Avui, Pilar Gargallo

Selfie: Anglicisme equivalent a autofoto (fotografia que es fa un mateix). No recollit a DIEC. Fotografia que una persona fa d'ella mateixa, sola o amb altres persones, amb la finalitat de difondre-la a través de les xarxes socials. SINÒNIMS: autofoto

- Fes-te una presentació en un màxim de 10 línies

Soc la Pilar Gargallo Otero, vilanovina i mestra de l’escola pública. Milito als Moviments de Renovació Pedagògica i sóc activista de l’educació pública com a dret i bé comú. M’interessa pensar l’educació des d’una mirada crítica, amb especial atenció a la inclusió, les desigualtats educatives i els processos de digitalització de l’escola. Em moc en espais de debat i acció col·lectiva per qüestionar relats dominants i fer visibles les veus docents. Entenc la docència com un compromís ètic amb la justícia social i la transformació educativa.

- Canviaries alguna cosa de tu mateix/a

Potser canviaria la manera com m’he cuidat i els ritmes que m’he exigit. Però no canviaria haver triat l’educació pública ni haver pres partit: educar no és neutral. La militància i la lluita col·lectiva formen part de qui soc.

- Un record recurrent de la infància

Recordo tardes tranquil·les en família, jugar al parc, anar a extraescolars i patinatge, compartides amb les meves germanes i amigues. Amb els anys he entès que no totes les infàncies tenen aquest marge de temps, espai i cura.

- Tens alguns paradís perdut

El meu paradís perdut té forma de tardes de joc i hores de patinatge, amb temps i companyia, moments d’esbarjo, gaudi i desconnexió.

- En el Kit de supervivència que ara recomanen tenir des de la Unió Europea i Protecció civil d’aquí quines són les

Tres coses imprescindibles

• Aigua i menjar bàsic, imprescindible per la supervivència.
• Xarxa comunitària: família, veïnes, escola, barri, recuperar la tribu amb qui organitzar-nos.
• Capacitat crítica i calma per no convertir la por en norma.

Tres coses prescindibles

• L’alarmisme constant i els missatges apocalíptics. (Que ja vam viure en pandèmia)
• L’individualisme del “cadascú que se salvi com pugui”.
• Pensar que els kits substitueixen els serveis públics i els drets col·lectius.

- El teu llibre

El infinito en un junco (Irene Vallejo), Aprenentatge amb sentit i valor personal (Cèsar Coll) i un llarg etcètera. Ara mateix a la tauleta de nit: Tot crema, de Juan Gómez-Jurado.

- La teva cançó

Eso que tú me das, de Pau Donés (Jarabe de palo). Una cançó sobre agrair, fins i tot quan costa.

- La teva pel·lícula (màxim dos)

Mary Poppins, per la infància. El mestre que els va prometre el mar, per una realitat més propera del que imaginem.

- Que faries per un presentar un bon àpat

Uns aperitius extensos, amb productes de proximitat, i un bon peix al forn.

- Quina relació tens amb les anomenades Xarxes socials?

Bona, m’agrada estar al dia del què passa, llegir les notícies més destacades. No entro gaire a veure influencers ni tendències. No sóc gaire fan de TikTok, perquè sento que perdo el temps. Però vaig veient què ocorre i també m’agrada compartir la meva opinió des del respecte.

- Tens o voldries tenir alguna mascota. Quina? Sí, havia tingut un gat i ho repetiria.

- Prefereixes estar a Lluna de València o tenir lluna en un cove

Prefereixo tenir la lluna en un cove: creure en la utopia com a horitzó.

- Què no faries mai...

No faria res que m’obligués a ser hipòcrita o a renunciar a la meva ètica i compromís.

- Que t’agrada més i què menys de la ciutat

El que més m’agrada és l’esperit de poble, les seves tradicions, el sentiment de vila. No m’agrada quan hi ha deixadesa institucional en diferents aspectes com la millora de la ciutat, la neteja, els serveis públics i la seguretat.

- Quins serien els teus referents

Els pedagogs i pedagogues de la República, els Moviments de Renovació Pedagògica i totes les lluites col·lectives que han defensat l’educació com a dret.

- Ets de donar o rebre consells

De totes dues coses, tot i que m’agrada més rebre’n que donar. M’inspiren, em fan pensar i em conviden a reflexionar.

