La plaça de les Cols: una plaça de tothom

La plaça de les Cols és un dels espais més singulars i emblemàtics de Vilanova. Un lloc de trobada, de convivència i de vida ciutadana. És una plaça pública i és de tothom. Però massa sovint sembla que això s’estigui oblidant.

Les veïnes fa temps que denunciem una situació que considerem insostenible: l’equilibri entre l’ús públic de la plaça, l’activitat privada dels establiments i el dret al descans s’ha trencat. I les conseqüències les patim, sobretot, les persones que hi vivim.

No acceptem que l’activitat econòmica privada es vagi apropiant d’un espai que pertany a tota la ciutadania. Les terrasses ocupen una part molt important de la plaça i, especialment al vespre i a la nit, l’espai públic acaba funcionant com una gran extensió dels establiments. A aquesta ocupació s’hi afegeixen pràctiques que l’incrementen encara més: a la nit s’hi instal·len més taules de les autoritzades i s’ajunten taules formant grups grans, amb l’augment de soroll que això comporta. No pot convertir-se en un espai on, per estar-hi, sembli que calgui pagar una consumició, dret o assegut.

El soroll, a més, no prové només de les converses o de les concentracions de persones. Cada dia, el moviment i l’arrossegament de taules i cadires genera un soroll perfectament evitable que se suma al que ja suporta el veïnat. I quan acaba l’activitat de les terrasses, el problema tampoc no s’acaba. Les concentracions, els crits, els cants i les converses a un volum molt elevat continuen massa sovint fins ben entrada la nit. El dret a l’oci no pot significar la desaparició del dret al descans. Les persones que vivim a la plaça no podem assumir com a normal no poder dormir a casa nostra.

Però aquesta situació va molt més enllà del soroll. El que està en joc és el model d’espai públic que volem per a Vilanova. Hem d’acceptar que un dels espais més emblemàtics de la ciutat estigui cada vegada més condicionat per activitats privades i que, a més, no es respectin de manera sistemàtica els límits establerts per compatibilitzar-les amb la vida de la plaça?

Demanem que l’espai públic es gestioni com el que és: un bé de tota la ciutadania. Demanem que es compleixin els horaris i els aforaments autoritzats, que es respecti estrictament el nombre de taules autoritzades i la seva disposició, que es controli l’ocupació real de les terrasses, que es garanteixi l’espai lliure que correspon a la ciutadania, que hi hagi presència preventiva quan sigui necessària i que es mesuri objectivament l’impacte acústic que suporta el veïnat.

I demanem també responsabilitat als establiments. Obtenir un benefici econòmic ocupant un espai que és de tots comporta obligacions. No n’hi ha prou amb complir portes endins: cal responsabilitzar-se també de l’impacte que l’activitat genera sobre la plaça, sobre el veïnat i sobre la convivència.

La plaça de les Cols no és la terrassa de cap establiment. No és un espai privatitzat al servei del consum. És patrimoni quotidià de la ciutat i pertany a tothom.

Volem una plaça viva. Però una plaça viva no és una plaça ocupada, sorollosa i sotmesa als interessos privats. Volem recuperar la plaça de les Cols com a plaça. Com a espai públic. Com a espai compartit. Com a espai de tothom. Com a lloc per viure.

Veïns i veïnes de la Plaça de les Cols