que quan la filla va tenir un incident potser no la va acompanyar de la manera que calia. Però ella també viu immersa amb la feina i la cura del seu pare. Tens la sensació en la lectura que ella ha deixat el seu projecte per tenir cura del pare. Treballa de fisioterapeuta   però ha de tenir sempre un moment pel seu pare. La relació amb la seva filla havia sigut bona fins el moment, potser era una mica sobreprotectora, potser per la càrrega de records que porta al damunt des del fets que van ocórrer ja fa anys.

La narració s’endinsa després en els fets criminals que sempre estan en el fons de la novel·la i també són condicionants per la construcció dels personatges que d’alguna manera queden sempre impregnats i colpits per la història. Tres noies joves fan una sortida,   pel camí es van creuar amb un home que va començar a perseguir-les, demanant-les que es despullessin. Dues de les noies van acabar assassinades a trets. La tercera va aconseguir escapar miraculosament. No sense seqüeles psicològiques de per vida, és clar.

Els fets van planant en la narració que van marcar un moment de la vida de la comunitat i també en les persones que ho van viure directament.

Ho viuen en primera línia la família de la Júlia que eren propietaris del càmping on hi havia les noies que van morir. La tercera víctima que va salvar la vida, la Doracile, era amiga de la Júlia. Aquesta ho viurà intensament i amb una certa culpabilitat, anys més tard tractarà amb sobreprotecció a l’Amanda, fruit potser d’aquesta vivència.

La narració va descrivint com se suposa que es van produint els fets, la recerca de les noies i les conseqüències que van tenir pel poble i pels implicats en el succés.

Les pors que la Júlia manté vives es tradueixen en els dubtes de si va actuar bé quan la seva filla té l’incident a Milà, i els records tornen de nou. La família viu amb tensió també l’arribada d’un especulador que vol adquirir els terrenys on hi havia el càmping on es van produir els fet luctuosos. Això genera també una batalla popular contra el projecte especulatiu on sembla que l’Amanda recupera una mica de vitalitat.  

Una narració àgil amb un ritme adequat que fan que l’obra acabi esdevenint un llibre realment excel·lent.

El neguit de la Júlia per la seva filla que sembla perduda sense rumb ni sense sembla també ganes de trobar-lo va confegint la narració i el fil argumental.

La fragilitat de l’Amanda que a Júlia li recorda la seva pròpia fragilitat quan van produir-se el succés que centra la narració és en bona part el motor que fa fluir amb agilitat l’excel·lent narració.

L’edat fràgil
Donatella Di Pietrantonio
Traducció Mercè Ubach
Col·lecció el Balancí 902
Edicions 62
Barcelona, maig 2025