La responsabilitat de les caixes d'estalvi davant la tempesta perfecta

El teixit productiu de la vegueria del Penedès necessita desesperadament el suport financer de les caixes d'estalvi catalanes, moltes de les quals estan negant-se a renovar pòlisses de crèdit fins i tot a empreses solvents. Si les caixes no volen o no poden assumir aquest repte, just quan el territori més les necessita, aleshores amb quina autoritat moral justificaran la seva existència en el futur?

Xavier Canalis 09-11-2008 19:11 Lectures 1383

Arxivat a:

Les Caixes d'Estalvi i la seva responsabilitat davant el territori

Durant anys hem escoltat el discurs de les caixes d'estalvi segons el qual aquestes entitats financeres (controlades parcialment pels poders polítics) estan "al servei de les persones", treballen "pel territori", es preocupen "per la societat i el medi ambient", fan una gran "obra social", etc.

Bé doncs, ara el teixit productiu de les comarques catalanes necessita desesperadament el suport financer de les caixes d'estalvi, moltes de les quals estan negant-se a renovar pòlisses de crèdit fins i tot a empreses solvents. Si les caixes persisteixen en aquesta actitud, però, seran en part responsables de la destrucció econòmica del territori que diuen protegir.

És precisament en una complexa època de crisi com l'actual quan les entitats d'estalvi vinculades al territori haurien de demostrar-nos la seva vàlua. Si no poden o no volen assumir aquest repte quan més les necessitem, aleshores amb quina autoritat moral justificaran la seva existència en el futur?

És cert que també les caixes d'estalvi estan tenint dificultats per obtenir diners als mercats internacionals per culpa de la desconfiança generalitzada. Aquest ambient enrarit els impedeix, per exemple, vendre els seus productes financers.

Això ha mogut a moltes caixes i bancs a intentar captar dipòsits de clients particulars, a través d'atractives ofertes, aprofitant que molts inversors petits i mitjans estan traient els seus diners de la borsa i que han deixat de comprar pisos.

En qualsevol cas, cal recordar que a partir del proper 20 de novembre, el Govern començarà a comprar els famosos "actius financers no tòxics" de bancs i caixes d'estalvi. Això significarà una injecció de líquid que hauria de permetre a les entitats financeres tornar a concedir préstecs, amb més normalitat, a empreses i particulars.

Per a Xavier Cardona, president de la patronal Adeg, "òbviament el rol de les caixes d'estalvi, encara més que la banca, és el seu compromís amb la pime. Confio que a poc a poc aniran obrint la mà. Però els hi toca jugar el paper de recolzar el territori".




Tempesta perfecta sobre la vegueria del Penedès

La caiguda en picat de la construcció, el 'credit crunch' als mercats internacionals, l'alça de les matèries primeres, la volatilitat del petroli al 2008 i l'endeutament de les famílies son 5 crisis combinades que s'han retroalimentat entre elles i han degenerat ara en una tempesta perfecta.

I en un territori com el Penedès, els impactes d'aquesta mega-crisi s'estan notat sobretot a les comarques del litoral, on hi ha hagut una major dependència del sector de la construcció. Les darreres dades recollides per l'Adeg mostren que la taxa d'atur a l'Alt Penedès ja se situa en el 9,2%, mentre que al Garraf i al Baix Penedès és del 15,4% i del 17,7% respectivament.

Segons Xavier Cardona, "qui es pensi que el model econòmic post-crisi tornarà a estar basat en l'estirada de la construcció s'enganya. Tampoc podem esperar un gran augment del consum, atès que molts han estirat més el braç que la màniga durant els darrers anys i això a nivel macro-econòmic es molt perillós".

Per a l'Adeg, les solucions als mals econòmics que pateix Catalunya en general i la vegueria del Penedès en particular vindran per un model econòmic més orientat cap a l'exportació, aprofitant els avantatges de la globalització. 

