Donar el fil - o aprendre idiomes

"Es desesperaven les buscones a la coberta de segona, arreglant-se les ungles, pentinant-se les cabelleres, esteses al sol com llangardaixos. Baixaven de primera els estudiants, rondaven les dones, acabaven pegant el fil, confraternitzant" (Pàg. 227 Jorge Amado Los viejos Marineros edició español)

Enganxar el fil! Aquesta frase sí que és pre-tecnològica. Als homes antics ens deien que havíem de tenir xarrameca, conversa, una manera d'acostar-se a les dones que mantingués el fil de l'interès. I un quan era jove, o havia nascut, o amb xarrameca o no en tenia. Si vam treure el 10% d'homes guapos, ens quedava aquest altre 90% que es turmentava per “donar bé el fil”.

Però fa olor de socarrim si no la posseeixes. Avui he acabat el curs de català, de quatre hores setmanals.

En què consistia? Quan donaven les condicions de gramàtica, la professora ens feia aixecar i triar del curs un company a l'atzar i sense repetir-la elecció: “per donar el fil” (o sigui practicar la conversa). M'he passat xerrant tres mesos, a banda dels deures i l'examen.

Ha estat una experiència fascinant! Acabes coneixent els teus 15 companys (del Brasil, Polònia, Ucraïna, Argentina, Uruguai, Colòmbia, Rússia), i un perfil de 30 anys i els coneixes, gairebé, gairebé tota la vida.

D'on vens, perquè ets aquí, quina és la teva família, quines diferències hi ha pel que fa allà, tornaràs, quines cuines, quines cançons t'agraden, com estimen allà, com estimem aquí i milers de temes més.

I… la diferència entre sentir i escoltar, que en català es fa servir molt.

Aquesta civilització, que ja deixarà aquesta manera d'aprendre idiomes i en el futur serà en línia, perdrà aquesta riquesa de matisos, silencis, barreges, xarxes espirituals.

Si algú em pregunta, per què serveix estudiar un idioma?

Diré, per donar el fil en una altra manera i mirar el món dels altres.