Espais compartits

Quelcom aparentment tan simple demana molta pedagogia per a poder ser efectiu, i ben emprada està si l’esforç val la pena, però també cal voluntat per a que resulti efectiva. Sí, ja sé que la policia hi és, entre altres coses, per a fer complir les ordenances, però no n’hi ha prou amb la coacció per a mantenir una bona convivència.

Quan qualsevol forat és adequat per a deixar-hi el cotxe durant uns suposats “dos segons”, sense importar els efectes que aquesta “estoneta” pugui comportar a la resta de conductors; quan amb una línia groga ja creiem tenir-ne prou per a fer ús d’una sortida de vehicles en exclusivitat; quan qualsevol descampat és bo per a deixar-hi el que ens estorba o quan un aparcament de minusvàlids es converteix en un aparcament reservat perfecte per a un encàrrec rapidíssim, no estem davant pràctiques solucions a problemes puntuals sinó davant una evident falta de respecte envers els demés. A Cubelles no només hi disfrutem totes aquestes experiències quotidianes, com a qualsevol altre lloc, sinó que, a més, el dia a dia s’ha convertit en una cursa d’obstacles diminuts, pudents i de tant en tant resbaladissos que van extenent-se per totes les nostres voreres, ja sigui a prop de botigues, de parcs o de col·legis, qualsevol lloc és bo per a dipositar-hi la mina, deixar-la en ubicació preferent i esperar a que qualsevol confiat amb la cara ben alta acabi, tot renegant, arrossegant la sabata.

No m’agradaria fer pagar justos per pecadors, per descomptat els irrespectuosos continuen sent una minoria, però ja n’hi ha prou de tant abús. El cos policial ha de seguir treballant pel compliment de les ordenances i a això dediquen bona part de la seva jornada (que també financem entre tots sense tenir en compte que alguns necessiten ser més vigilats que altres). Està clar que no es pot donar treva en qüestions tan bàsiques però d’una importància tan capital pels que volem seguir movent-nos pel nostre poble, però, lamentablement, amb això no n’hi ha prou. Tard o d’hora també aquesta minoria haurà de fer l’esforç personal d’entendre que per a compartir espais comuns cal conviure, i això no només vol dir contribuir-hi en les despeses (com també fem tota la resta) sinó que, a més, demana procurar fer-ne un bon ús i oblidar-se dels egocentrismes. Potser demà seran ells els que necessitin del respecte dels demés.

Núria Casanovas Borrell per esquerra de Cubelles