Josep Ametller, el pagès que ha muntat un imperi

El director general d’Ametller Origen, que va fundar l’empresa junt amb el seu germà Jordi, va ser dimarts passat el protagonista de ‘Tribuna Vilanova’, el cicle de col·loquis que celebra el Foment Vilanoví. L’home, establert a Vilanova des de fa temps, va exposar la seva trajectòria personal i professional.

“A casa ens dedicàvem a la vinya i, per tenir un ingrés extra, el meu pare feia una mica d'horta a l’estiu. Tenia una petita granja de gallines i els dissabtes al matí anàvem al mercat de Vilafranca a vendre el que produíem a casa”.

“Jo soc el petit dels 5 germans, per això al camp sempre em tocava plegar pedres i fer les feines de menys valor. En canvi, anava al mercat de molt petit, jo crec que ja amb 10 anys anava a ajudar, i allà es va inocular al meu ADN una vocació. Jo de petit ja volia fer això que he fet”.

“Els meus companys que havíem fet EGB junts em diuen: “Quan fèiem 6è de bàsica, tu ja deies que de gran veuríem camions de menjar per les carreteres”. Vaig tenir sort, perquè quan tens una vocació que et marca ets un afortunat. Ja tens un camí molt reglat”.

“Recordo que, amb 18 anys, vaig intentar començar un projecte que es deia ‘El Pagès a casa teva’. La idea era crear un servei que, mitjançant trucades de telèfon (llavors encara no existia internet), els clients fessin encàrrecs i els portaríem els productes a casa”. Vaig fer una enquesta, que va anar bé. Tothom deia que sí que em compraria, però a l’hora de la veritat em van dir: “Ara no”, “truca’m més tard”... I no va poder funcionar”.

“Jo sempre havia volgut ser empresari o, més que empresari, treballar pel meu compte, que és el que havia vist a casa”.

“Llavors tenia bona amistat amb un professor que tenia a l'institut i em va dir que hi havia una oferta de treball per entrar a Alcoa, una multinacional dels Estats Units. No era la meva vocació. Però els meus germans sempre han sigut molt bons des d’un punt de vista acadèmic i jo no. Sempre tenia pardalets al cap. I vaig dir-me: “Haig de demostrar a casa meva, als meus pares, que serveixo per a alguna cosa”. S'ha acabat tanta història i ximpleria de voler fer un negoci i no acabar de fer-ne cap. No era la meva vocació, però els que venim de pagès tenim una cosa molt arrelada, que és la cultura de l'esforç. Jo la porto a l'ADN i sempre he treballat”.

“Explico a la meva filla que jo no havia anat mai a un restaurant fins que vaig fer la comunió. I no vaig tornar-hi fins que vaig fer la confirmació. Teníem aquesta capacitat de sacrifici, de treball. Treballant poca gent ens guanya”.

“Quan vaig entrar a Alcoa, sense ser la meva vocació, m'ho vaig prendre molt seriosament. Més tard em van promocionar i em van posar de responsable d'enginyer de planta. Aquella feina em va marcar el caràcter, perquè era molt jove i havia de gestionar molta gent, i ser seriós perquè no em prenguessin el pèl”.

“El meu pare va morir quan jo tenia 23 anys i vaig seguir a l’empresa un temps, però veia que havia de tornar als orígens. Finalment, vaig demanar al meu germà que muntéssim l’empresa. I el 2001 obrim una parada de fruita i verdura al mercat municipal de Vilafranca. Així va començar l’empresa”.

Des de llavors no ha parat de créixer, de manera exponencial.

-Quina és la clau d’aquest gran creixement?

-Avui en dia les coses, si no passen ràpides, no passen. Nosaltres vam començar amb 30.000 euros. 25 anys donen per molt. Hem hagut de tenir molt clar el que volíem. D'entrada, volíem créixer. Si no tens clar que vols créixer, difícilment creixes.

Ametller Origen va tancar el 2025 amb 147 botigues, 4.700 treballadors i una quota de mercat superior al 4%. En el sector de fruita i verdura, aquesta quota puja al 12%. Durant l’últim exercici, ha facturat més de 800 milions d’euros.