L’ansietat generalitzada

Hi ha una malaltia compartida per moltes persones anomenada ansietat que manifesta tres tipus de simptomatologies.

S’anomenen psicològiques aquelles que porten implícita una preocupació i una por, també una inseguretat, inquietud i dificultats de concentració. Solen aparèixer pensaments negatius que venen del bracet de l’insomni, entre d’altres.

També apareixen símptomes físics, entre els quals són els més comuns la sudoració excessiva, tremolor, palpitacions, tensió muscular, mal de cap, mareig, respiració ràpida, hiperventilació. També en alguns casos sensació d’ofec, molèsties gastrointestinals, boca seca.

I finalment, trobem els símptomes conductuals, ganes de plorar, quequejar, fer moviments repetitius, quedar-se paralitzat. A voltes apareixen ganes de fumar, menjar i beure en excés. La persona tendeix a evitar les situacions que poden provocar aquest estat d’ansietat.

Però podem afirmar que no tothom experimenta els mateixos símptomes ni amb la mateixa intensitat.

Els educadors i educadores socials observem entre alguns dels nostres usuaris una sensació de pèrdua de control i una total manca de seguretat, que els provoca, de retruc, molta angoixa. Podem relacionar-les amb situacions que impliquen un perill físic, que pot ser real i en forma d’amenaça.

Hi ha també els que es relacionen amb situacions fòbiques com viatjar en avió, anar al dentista, restar en espais tancats, etc.

Hi ha situacions que generen molta angoixa tant a nivell social, com econòmic o familiar, que apareixen en el nostre quotidià, en anar a dormir, davant dels exàmens, en el lloc de feina...

Trobem casos on el detonant és un problema de salut física, pel consum de drogues, davant d’una experiència traumàtica, en el fet d’anar acumulant estrès i derivats d’alguns trastorns de salut mental.

Hi ha estudis que demostren que intervenen factors psicològics, genètics i ambientals en el trastorn d’ansietat.

Aleshores ens podem preguntar: en què consisteix el trastorn d’ansietat generalitzada? Sabem que l’ansietat i l’angoixa són emocions que apareixen en determinades experiències de la vida.

Quan ens sentim amenaçats i quan una inseguretat pot afectar el nostre entorn, aleshores procurem reduir les conseqüències negatives.

Per aquesta raó podem afirmar que aquesta és una reacció natural d’alarma davant del que creiem que pot esdevenir un perill potencial i, de retruc, una pèrdua del control.

Malauradament en alguns casos l’ansietat pot arribar a esdevenir un trastorn.

Sabem doncs que hi ha persones que l’experimenten amb massa freqüència i intensitat i són incapaces de controlar-la.

És aleshores quan l’ansietat interfereix d’una manera directa en la vida diària i afecta indefugiblement l’autonomia personal.

Segons les dades recollides, els trastorns d’ansietat representen un dels problemes de salut mental més comuns, i pot afectar aproximadament a més del 10% de la població, apareixent en associació amb altres malalties mentals.

El problema de salut mental més freqüent a l’estat espanyol és el trastorn per ansietat. Que afecta el 6,7% de la població, segons les darreres estadístiques d’atenció primària recollides pel Ministeri de Sanitat.

Sabem també que aquesta dada és molt superior perquè el percentatge només representa les persones oficialment diagnosticades.

Les dades dels centres de salut revelen que les dones el pateixen gairebé el doble que els homes (8,8% davant 4,5%) i que la seva freqüència és relativament estable entre els 35 i els 84 anys.

El trastorn d’ansietat generalitzada es caracteritza per una ansietat i preocupació excessives i persistents que duren un mínim de 6 mesos.

Observem doncs en el Trastorn d'Ansietat Generalitzada, unes característiques comunes com l’ansietat i la preocupació excessives davant de certes situacions.

Parlem doncs de les variants i tipus de trastorns d’ansietat, com per exemple l’agorafòbia, quan es pretenen evitar espais i situacions sense possibilitat clara de fugir, com per exemple en aglomeracions, en botigues, restaurants, el metro, en ascensors, etc.

Podem parlar també dels atacs de pànic, també anomenats crisi d’ansietat o crisi d’angoixa que provoquen malestar intens. Els que en pateixen duren normalment uns 10 minuts, desapareixent en menys d’una hora. La persona pateix palpitacions, suor, tremolor, calfreds, sensació d’ofec, por a perdre el control o tornar-se boig.

Observem també una fòbia social, davant la por de ser jutjades negativament en sentir-se inferiors i diferents. Això provoca un l’aïllament social o per exemple el consum excessiu d’alcohol per poder desinhibir-se.

Hi ha també altres fòbies específiques, com la por de viatjar en avió, a anar al dentista, a determinats animals, entre d’altres.

Sabem doncs que el trastorn d’ansietat generalitzada, es refereix a una preocupació constant i desproporcionada de la persona davant de situacions quotidianes durant un llarg període de temps. També que provoca uns símptomes físics, com ara tensió muscular, insomni, cansament i irritabilitat.

En el cas del trastorn d’ansietat per causa d’una malaltia, aquesta és conseqüència d’un problema de salut físic, com ara la diabetis, les malalties del cor o l’hipertiroïdisme.

El trastorn d’ansietat induït per substàncies ve relacionat amb el consum i abús de les drogues.

El trastorn d’ansietat no especificat, es diagnostica quan no apareixen uns criteris definits per a la resta de trastorns.

També podem parlar d’un trastorn obsessiu-compulsiu, que es manifesta amb comportaments repetitius i rituals, anomenats compulsions. Trobem alguns exemples com l’obsessió per la brutícia, per rentar-se les mans compulsivament o la por de patir un robatori o una agressió.

Existeix el trastorn per estrès posttraumàtic, a conseqüència d’una experiència traumàtica amb risc per a la vida, davant accidents, catàstrofes naturals i/o provocades, que els condueix a reviure la situació traumàtica viscuda.

Per Rafael Santandreu "L'ansietat és només una falsa alarma del cervell que pots aprendre a desactivar”, ens recorda que l'ansietat no és pas perillosa, és com un senyal de fum sense foc, i ens podem entrenar per no reaccionar amb por. Rafael Santandreu és un psicòleg de Barcelona, que ha publicat entre d’altres "L'art de no amargar-se la vida" i "Les ulleres de la felicitat".

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)