-
Cartes a la direcció
-
Ramon Llorens
- Vilanova i la Geltrú
- 14-06-2026 09:19
Eix
Història, futbol i emocions que travessen generacions
El 12 de juny de 2026 Bòsnia debutarà al Mundial 2026 contra una de les tres amfitriones del torneig: Canadà.
Aquest serà el primer Mundial de la Berta. El següent ja tindrà set anys. Escric això i no puc evitar sorprendre’m de com passa la vida.
El meu primer Mundial va ser Mèxic 86 i el següent, Itàlia 90. En cap dels dos casos tinc records. El primer Mundial que vaig viure realment va ser, casualment, EE.UU 94. D’aquell torneig, a part de Brasil, el que més recordo són jugadors i seleccions que ni tan sols estan classificades avui. Recordo el gol de Gică Hagi contra Colòmbia. Els cinc gols de Salenko contra Camerun. La Bulgària de l’estimat Stoichkov. I sobretot, la Itàlia de Roberto Baggio i el seu penal a la graderia.
Si un jugador va marcar tendència als 90, dins i fora del camp, va ser ell. La premsa posava en dubte la seva capacitat per liderar l’equip, ja que era creatiu, però, segons ells, dèbil mentalment.
Els darrers dies, Bòsnia ha deixat fora del Mundial Itàlia. Serà la tercera vegada consecutiva que l’Azzurra no competirà a la fase final. I no deixa de ser curiós que els que en saben diguin que la manca d’un Baggio, Del Piero o Totti a l’equip els està condemnant.
El 2014, a Brasil, va ser l’última vegada que Itàlia va participar a una fase final. També el 2014, Bòsnia hi va debutar per primera vegada després de patir una guerra terrorífica —la primera que vaig conèixer amb la recordada massacre de Srebrenica, on van morir més de 8.000 homes i nens musulmans per les tropes serbobosnianes (exèrcit de la República Srpska).
En aquest primer Mundial de la Berta ja tenim una selecció preferida i a qui animar: Bòsnia i Hercegovina. I no només per aquesta gesta sinó també per la de la seva selecció sub-21, que es va negar a fer la tradicional salutació entre equips abans de començar el partit amb Israel.
No deixa de ser curiós, també, que EE.UU aparegui a tot arreu sempre que es menciona la paraula “guerra”. I mentre la Berta comença a viure els seus primers Mundials, jo no puc evitar pensar, com diu Galder Reguera, que potser em queden menys Mundials per veure dels que ja he vist.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
