Eleccions europees

Tot i així, seríem injustos si no consideréssim que les decisions polítiques no són mai senzilles i, en la majoria d’ocasions, no resulten agradables. Al Vilanova Digital aquests darrers dies hem pogut ser testimonis del debat entre els diferents punts de vista generats pel tancament de Cemex a Vilanova i la Geltrú – tot i que ens faltaria l’opinió de l’empresa. Els polítics municipals – amb l’alcalde al capdavant – han d’aconseguir que l’empresa compleixi la normativa vigent en nom del benestar del veïnatge (dels qui n’han de saber canalitzar el malestar) i del municipi. Però quelcom tan coherent passa a complicar-se quan la pressió i les condicions més laxes que se li ofereixen a l’empresa en altres regions afecten l’atractiu de la capital de la comarca i l’empresa prefereix canviar d’ubicació. Aleshores hi ha uns altres afectats directes, els treballadors i les seves famílies, que també han de sentir-se representats i protegits per uns polítics que, mantenint els difícils equilibris, poques vegades tenen dret a equivocar-se.
Sigui com sigui, quan, a més a més, les decisions no es prenen a la Plaça de la Vila o a l’altra banda del peatge, sinó molts quilòmetres més enllà, al nord d’Europa, aquesta motivació es fa encara més difícil al considerar-se decisions que no ens afecten directament. Molts tenim assumit que a la Unió Europea hi ha un senyor assegut a la seva taula de fusta massissa preocupat per la inflació i “jugant” amb el preu del diner per a mantenir-la sota control. Molts altres associem la Unió Europea amb uns “criteris de convergència” que pressionen els Estats per a que mantinguin l’equilibri pressupostari i un deute i dèficit controlat que no els faci febles en el nou món global. També una gran majoria hem estat conscients durant els darrers anys com les ajudes arribades d’Europa han estat una part del motor del nostre desenvolupament. Altres han pogut veure com fins i tot ha estat la Unió Europea la que ha hagut d’intervenir en la protecció dels drets dels usuaris de les companyies aèries que, en nom d’una seguretat criminalitzadora, aplicaven indiscriminadament tot tipus de mesures de dubtosa efectivitat. Però també podem parlar de mesures futures, com la priorització de les infrastructures a escala europea, on caldrà ubicar-hi el corredor del mediterrani, tan esperat com indispensable per la nostra malmesa economia.


Així doncs, sembla que això d’Europa no ens queda tan lluny com sembla, ni es limita al reconeixement oficial del català que alguns pesats demanem sense descans i sobre el que la Unió Europea també s’ha pronunciat en diverses ocasions reconeixent el camí que encara queda per recórrer, tot i que a més d’un li agafi per sorpresa (http://www.3cat24.cat/noticia/342229/catalunya/El-Consell-dEuropa-aposta-per-una-immersio-total-en-catala ). De fet, la famosa i polèmica directiva que recollia les seixanta-cinc hores va tenir molt ressò i, naturalment, oposició, entre tots nosaltres (http://www.3cat24.cat/noticia/344616/altres/AMPLIACIO-El-Parlament-Europeu-tomba-la-directiva-que-preveu-ampliar-la-setmana-laboral-fins-a-65-hores ). Però la normativa europea pot afectar fins i tot fets tan puntuals com el nostre tradicional tortell de Reis – amb Rei i fava - en defensa de la seguretat alimentària (http://www.3cat24.cat/noticia/348535/barcelones/Els-catalans-compraran-uns-960000-tortells-de-Reis-aquest-any ); o la festa dels diables, duta a terme per més de dues-centes colles de diables i bestiari de foc repartides pels nostres municipis, que perilla si s’aprova sense modificacions la normativa prevista sobre pirotècnia (http://www.3cat24.cat/noticia/330550/barcelones/La-Federacio-de-Diables-de-Catalunya-mostra-el-seu-neguit-per-una-nova-directiva-europea-sobre-pirotecnia ).

I encara ens quedaria parlar del català, no ja com a desitjada llengua europea sinó com a idioma amb vertader reconeixement oficial i amb l’empara necessària per a poder combatre la seva fàcilment constatable desigualtat en el global del nostre entorn ordinari. No contents alguns polítics d’ideologia determinada amb l’aval atorgat pel Consell d’Europa al sistema d’immersió lingüística català i de la constatació per part d’aquest organisme que vetlla per la democràcia pluralista i per la diversitat cultural d’Europa del no compliment per part de l’Estat espanyol del que ell mateix va ratificar el 2001 a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (http://www.tribuna.cat/noticies/politica/15-politica/87918-el-consell-deuropa-avala-la-immersio-lingueistica-del-principat-i-demana-que-sestengui-al-pais-valencia-i-les-illes ), han batallat fins fer valer la majoritària representació al Parlament Europeu del seu partit, el Partit Popular, i poder, així, dur a votació plenària la censura a la mateixa immersió lingüística ja jutjada per Europa. De nou, el que els informes d’experts i entesos emanen no importa quan l’objectiu és merament polític.

Cada partit presentarà el seu candidat per a aquestes eleccions europees del mes de juny de dos mil nou. ERC ha optat per Oriol Junqueras que, personalment, considero una bona opció, amb la preparació i formació suficient (més endavant ja tindrem temps de debatre-ho), però cadascú de nosaltres elegirà aquell que s’adigui més amb el seu ideari o preferències personals. Això sí, que ningú pensi que aquesta història li queda lluny o no té interès. Necessitem tenir veu a Europa, el nostre present, però sobretot el nostre futur, passa per ser escoltats a nivell europeu tot expressant-nos amb veu pròpia; i el nostre vot és el que acabarà definint que aquesta veu hi sigui i, pel nostre bé, hi esdevingui efectiva.

Núria Casanovas Borrell per esquerra de Cubelles