La crisi i les seves exclusions

La mancomunitat Penedès-Garraf ens ofereix unes dades sobre el mes de Gener de 2009 molt interessants. Tot i que s’hi haurien d’afegir dades sobre tipus de contractació i jornada que també serien molt rellevants per a veure les tipologies de llocs de treball entre els i les ocupades, el nombre total d’aturats a la comarca del Garraf el mes de Gener de 2009 era de 9.358, 4.546 dones i 4.812 homes. De fet, al municipi de Cubelles els aturats eren 924, 454 dones i 470 homes. Així doncs, de nou la realitat sembla no ser senzilla.

En motiu del dia 8 de març ja vam parlar de les dificultats a l’hora de compatibilitzar vida familiar i laboral. Moltes saben què passa quan el seu currículum perd pes al comparar-lo amb un altre on no hi consten obligacions maternals. I moltes més són expertes en quadrar miraculosament la jornada quan algun pont inesperat a l’escola no és extrapolable al seu món laboral. També hi ha les que veuen envellir els seus pares i mares – o sogres fins i tot – no només amb alegria sinó també amb una lamentable preocupació, tot creuant els dits per a que puguin valdre’s per ells sols durant uns anyets més. I, finalment, moltes conviuen quotidianament amb la injustícia salarial deguda a inferiors remuneracions per càrrecs similars o a salaris més baixos en sectors més feminitzats. Les estadístiques són clares, tot i que fredes i sense matisos: segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya referents a l’any 2006, el “Guany per hora de treball” femení era d’11.15, el masculí de 14.42.

Tot i així, podem parlar encara en el 2009 de sexes més desafavorits, o potser hauríem de plantejar-nos seriosament que la vertadera forma de combatre les diferències és mitjançant una bona formació continuada? Els llargs anys de bonança que ens han precedit no ens han deixat veure el fons de l’assumpte. En el moment en que entrar al mercat laboral era més rendible que invertir en educació i formació, molts dels i de les nostres joves – i no tan joves – s’han deixat arrossegar per la bonança tot pensant que la truita no giraria mai. Però res és per sempre i ja hem dit que el mercat és selectiu. Quan la mà d’obra no preparada és més de la que el mercat pot absorbir, només queda competir per un lloc de treball reduint-ne condicions o el preu a guanyar, de manera que els mateixos treballadors resolem inconscientment molts dels problemes empresarials. És clar que el fet d’estar preparat no és garantia de feina, ni de feina ben remunerada, però la crisi passarà i continuarà la cerca d’un lloc de treball, amb la gran diferència que el mercat laboral no tornarà a ser el que era, i no podrem permetre’ns el luxe d’haver-nos quedat enrere embadalits contemplant com les oportunitats es van fonent al nostre davant.

Durant anys el sector femení no només va ser el que sustentava més obligacions externes a les laborals sinó que, a més, fou el que de menys oportunitats formatives gaudia, però tots ens hem d’alegrar que això ara ja no és així. Cal adonar-se, doncs, que els temps que tan ràpidament corren ens porten a ajudar a les dones – però també a tants i tants homes als que aquesta crisi haurà deixat amb plans de futur incerts – no des d’una òptica merament conceptual sinó des d’un impuls decidit i ben definit cap a la formació. Moltes organitzacions femenines aposten clarament per aquest camí, però és imprescindible que ninguna, i tampoc ningú, de les afectades i afectats pugin a aquest tren massa tard.

Moltes veus s’han alçat a favor de recuperar valors, tant per part de les escoles com de les famílies, que semblen haver estat sotmesos a certa laxitud com el de l’esforç. Amb el rerafons de la nova Llei Catalana d’Educació no tan sols s’han valorat canvis en el repartiment de les vacances sinó també en la necessitat que els alumnes aprovin les assignatures per a poder avançar en els cursos. I cal dir també que els recursos destinats aquest any a la formació d’aturats per part del nostre Govern s’han multiplicat per tres, sense oblidar plans com el “Catalunya Connecta” que són claus per a aconseguir un ús extensiu i universalitzat de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) gràcies a actuacions en les infrastructures que permetin difondre la cobertura de telefonia mòbil, d’internet de banda ampla i de TDT per tot el nostre territori.

En un món tan complex les solucions sempre són complexes, per això entre tots hem de treballar per a no quedar al marge. La crisi exigeix esforços, però quan aquesta acabi caldrà que ens trobi preparats. Ningú ha dit que sigui fàcil.

Núria Casanovas Borrell per esquerra de Cubelles