 

"Contractacions, les imprescindibles" ...  I què dimonis estaven fent fins ara?

Queda clar que a les empreses els hi toca ser más imaginatives, reduir costos, etc. Però i les Administracions locals? Estan fent els deures?

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha anunciat una retallada de despeses corrents… Quina llàstima que hagi de venir una crisi per posar ordre a la despesa pública del consistori (vegeu article "Perspectiva inquietant 2009-2010").

Però d'altra banda, el Ple va aprovar l'increment de les taxes i impostos del 4% per a l'any 2009 gràcies als vots del tripartit PSC-IC-ERC i de CiU.

Vol dir això que ens donaran més i millors serveis? No ho crec. Senzillament, pugen la recaptació perquè durant els darrers anys han creat una súper-estructura municipal amb uns costos molts alts i ara, sense els ingressos de la construcció, no saben com continuar pagant-la.

Fa pocs dies, un alcalde de la comarca del Garraf va afirmar que, a partir d'ara, l'Ajuntament només contractaria els càrrecs que siguin "imprescindibles". Aleshores què dimonis estaven fent fins ara?


Eix Diagonal, condició necessària però no suficient

L'any que ve començaran les obres de l'Eix Diagonal, una carretera de 67 quilòmetres (13 dels quals seran autovia) que connectarà Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa. Les obres es perllongaran fins a l'any 2012. Per als experts, aquesta infraestructura és condició necessària però no suficient per garantir el progrés econòmic i social del territori.

Així ho va manifestar el catedràtic d'Economia de la UAB, Josep Oliver, durant una jornada organitzada divendres passat a Neàpolis. Segons va apuntar, en moments de crisi com l'actual, "les infraestructures són més necessàries que mai". Però no cal perdre de vista, va afegir, que països com Alemanya ens porten "cent anys d'avantatge" en la formació professional.

En qualsevol cas, Oliver va recordar que després d'una llarga etapa de creixement econòmic a Espanya que ha durat des de l'any 1994 fins al 2008, la situació s'anirà deteriorant durant els propers trimestres. "Perdrem centenars de milers de llocs de treball. Sort que el sector públic està sanejat i que estem dins l'euro", va apuntar.

Per a l'empresari Manel Milà, que participava a la mateixa jornada, l'Eix Diagonal "s'haurà de dotar de contingut" o en cas contrari serà una carretera més. En aquest sentit, va animar les ciutats connectades pel nou eix viari a treballar de manera més cooperativa en diferents àmbits. "No hi ha prou amb posar una gran infraestructura. Cal un projecte del territori al darrere".

Una idea similar va ser llançada per Rafael Argullol, director de l'Institut Universitari de Cultura de la UPF. Segons va explicar, cal observar l'exemple de regions alemanyes i del nord d'Itàlia, "amb ciutats de tamany mig, amb bones comunicacions, on estan assentades moltes empreses d'avantguarda".

Per a Argullol, "les xarxes de petites ciutats són les que tenen les mans més lliures per activar mecanismes nous, creatius, que arrosseguin la resta".

Això sí, va reiterar Argullol, és fonamental que la societat recuperi valors com la cultura del treball, de l'esforç i l'austeritat. "Les ciutats mitjanes, si obliden complexes d'inferioritat, tenen molt a dir".

I del torn d'intervencions, em quedo amb la pregunta llançada per Víctor Forgas, exregidor del PSC a Vilanova i la Geltrú. La cita no és literal però més o menys va fer la següent reflexió: "Està preparada la societat avui dia, després d'anys d'opulència i creixement, d'estirar més el braç que la màniga, per a una nova època més dura, de més privacions, on caldrà recuperar l'esperit de sacrifici?".

Comparteixo la seva inquietudt: sense dubte anem cap a uns "temps difícils".


Bloc d'economia

Xavier Canalis

Xavier Canalis

No tan avorrit com sembla

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres