5a Fira de Comerç Just i Solidaritat de Cubelles

Parem un moment, per un instant, sembla que l’egoisme que ens segueix tot l’any de sobte, desapareix. I, és cert, un sentiment de nostàlgia ens envaeix, recordant imatges, emboirades d’una barreja de sentiments, recorrem els carrers de les nostres viles i ciutats. Els aparadors llueixen d’una forma diferent, obrim l’agenda telefònica, i aquells telèfons, no ens resulten indiferents. Les llums dels carrers ens transporten, ens topem amb els que ens són desconeguts, els saludem, bones festes!!! 

L’aparador ens crida, necessitem comprar coses, expressar amb objectes la nostra amistat, el nostre amor. Foragitem del nostre interior les nostres culpes, les nostres frustracions en una barreja de melangia i optimisme, l’any nou arriba i segur que serà millor. Com seran els Nadal a Palestina, a l’Iraq o Burquina?

Estan molt lluny, seguim caminant pels carrers, mirant els aparadors. La nostra vida s’atura i pensem en els altres...

Segur que en aquest Nadal, com cada any, hi falta algú a la taula, ningú en parla però tothom hi pensa, el brogit dels nens picant el tió, no ens deixa pensar. I els què estan sols, són grans. Segur que algú els anirà a veure, segur que algú els enviarà una felicitació, segur... Som a casa, fa fred, la llar de foc està encesa i ells, treballant per nosaltres, repartint els diaris, netejant els carrers, vetllant per la nostra seguretat.

Estem a taula, no podem més, hem menjat molt i els altres, avui milions de persones arreu del món no han menjat, com cada dia, molts han mort, la fam, la sida, la malària. I ella, va morir, va deixar tres fills, la van trobar assassinada, una dona, cal entendre les raons?

No ens entenen. Somriuen, són com els nens, la cadira de rodes els acompanya i aquell, camina però, pobret... Parla! No pot, no el deixen. Llibertat!, Llibertat! Què és això? Què bonica paraula, ells no en tenen, són presoners de la ignorància feta llei.

Cal obrir les finestres, que entri l’aire , deixeu-los respirar tenen dret. És Nadal, tothom està content, tothom compra, tothom canta, o no? Què trist és caminar pel carrer, no veure els aparadors, no veure les llums del carrer, no poder comprar. Us imagineu per un moment que no podeu gaudir de totes les coses que ens fan reviure any rera any les festes de Nadal? Us imagineu com és d’important poder viure amb normalitat?

Som conscients que no podem resoldre tots els problemes de la nostra societat, som conscients que l’ésser humà ha de desenvolupar mecanismes de defensa davant de les adversitats, som conscients que moltes famílies no resoldran els seus problemes aquest Nadal.

No podem qüestionar el somriure d’un nen per les adversitats que pateix la seva família. Sense la vostra col·laboració no podem fer-ho possible. Potser l’any vinent ells ens hauran d’ajudar a nosaltres.

20 de desembre de 2008, 5a Fira de Comerç Just i Solidaritat de Cubelles


Joan Rodríguez i Serra és portaveu d'esquerra de Cubelles