Fotomató: El domina el que és instantani?

Ja sabem que és mentida, però es fingeix Bisbe per salvar-nos, comprens? (Pàg. 129, Darío Fo, Mort accidental d'un anarquista)

Ja no prego, ni fingeixo resar. El materialisme ha envaït la casa dels veïns i des d'aquest refugi d'escriptor observo el carrer. Només queden dos autèntics que s'asseuen en dues cadires de plàstic, en un local petit que fan servir de casa 4 persones i s'asseuen a 15 centímetres de la vorera per prendre mat. L'espiritualitat aquesta derrotada per les mentides dels bisbes, aquells que el seu faldó està doblegat diverses vegades per tapar un darrere rodó i doblegat pel pes dels bons àpats. Sí, avui m'he aixecat vermell!, o potser anticlerical. Són aquells dies en què un porta mogut el cap per la vida i, a dins, estrenyen records de família que se sotmeten a les caixes màgiques on els guardem perquè s'apollin mentre un dia deixem-lo aparèixer uns minuts per al seu dia triomfal.

Sí, avui sóc maniacodepressiu. Vostè va veure, estimat lector. Aquells dies que la vida és positiva, però hom s'aixeca a contramà. Ells i elles hi van, un ve. Potser perquè ahir parli amb un dels meus fills sobre aquelles històries que guardem allà dins, vostè sap, vostè em comprèn i després un oncle meu que viu a 12.000 quilòmetres va posar al wasap més històries familiars, del 1900. I un es pregunta: des de tan lluny ve la nostra vida?

Podríem dir no, i mentir com un bisbe, i parlar del Cel i les relacions que els humans establim amb Déu, però no. No! Venim d'una constel·lació familiar llegendària i sinuosa. I sempre és fruit de com es donen les cartes. Si surten molts asos la família pot perdre l'equilibri, de manera que una combinació d'escala és la més interessant. Allà els uns recolzen els altres i viceversa. Davant d'això pujar cap amunt en la recerca d'organitzar el passat familiar és una cosa que no rima amb les generacions actuals preocupades per la imatge i l'instantani. Click, va veure!

Mentim com els bisbes? Ens automentim? O busquem les claus que s'amaguen a la línia familiar. En altres paraules, constel·lem o ens deixem dominar per l'instant del fotomató.

Nota: Fotomató:

El concepte modern de fotomató amb una cortina o pantalla cobrint el fons i l'entrada té el seu origen a Anatol Josepho el 1925 amb el primer fotomató d'aquestes característiques aparegut a Broadway, a Nova York. El major operador i fabricant de fotomatons és Photo-Me International del Regne Unit, amb base a Bookham, Surrey, que opera a tot el món. Font Wickipedia