Economia

Treballem per una Vilanova alemanya

Eix. Polígons industrials a Vilanova i la Geltrú

Eix. Polígons industrials a Vilanova i la Geltrú

De fet, durant els darrers sis mesos m’he dedicat a peregrinar per diferents fòrums i debats (ja veus tu, quin hobby més estrany que tinc) i he arribat a una conclusió una mica simplista però fàcil d’entendre per tothom i a tots els nivells: Vilanova i la Geltrú s’ha de fer alemanya.

No vull pas avorrir-vos amb dades, però mireu si us plau aquests indicadors econòmics bàsics: al mes de febrer de 2015, la taxa d’atur a Alemanya era del 6,5%, el mínim des de la reunificació del país l’any 1991. La tendència de creació de llocs de treball és a l’alça i l’economia alemanya va créixer un 1,6% l’any passat.

La fortalesa de l’economia alemanya s’explica principalment per la seva indústria exportadora.

Conceptes que al sud d’Europa fem servir molt a la lleugera (disseny de polígons industrials, formació laboral, clústers, col.laboració sector públic-privat, binomi universitat-empresa…) allà els prenen molt seriosament.

Cal recordar que a Vilanova i la Geltrú patim encara una taxa d’atur de quasi el 20%.

La reindustrialització permetrà disminuir-la? No gaire, segons reconeixia Joan Trullén, president del Pacte Més Industria a Catalunya, que el 26 de febrer passat va participar en una conferència organitzada pel PSC a la ciutat.

“La indústria no reduirá significativament l’atur a Vilanova, però sense la indústria no es podrà impulsar el creixement de l’ocupació al sector serveis”, va dir Trullén.

“I és que la indústria representa el 18% dels llocs de treball a Catalunya però 2,5 vegades més en els sectors de serveis que hi estan relacionats”, segons va explicar.

Ara bé, si el renaixement econòmic de Vilanova i la Geltrú ha de venir de la mà de la indústria, què cal fer? Quins errors no podem tornar a cometre?

A continuació apuntem algunes claus que, com us deia al principi, he escoltat durant els darrers sis mesos en diferents fòrums i debats.

Albert Tubau (enginyer i historiador): “Les grans indústries que continuen a Vilanova i la Geltrú vénen en gran part de les herències del passat. En un moment en què arriben oportunitats de relocalitzacions d’empreses a Catalunya, els polígons industrials de recent construcció no tinc clar que siguin una fortalesa, atès que són prefabricats i poc flexibles. Ens toca anar a una diversitat selectiva”.

David Andreu (vicepresident de l’Adeg): “A moltes comarques de Catalunya ja s’han posat en marxa pactes locals per a la reindustrialització, però no pas al Garraf. Al nostre entorn hi ha molta competència i en canvi tenim polígons industrials mal parits, amb problemes de connectivitat i poca fibra òptica, la prova és que estan buits. A Vilanova no s’ha estimulat la captació d’empreses de manera seriosa i professional. Cal agafar la maleta i sortir a vendre la ciutat per captar empreses. Recordem que a la ciutat no hi ha grans famílies amb capacitat inversora industrial, per tant caldrà anar a buscar-les o crear-les, agregant-se”.

Albert Rodríguez (delegat de CCOO al Garraf): “Som la tercera comarca de Catalunya amb la millor formació de treballadors, però molts es veuen obligats a anar a treballar fora cada dia per manca d’oportunitats aquí. De polítiques industrials a Vilanova i la Geltrú no s’ha fet cap ni una, sí alguna actuació puntual. La ciutat pot liderar la comarca: per això caldrà planificar territori, racionalitzar polígons, millorar la mobilitat dels treballadors. Les empreses vindran aquí pels mateixos motius que Pirelli va venir fa 100 anys, si li surten els números”.

Francesc Rica (delegat d’UGT al Garraf): “Tan important és que vinguin noves indústries com que no marxin i puguin créixer les que ja tenim. A l’Anoia, per exemple, està tornant el tèxtil i s’ha preparat un clúster industrial. Al Garraf, en canvi, es van fer naus industrials per especular i el preu del sòl continua sent més car que en d’altres comarques. El residu de l’alumini que sobra de Prysmian es porta a refinar-se a Madrid… I per què no a la Mahle, on tenen una refineria, que es troba a menys de dos quilòmetres? Això demostra que cal més col.laboració entre les empreses locals”.

Manel Milà (empresari): “A Vilanova i la Geltrú l’element diferencial que no ens acabem de creure és que tenim una Universitat industrial. I això és clau per a la innovació. A les empreses doneu-lis ‘carinyo’, facilitats… No intentem dirigir quin tipus d’indústries volem, poseu només el brou de cultiu”.

Neus Lloveras (candidata a l’alcaldia per CiU): “Vilanova i la Geltrú té condicions per ser puntera en alguns sectors: sistemes industrials, disseny, tecnologies de la informació, sòcio-sanitari… Però caldrà buscar sinèrgies, col.laboracions entre empreses industrials locals”.

Juan Luis Ruiz (candidat a l’alcaldia pel PSC): “La ciutat no s’ha d’especialitzar en turisme ni en cap sector sinó diversificar. Per això caldrà planificar sòl per a activitat econòmica a l’Eixample Nord. Seria un error no tenir espai per poder desenvolupar l’economia local”.

 

Un apunt final

Voldria oferir-vos un apunt com a epíleg d’aquest article. Recuperar la indústria a Vilanova i la Geltrú no és pas incompatible amb desenvolupar noves activitats emergents com el turisme.

I si no, mireu Alemanya. L’any passat, el nombre de nits d’hotel realitzades per turistes estrangers que van visitar Berlin, Munich, Frankfurt, el Rin, la Selva Negra… va créixer un 5,1%. Alemanya s’ha consolidat així com la segona destinació de viatges per als europeus, després d’Espanya.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!