Propera estació, EUROPA!

Podria arribar a estar-hi d’acord, és cert que actualment la situació és tan globalitzada que es torna massa complexa, les eines de les que disposen els diversos poders públics són limitades i les exigències són cada cop més altes. Tot plegat demana uns nivells de transparència, pedagogia i argumentació que les nostres administracions a dia d’avui no estan prou preparades per a encarar.

Però ens trobem en un moment on el símil entre política i futbol no és pas tan il•lusori. Veiem com el Barça s’ha desplaçat fins a Roma per a poder guanyar la Copa d’Europa que el fa tricampió aquesta temporada. Veiem com per a poder accedir a aquesta competició s’ha de fer abans una feina prèvia a casa per a poder estar a l’alçada dels millors del continent. I veiem també com la victòria arriba quan no són els altres els que marquen els gols sinó que és el mateix Barça el que aconsegueix encabir el xut dins l’àrea contrària (i dues vegades!). Perquè la veritat és que cadascuna de les parts lluita per a ser la que marca més que els altres.

Sense temor a resultar polèmica pel que a alguns els pugui semblar de superficial, demagògica, simplista, venedora de fum i tantes i tantes coses més que de tant en tant van sortint, a Brussel•les, el dia 7 de juny Catalunya hi té la seva Roma. No n’hi ha prou amb treballar a casa si les decisions es prenen a Europa sense nosaltres, i actualment els millors ja no es mouen només en lligues domèstiques. Catalunya no disposa de cantera pròpia al camp de joc europeu senzillament perquè la representen uns altres, els mateixos que decideixen que el català no pugui pretendre ser una llengua oficial a la Unió Europea, i els mateixos que estableixen una única circumscripció electoral per a les eleccions europees tot sabent que així el pes del que ells anomenen despectivament “nacionalisme” (sense més adjectiu, que ser espanyol es veu que no en té res de polític) quedarà diluït entre els grans partits que es reparteixen el poder a Espanya.
Podem no anar a votar el proper 7 de juny, o podem fer-ho per algun partit d’aquests que davant del toro que ve t’impulsa a córrer a votar vermell. És una opció legítima com qualsevol altra però, sens dubte, ens haurem marcat un gol en pròpia porta i Catalunya potser ja n’ha viscut prou d’aquests, no? Dèficits fiscals no resolts, finançaments que arriben en unes rodalies atrotinades, invasió de competències en temes fonamentals com la immersió a les escoles, infrastructures que no arriben per una falta clara de voluntat política dels que sí poden decidir-ho (el màxim exponent és la unió ferroviària de Catalunya amb Europa que ni a Espanya ni a França els sembla prioritària sinó més aviat perillosa) i tantes i tantes altres situacions a les que el nostre govern s’ha d’enfrontar diàriament com a mostra que a Catalunya no disposem d’un marc polític “normal” (si és que pot arribar a ser normal que Catalunya no sigui res més que una regió autonòmica espanyola, fet que, sincerament, dubto).

O podem votar un candidat que exposi al Parlament Europeu la veu de Catalunya, que en defensi els seus interessos i vetlli per les seves necessitats, treballant per a trencar les barreres que la limiten i impulsant una Catalunya de futur que pugui estar present en el món i sense amputacions malintencionades. No hi ha dubte que el nostre futur també es juga a Europa i és ben clar que només guanyarem el partit si deixem de rebre gols i anem marcant-ne.

La nostra pilota va dirigida cap a una Europa més plural, transparent i democràtica, reforçant els poders del Parlament Europeu i ampliant-ne les seves competències, amb la representació de totes les regions europees (tal i com ens havien argumentat en un principi, recordeu allò de l’Europa dels pobles?) i el respecte a tota la seva diversitat cultural. Però també va encaminada cap a una Europa més social, sostenible i competitiva, amb una clara aposta per un Espai Europeu de Recerca que reforci la nostra competitivitat tot garantint la supervivència de la nostra petita i mitjana empresa i del nostre model agrari familiar. A més d’impulsar el Tren d’Alta Velocitat per enllaçar Elx amb Perpinyà, passant per Alacant, València, Castelló, Tarragona, Barcelona i Girona, juntament amb una línia específica per a trens de mercaderies (amb ample de via europeu, com no pot ser ja d’una altra manera) que vertebri el corredor mediterrani.
Aprofito per a, des d’aquí, felicitar a tota l’afecció blaugrana per la temporada indescriptible que ha dut a terme el seu equip. Si ho desitgeu, ens trobem a la propera estació: EUROPA!
“D’Europa no en volem subvencions ni fons de cohesió, volem ser-hi com a estat per codecidir qualsevol decisió”, Oriol Junqueras, www.junqueras.cat .

Nosaltres, JunqUEras!