- De quin carnet que portes a la bossa o tens a casa et sents més orgullós/osa

Del dels Moviments de Renovació Pedagògica.

- Llençar-te de trampolí o nedar i guardar la roba

Llençar-me de trampolí, però sabent per què i amb qui. Acció per davant de tot.

- En una relació. Més física o més química?

Química. La resta, si arriba millor.

- Córrer és de covards?

Sí, prefereixo plantar-me i mirar de cara.

- La sortida de sol anant a dormir o llevant-te?

Anant a dormir. Sóc molt nocturna. Les millors idees em venen de nit.

- Tu has estat presidenta del Moviment de Renovació Pedagògica i amb perspectiva creus que cal una renovació o cal anar directament a  la revolució.

Parlaria d’una revolta, ens cal donar-li el tomb al que fem, renovellar allò malmès o que ha perdut el sentit. La verdadera revolució recau en les persones i hem de poder entendre per què es fan les coses, no perdre els referents i avançar segons les necessitats que tenen els infants i joves i la societat avui en dia. Ancorar-nos en el passat o mirar endavant sense reflexió ens pot fer perdre el sentit de l’educació avui en dia i és un risc que no ens podem permetre. Cal un compromís ferm vers una educació arrelada al territori, amb sentit, molt artesana si cal, però que doni respostes als reptes d’avui en dia, no que els doni l’esquena.

- Diuen que L’escola prepara per a la vida…  Veient com va la “cosa”, l’escola ha fracassat?

L’escola no ha fracassat, l’escola és universal i això és un gran avenç. El que cal és garantir els mateixos drets per a tothom, perquè la societat ha canviat més del que ho ha fet l’escola. No és un fracàs tenir l’alumnat escolaritzat. No és un fracàs que eduqui per viure en societat. No és un fracàs que ajudi a crear esperit crític i compromís. El fracàs seria fer que l’escola (entesa com educació) sigui la responsable de resoldre tots els problemes socials.

- Quantes lleis d’Educació has patit?

Des que vaig néixer hi ha unes 8 estatals, dues no es van dur a terme, per tant unes 6 més una autonòmica, la LEC.

Només vaig patir la del canvi de la EGB a la ESO com a alumna i la llei Wert com a mestra. La resta, no puc dir que les vagi patir, sinó que algunes les estem empenyent perquè realment es duguin a terme. De la LEC (Llei d’Educació de Catalunya, 2009) encara esperem que s’acabin de desplegar tots els seus capítols, en especial el pressupostari. De la LOMLOE, ara estem acabant de fer els ajustos als centres i ens falta molta formació per entendre els processos avaluatius proposats, per treballar de forma més vivencial, etcètera, encara tenim marge de maniobra.

- A l’escola que ha de prevaldre el projecte pedagògic o els desitjos de les famílies?

El projecte pedagògic hauria de respondre a les necessitats col·lectives, des de la pedagogia, és clar. L’escola forma part d’un gran ecosistema que educa. Les famílies en son un actor clau amb qui compartim compromisos i coresponsabilitat educativa. La comunitat (tribu) ha d’acompanyar als processos i n’ha de formar part, d’aquí a que sigui un ecosistema viu en constant evolució. Per tant, hi ha d’haver un consens participat, tenint en compte que els professionals de l’educació en són responsables primers i han de poder tirar endavant el projecte.

- El mestre cal que sigui el col·lega de l’alumnat? 

Col·lega com a tal no. Ha de ser un guia, un acompanyant, fins i tot diria que un referent. Algú amb qui confiar, aprendre i comprendre el món que ens envolta des d’una proximitat i complicitat, això sí.

- Si pogués, canviaria…

La burocràcia i les trampes al solitari: les dificultats i traves que imposa el sistema i que, massa sovint, no generen avenç sinó resignació col·lectiva.

- Si pogués, eliminaria…

Les guerres i les desigualtats. Pot sonar utòpic, però és insostenible assumir com a normal el nivell de violència i injustícia global en què vivim.

- Si pogués, mantindria…

Un ritme de vida menys frenètic, amb una mirada clara cap a les cures i una conciliació realment sostenible.

- M’agradaria treballar de…

Mestra. És el que soc i el que em fa feliç.

- El més enllà és…

Tal com l’entenem aquí, un constructe cultural d’arrel cristiana.