Badant pels carrers

I qui ho diu això?

Ferran Savall

Ferran Savall

“Expats”, terme que ha quallat com tants termes que provenen d’altre llengües i que les usem ja de manera habitual quan en la llengua catalana ben segur que podríem trobar la corresponent equivalència malgrat potser no quedaria tant bé, potser es pensaríem que no sabem l’anglès, perquè per casualitat tots aquets termes ”modernets” provenen en la seva majoria de l’anglès. Volem parlar sempre el català i de tant en tant per demostrar la nostra capacitat de poliglotes  per quedar bé davant el personal fem pintades usant temes d’altres llengües.

Total que la pintada té una clara voluntat de fer fora de la ciutat (ja hem diran com ho farem) als coneguts com a “expats”.

Però qui són els expats?

I aquí hi ha una àmplia gamma de respostes, des d’aquelles que van a la gènesi del terme “expatriat” fins a immigrants temporals amb recursos, amb aquesta àmplia acceptació podríem dir que tots els immigrants -expatriats-  se’ls podria considerar expats. Però no ens confonguem ben segur que en la recent regularització d’immigrants els nostres “expats” no ham passat per cap comissària.

Perquè el tema va anar prenent característiques diferents amb biaix de classe i ètnia.

Si entren en pastera seran immigrants i si venen en un vol en classe business, doncs probablement serà un expat, i si a més és de raça blanca, ve d’un país  europeu i treballa en alguna de les grans empreses multinacionals es convertirà en un més que segur model d’”expats” que coneixem i que deuen ser els que volen fer fora.

Si inicialment molts “expats” eren jubilats de les zones més riques del nord d’Europa que arribaven aquí buscant una jubilació al sol compraven alguna casa o terrenys i s’hi instal·laven, ara ha canviat molt.

Ara els “expats” per excel·lència són aquells que professionalment tenen una alta qualificació i que es traslladen aquí per motius laborals o perquè el seu sistema de treball els permet fer-ho a través de teletreball i per tant s’acomoden a les nostres ciutats i segueixen treballant. Són en general persones amb alts estudiïs i amb llocs de treball ben remunerats que els permet d’aquesta mena d’internacionalització del treball, aquesta mobilitat voluntària i no lligada a les urgències d’haver de marxar d’un país per haver-se de guanyar la vida en un altre.

Aquesta situació pot durar potser un parell d’anys o una mica més, això, aquesta temporalitat fa que molts d’ells no tinguin cap interès en inserir-se en la societat que els acull ni cap interès en conèixer-la una mica més.

Impostats ens un marc urbà.  

No col·labora en impostos.

No manté massa relacions amb el seu entorn, més aviat s’identifiquen entre ells i les seves relacions es mouen en cercles molt sectaris i fins i tot reduïts.

I a més han generat una profunda esquerda ja que habitualment tenen un alt poder adquisitiu, fet que influeix en el mercat immobiliari, el consum i els serveis de les ciutats on s'estableixen. Només que quatre, cinc o sis s’instal·lin en una zona determinada fan explosionar el mercat immobiliari del sector ja que no miren preu, paguen el que els diguin i més, i endavant les atxes. Això naturalment genera un augment desmesurat dels preus de lloguer de l’habitatge.

Però clar usen els serveis de les ciutats i no contribueixen, la majoria d’ells, en el seu finançament en la part que els correspondria. En fi un “expat” no entra al sistema administratiu ni fiscal del país d'acollida ni tampoc participa activament en les relacions socials de les ciutats on han vingut a viure (o potser colonitzar?).

Però com es detecta un “expat”.

Està bé no voler-los i podríem fins i tot estar d’acord amb aquesta voluntat d’expulsar els “expats” de les nostres viles, ciutats i vides... però no resulta fàcil identificar-los, de saber qui són, quines són les circumstàncies que els envolten.

Una mica allò de que no en sabem res si ens passen cada dia pel nostre costat…

I en el fons creiem que la dita és certa, val més “expat” conegut que savi per conèixer, no fos que...

Exacte, no fos que el mític Perales dediqués la seva cançó més karaotica que hi ha a un “expat”

Apa tots a l’hora:

¿Y cómo es él?
¿En qué lugar se enamoró de ti?
¿De dónde es?
¿A qué dedica el tiempo libre?

Pregúntale
¿Por qué ha robado un trozo de mi vida?
Es un ladrón
Que me ha robado todo

En fi si la terra és per qui la treballa, la ciutat és per qui la paga: Fora expats!

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.

Subscriu-te ara!

Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:

Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!

També pots escollir Eix Diari com a font preferida de Google i no perdre't les nostres notícies





SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local