Ja ens segueixes? Afegeix Eix Diari com a mitjà preferit a Google i no perdre't les nostres notícies
-
Cartes a la direcció
-
Juan Re Crivello
- Vilanova i la Geltrú
- 18-09-2026 07:46
Eix
Fugir del perill és gairebé il·lusori, perquè la relació amb l'altre és gairebé inevitable i els recursos són finits
"La seva veu era falsament alegre. A Paul no li va agradar. Ni el to de la veu ni la mirada inquieta dels seus ulls. M'estic portant malament, deia aquesta mirada. Li va despertar la cautela i li va fer pujar la guàrdia" (pàg. 235, Stephen King, Misery)
“I a Una furiosa esquerrana (2013) apareix una altra clau, irònica: les velles normes morals prescrivien fugir "de la soledat i la foscor" per evitar la caiguda — mostrant com el discurs del perill serveix històricament per vigilar, no per protegir.
Si hi ha una resposta de Ré Crivello, seria aquesta: no es fuig del perill, se l'habita amb lucidesa, perquè la fugida sol ser una altra forma de parany.” (Resposta de l'APP on estan guardats tots els seus llibres per a consulta pública) (Link)
El discurs del perill, és molt present en una ciutat aquests dies, Ceuta. Però és consubstancial als Sapiens, amb l'hem descobert espais, territoris, o fins i tot trencat amb relacions que havíem travat en uns dies. Un Senyor i una senyora X, es coneixen, s'estimen (ella aquesta casada) i aquell volcà desapareix passat uns mesos ja que un descobreix que el perill d'una nova vida és superior a la vida diària i estable. A aquestes històries les col·leccionem en centenars de sèries que veiem a la televisió.
És com si percebéssim aquest estadi i moltes vegades: ”fugir del perill és gairebé il·lusori, perquè la relació amb l'altre és gairebé inevitable i els recursos són finits”, —deia fa uns anys al meu llibre l'Illa. Però he d'assumir que els matisos de les meves reflexions han canviat. Ara molts fugen abans d’establir aquesta relació. La por, el perill assetgen davant del nivell de compromís que hem d'assumir.
Per sobreviure a la jungla humana, molts s'emparen en les relacions liquides i efímeres, sembla que això els dóna cobertura davant del que vindrà. Instal·lats en aquest moment psicològic ho estenen fins a l'infinit, com la senyora X de què parlo més amunt.
Però aquest olfacte davant el perill està trucat i diré per què. I aquí surt la meva vena Sapiens de construir nous mons, tant se val si són d'argila o de ferro, l'amor, la recerca, la renúncia a la por, són els que ens dirigeixen a nous mons.
Proveu!, provem! La supervivència garanteix sempre l'èxit davant de la por.
Nota: Els humans hem arribat fins aquí per aquest raonable amor a l'imprevist, encara que ens aterri.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!També pots escollir Eix Diari com a font preferida de Google i no perdre't les nostres notícies
