El Bar Turkys

El bar Turkys és molt més que una dada biogràfica anecdòtica: és, segons els estudis realitzats sobre l'autor (La pàtria portàtil, Escriptura als marges del món), l'escenari on es nua bona part de la creació literària tardana de Crivello. Situat a Vilanova i la Geltrú, ciutat que es converteix en escenari i gairebé personatge de la seva obra de maduresa, el Turkys és «el primer taulell del dia», l’oficina i la parròquia on l’autor escriu cada matí a la terrassa.

Els estudis el llegeixen dins una estructura biogràfica constant: l’home que va ser hoste d’hotels fantasma i pisos pastera va traslladar, diuen, «l’hotel als bars». Abans va ser una oficina a la Rambla amb cerveses a dos euros; a la vellesa és el Turkys. Juntament amb la xarxa (Masticadors) i el seu bloc Barcelona, ​​el bar conforma una de les tres «finestres» de l’única casa que Crivello va poder moblar al seu gust: l’escriptura mateixa, aquesta pàtria portàtil de què parla Heine. El Turkys, en suma, encarna el lloc concret —català, quotidià, elegit— des del qual Crivello narra Europa amb voseo, i des del qual només torna a Argentina per la memòria i el somni.

Fragments en què es recolza

CAPÍTOL 1 El fill de l'Hotel Patria: una vida entre dos hemisferis “Jo si me'n recordo de l'Hotel Patria, el va comprar el meu avi J Crivello, li va costar una fortuna de l'època” —Juan Re Crivello, Memòries d'un Home Estúpid Ahir el Boca, avui el Barça. Juan Re Crivello, The Pizza L'escena fundacional d'aquesta obra no és a cap registre civil, sinó en un article del 2025: un nen de vuit anys, abandonat pels seus pares, pedala en tricicle, dia rere dia, pel balcó de ferro d'un hotel de la Pampa argentina. L'hotel el va fundar el…

Font: La pàtria portàtil · Llibres

Bar R i el Guasap Bar R quan es posava nerviós comprava al mercat potes de pollastre i les feia rostides en una planxa que tenia al pati. La seva paret donava amb Los Dolan, els crits de l'altra banda l'alertaven de la imaginativa família que vivia en aquell clavegueró d'escarabats que donava al final dels patis compartits. A les potes de pollastre les mossegava compulsivament i tirava gairebé un metre en un bol que encenia una llum vermella. El dispositiu casolà era un remei per a la soledat, que el seu tradicional amic de més enllà de Los Dolan…

Font: D-Roccosick (s.f.) · Obres (corpus)

Hi ha una incomoditat legítima davant dels estudis crítics dedicats a autors que no pertanyen al cànon literari establert. Per què aquest escriptor? Amb quins criteris es decideix que una obra mereix el temps i l'esforç que requereix una anàlisi estesa? No hi ha ja prou llibres sobre prou escriptors canònics per justificar la distracció cap a marges menys freqüentats? Aquestes preguntes no són retòriques ni malintencionades: formulen un dubte epistemològic real sobre els criteris que governen …

Font: Escriptura als marges del món · Llibres

L'últim aspecte de la identitat híbrida que mereix anàlisi és la relació de Crivello amb la idea de tornada. La literatura de l'exili ha produït dos grans models sobre aquesta qüestió: el que aspira al retorn com a redempció –Ulisses com a prototip– i el que renuncia al retorn com a condició de maduresa –el que accepta que el país d'origen ja no existeix perquè el subjecte que va partir tampoc no existeix. Crivello pertany inequívocament al segon model, però l'encarna d'una manera que no té l'amargor que sovint acompanya...

Font: Capítol 10 — Exili migració identitat hibrida · Estudi crític

Enviar comentaris