El nombre en el muro

Llibre que parteix de la troballa de l’autor d’un nom, André Chaix,  escrit a la paret. Després troba el mateix nom en el monument als morts de la segona guerra mundial. A partir d’aquest troballa l’autor intenta esbrinar i explicar la vida la trajectòria, les situacions que el porten a ingressar a un jove a la resistència per lluitar contra el nazisme i morir en combat.

L’autor explica que “Han pasado ochenta años desde su muerte. Aunque viendo cómo va el mundo, no tengo duda de que hay que seguir hablando de la Ocupación, del colaboracionismo y del fascismo, del rechazo del otro hasta su aniquilación. Este libro da voz a los ideales por los que André Chaix murió y se cuestiona nuestra naturaleza profunda, ese deseo de pertenecer a algo más grande que nosotros, que conduce a lo mejor y a lo peor”.

La narració es mou entre el reportatge periodístic i el relat biogràfic d’un protagonista que sobresurt com tant joves -i no tant joves- del moment pels seus valors i els seus ideals en la lluita per una França lliure del nazisme.

Hervé Le Tellier (París, 21 d'abril de 1957) és un escriptor, periodista, matemàtic i crític literari francès, reconegut internacionalment per la seva novel·la L'anomalia, amb la qual va guanyar el prestigiós Premi Goncourt l'any 2020.

Va començar la seva carrera com a periodista científic, però també ha fet de crític literari i d’editor i ha col·laborat amb la premsa escrita francesa, la ràdio i publicacions satíriques. Autor prolífic amb gust pel surrealisme i la innovació, ha publicat una trentena d’obres, entre les quals hi ha novel·les, poesia, teatre, relats eròtics, escrits humorístics o biografies fictícies. Doctor en Lingüística amb un treball sobre la literatura de la constricció, és membre de l’Oulipo (Ouvroir de Littérature Potentielle) des del 2002, i des del 2019 n’és el quart president. L’any 2020 va guanyar el premi Goncourt amb la seva darrera novel·la, L’anomalia (Grup 62 / Seix Barral), un thriller especulatiu on avalua el comportament humà davant d’una raresa: el fet de trobar-nos cara a cara amb el nostre doble. El llibre, escrit amb una barreja d’estils i nombrosos jocs i constriccions, ha estat un fenomen a França, amb més d’un milió de llibres venuts.

Graduat al Centre de Formation des Journalistes (CFJ) de París, és membre del grup d’experimentació narrativa d’avantguarda Oulipo des del 1992, i president des del 2019. Ha treballat com a editor a l’editorial Le Castor Astral.

De la seva obra narrativa destaquen Sonates de bar (1991), Le voleur de nostalgie (1992), Les amnésiques n’ont rient vécu d’inoubliable (1998), Quelques mousquetaires (1998), La disparition de Perek (1998), Joconde jusqu’à cent et plus si affinités (1998), Inukshuk, l’homme debout (1999), Joconde sur votre indulgence (2002), Cités de mémoire  (2002), Encyclopaedia inutilis (2002), Je m’attache très facilement (2007), Prix du roman d’amour (2007), Assez parlé d’amour (2009), Eléctrico W (2011), Moi et François Mitterrand (2016), novel·la que ha estat portada al teatre, Toutes les familles heureuses (2017), L’anomalie (2020) i Le Nom sur le mur (2024). 

La narració comença quan l’autor ha comprat una casa al poble de La Paillette, en el mur exterior de la casa hi troba un nom gravat Andre Chaix. El nom reproduït també al monument als morts a les guerres de França serveix a l’autor per fer una extensa reflexió sobre el significat de la resistència francesa, del valors del antinazisme, de la quotidianitat dels grups de la resistència i l’ambient que els rodejava entre el suport fins la delació a la milícia francesa de les seves accions.

El seguiment de la vida d‘Andre Chaix va configurant una narració on es va analitzant la vida d’aquell jove membre de la resistència de la zona de La Drome que va combatre els alemanys i que va morir en combat a l’agost del 1944, quan tenia vint anys, i just un parell de dies abans que els aliats alliberessin París.

Tellier fa un immersió en els arxius de la resistència, cerca informació en els diaris per ambientar molt bé l’època en que Andre Chaix vivia a la Paillette, treballa primer al forn dels seus pares per després entrar en un taller mecànic, festejava amb una noia del poble i portava una vida “normal i corrent” però tot ho canvia amb l’arribada dels alemanys i pren compromís allistant-se a la resistència en el batalló Morvan que actuava a la zona de La Drome on realitzaren sabotatges i diverses accions contra els alemanys. Fins que en un enfrontament directe amb una columna alemanya en retirada mor.

Tellier ressegueix els familiars i troba valuosa documentació en una caixa on hi ha els records de l’Andre, petits detalls que va anar guardant. Va tenir l'oportunitat de fer-ho després que els familiars d'André Chaix li lliuressin una petita caixa on el noi conservava algunes fotografies amb la seva novia Simone i els seus amics, records i petits objectes, com un broquet de fumar.

L’ambientació està molt ben aconseguida.

Descripció del que succeïa, barrejant amb les especulacions i ficcions que l’autor va interposant a la narració i magníficament documentat pels materials que va trobant des de pamflets de la resistència, fins a fotografies de l’Andre Chaix.

Tot això rodejat de reflexions a l’entorn dels fet de la guerra i també de com combatre la ideologia nazi contraposant-la amb els valors de llibertat i justícia que animava a la resistència a enfrontar-se, moltes vegades en inferioritat de condicions, als ocupants alemanys.

El llibre a més de narrar la història del resistent Andre Chaix, l’autor explora els entorns socials i polítics del moment, analitza els comportaments de la societat, les contradiccions entre els mateixos francesos, tot plegat es tractat de manera per fer entendre més el context i les circumstàncies dels fets que es narren.

El llibre no és una novel·la en sentit estricte, no es tracta tampoc d’un llibre d’assaig. És un treball més aviat d’investigació, on es barregen punts de ficció però també presentació de documents i materials reals.  

Però l‘autor fa també un advertiment "el feixisme no ha desaparegut. El desig de dominació total segueix estant present entre nosaltres i amb especial força en els últims anys. Les xarxes socials encara ho promouen més i evidencien que, les persones que estan a la part alta de la piràmide, que ja no és ni una piràmide del tot, domina la resta, ni l'escalfament global, ni les necessitats mundials. El pitjor és que tots veiem que hi ha alguna cosa que no funciona, però no ens movem prou perquè tot trontolli”.

El record del resistent de qui l’autor va trobar el seu nom en un mur ens hauria de posar alerta del feixisme creixent.

El nombre en el muro
Hervé Le Tellier
Biblioteca Formentor
Editorial Seix Barral
Barcelona, gener 2026