Parlem del ramadà

La primera s'havia produït als volts dels anys 60: la que ens dugué gent provinent majoritàriament del sud d'Espanya. Paco Candel els va etiquetar com "els altres catalans"... Aquest cop, tanmateix, l'origen venia de més al sud. El configurava, sobretot, gent del Magrib, amb una integració bastant més complexa. A més de l'idioma, el rerefons cultural i religiós ho feia tot més difícil.

Una cosa, però, és ben certa: la nostra societat sol tenir ribets de rebuig. Fins i tot de racisme. Els prejudicis envers els nouvinguts sovint campen massa a tort i a dret. Caldria fer un intent per a conèixer una mica el seu entorn. Amb més motiu, quan els polítics -en general- s'omplen la boca dient que som multiculturals, però això cal demostrar-ho amb fets.

Aquest moviment migratori prové del nord d'Àfrica, del Magrib. Llevat de poques excepcions, no hi ha greus problemes de convivència. Enfront dels criteris de l'extrema dreta, tampoc no hi són entre les comunitats catalanoparlant i la castellana. Dit això, tan sols vull fer conèixer una realitat associada al món islàmic: el "seu" mes de Ramadà, que enguany acaba aquest divendres-20. Un fet prou desconegut per a la població autòctona.

De què va? Enguany, s'encetà el passat 18 de febrer. D'aleshores ençà, va fins que torna a haver-hi un nou pleniluni. Per als àrabs, s'escau al novè mes del Sha'ban, el seu calendari lunar. Durant tot ell, els musulmans dejunen cada dia. Des de l'albada fins a la posta del sol. En la pràctica s'orienta a refermar la pregària i la meditació. A agrair a la divinitat, ajudar els necessitats i valorar el que un té. Quan s'acaba (Shawwal), s'endega un tridu de celebració (Eid al-Fitr). S'obre amb una mena de pregària ritual seguida de la consumició de dolços, altres aliments i begudes sense alcohol. A partir d'aquest flaix, faig una crida ben sincera a la capacitat d'entesa mútua entre confessions. 

Als occidentals, ens pot costar entendre-ho. Per tant, no podem criticar costums desconegudes. És una tradició dels seguidors de l'Alcorà, mil·lenària... Igual que els cristians, que es recolzen en la Bíblia i dejunen a la quaresma.

Contrastant Ramadà i Quaresma, siguem empàtics. Fixem-nos fites i reptes no xenòfobs com a norma de conducta. Visca l'harmonia i el diàleg! Amb més motiu, ara que el món està tot potes enlaire.