Serà aquesta vegada la bona?

El Govern de la Generalitat ha aprovat el document de l’Estratègia Ferroviària de Catalunya entre 2025 i 2050. El document vol fixar un full de ruta del que hauria de ser la programació del ferrocarril al nostre país. Està bé que mentre s’espera que es vagin solucionat els problemes de rodalies –imprescindible, evident- es posin les llums llargues i la mirada cap el futur per saber cap on volem anar. La voluntat és que el ferrocarril al país dupliqui la seva capacitat. Entre les propostes que es fan en aquets pla hi ha la creació de dues noves línies estructurals al país, la línia transversal entre Girona i Lleida i al Tren orbital, entre Vilanova i Mataró.

Són reivindicacions històriques dels territoris.

No voldríem posar aigua al vi, però en el nostre tema, el tren orbital ha aparegut en tots els anuncis d’objectius ferroviaris al nostre país des de fa més de 25 anys. Només cal veure que en l‘actual planejament urbanístic -ara en procés de revisió- de la nostra ciutat hi ha una reserva de sòl per la construcció d’aquests ferrocarril.

D’ençà de l’any 2001 que el tren orbital està sobre la taula. El 2004 amb el Conseller Nadal al capdavant de la Conselleria de Territori hi dóna un impuls i es fan els primers estudis i les previsions d’aquell moment és que el tren orbitals estaria completat l’any 2026.

Bé, no calen masses paraules ja que un cop més i com en totes les ocasions en que s’ha posat damunt la taula el projecte amb xifres i dates ha estat per no complir-les.

En el seu moment l’impuls per part de diversos ajuntaments propiciant l’anomenat Arc Metropolità i l’AMTU (Associació de Municipis amb transport urbà) va posar novament damunt la taula la construcció d’un ferrocarril entre Vilanova i Vilafranca com a tram de l’eix orbital que, anant des de Vilanova a Mataró, superava la capital per fer trajectes directes a Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. Era descentralitzar i sostreure’s dels sistema radial i anar a una veritable xarxa o teranyina d’unió territorial. De la idoneïtat i viabilitat del projecte ja hi ha estudis previs fets que ben segur analitzats justifiquen les inversions que costaria el mitjà de transport. Que ara novament es posi damunt la taula, que es tregui la pols del projecte, vol dir que encara la seva conveniència està més que justificada.

Entre altres coses el projecte com hem assenyalat pretén trencar la radialitat actual, cosa que ajudaria, sens dubte, a vertebrar també els territoris per on passi el tren orbital. A més ben segur que ajudaria a descongestionar la mobilitat en les zones que avui estan més congestionades com són les entrades a la capital i podria ajudar amb una certa voluntat política a generar nous projectes compartits i col·lectius entre les ciutats que estan en el recorregut del ferrocarril.

La necessària previsió d’infraestructures en els territoris en creixement cal que es faci responent a les necessitats del territori. Ara, a dia d’avui, aquesta infraestructura entenem que ja seria necessària i, per tant esperar 20 anys més ens sembla un horitzó com diem massa llunyà; sobretot si pensem que ja en fa més de 25 que es plantejava.

En un futur proper i ja en l’actualitat, la mobilitat és un dels problemes que surten sempre indicats en les enquestes sobre necessitats de la ciutadania. És així, i en trobem exemples cada dia. Per tant cal que es vagi posant condicions per assumir el repte. Cal que ens puguem moure amb rapidesa, seguretat i amb un cost assumible per la majora del personal. I el ferrocarril sembla una de les millors opcions ja a que a més manté un equilibri ecològic prou interessant. La construcció del tren Orbital serà també un eix vertebrador per consolidar l’opció d’abandonar la obligada radialitat actual.

L’aprovació del document sobre l’Estratègia Ferroviària de Catalunya és un bon principi, situa quina és la realitat i quin és l’horitzó al que es vol arribar.

Necessàriament hi la prioritat de resoldre els endèmics problemes de les rodalies actuals però paral·lelament cal que es vagi estructurant aquestes noves inversions que sens dubte podran ajudar a teixir una teranyina que permeti una millora sensible de la mobilitat al país.

El fet de poder anar entre aquestes capitals que unirà el tren Orbital sense la necessitat de passar per Barcelona crearà un nou paradigma en els sistemes de comunicació fix i de caràcter públic al país. La mobilitat obligada entre aquestes capitals és notablement alta, la creació del ferrocarril ben segur que donaria un servei ràpid segur i net que tindria garantida la seva rendibilitat social. Les rodalies actuals tenen una excessiva centralitat fruit de les necessitats de connexió del segle passat. Les línies existents gairebé són les mateixes que es van crear i les que s’hi ha sumat segueixen la lògica de la radialitat. El país també cal construir-lo amb la relació entre les seves ciutats mitjanes i grans que no estiguin en l’estricte Àrea Metropolitana.

En altres ocasions ens hem posicionat sempre que hem pogut que el ramal Vilanova - Vilafranca hauria d’allargar-se, creiem, fins Igualada per enllaçar amb el centre del País i per tenir una possibilitat en un futur més llunyà enllaçar per Calaf o Manresa cap a la Catalunya interior, projecte que ja s’havia previst fa molts i molts anys. En la ja llunyana reunió en que es signar la declaració de l’Eix Diagonal, fa ja més de vint-i-cinc anys, es va lliurar als alcaldes de Manresa, Igualada i Vilafranca un petit obsequi consistent en la reproducció  d’un facsímil d’un llibret que contenia l’estudi per la realització del Ferrocarril entre Vilanova, Igualada i Calaf que després havia de seguir cap a Pons, la Seu d’Urgell i Puigcerdà editat a l’any 1904. Semblava que era un clar precedent d’alguna de les reivindicacions històriques del nostre territori: una connexió cap a l’interior del país sense necessitat de passar per Barcelona.

Serà ara el moment?.

Els temps ens respondrà.