Movem-nos per la terra!

Per poder decidir quelcom cal que es disposi de la informació adient de tot el que afecta a la qüestió, de tots els arguments a favor, però també dels contraris, i sempre amb la veritat per endavant.

Disposada a trobar dades d’ambdues posicions he trobat minses referències als arguments dels que estan a favor de les incineradores, però tot i així us en faig cinc cèntims. Els defensors d’aquestes plantes afirmen que no només redueixen a cendres els residus, minvant de manera considerable el seu volum i pes, sinó que generen ingressos per la venda de l’energia elèctrica produïda en la combustió. Respecte a les emissions danyines per la salut que admeten que es poden produir, diuen que es redueixen fins a valors mínims i innocus, i que respecte als residus metàl•lics ( que no poden ser destruïts), són tractats amb posterioritat i s’elimina la seva toxicitat. També subratllen que les actuals instal•lacions, modernes i tecnològicament molt avançades, compten amb sistemes per depurar i eliminar els possibles elements tòxics.

Pel que fa als detractors, els arguments en contra proliferen de tal manera que he hagut de resumir, i aquí us en faig un petit recull. El primer gran tema és sobre les emissions contaminants. En primer lloc, les incineradores desprenen dioxines, que està científicament comprovat que provoquen càncers, danys immunològics, problemes reproductius i de desenvolupament, etc, a part que s’introdueixen a la cadena alimentària mitjançant la carn i la llet dels animals que les respiren i que els humans consumim. A part d’aquestes partícules altament contaminants, també escampen a l’ambient d’altres hidrocarburs nocius per la salut com els gasos àcids, els afluents particulars, i altres gasos responsables del que coneixem com efecte hivernacle. En segon lloc, les incineradores emeten metalls a l’atmosfera, com el mercuri, neurotoxina que deteriora les funcions motores, sensorials i cognoscitives, o d’altres com el plom, el cadmi, l’arsènic, el crom o el beril•li. El segon gran tema en contra és la pèrdua d’energia: les plantes incineradores gasten més energia que la que produeixen. Els materials que incineren han de ser reemplaçats per d’altres de nous, per la producció dels quals es necessita novament energia. El tercer punt és el cost: la constricció de les plantes implica inversions milionàries, que acostumen a ser les majors partides pressupostàries dels governs locals on s’emplacen, a part de que es creen molt pocs llocs de treball per tona de material de residu, en comparació com altres formes de tractament com el reciclatge. El darrer punt, per posar un final, és la nul•la sostenibilitat de les incineradores: són incompatibles amb d’altres formes de tractament de residus.

Davant aquestes dades, el que sincerament no comprenc és on està el debat. És clar que les incineradores són nocives en molts aspectes, llavors la qüestió no és que al nostre municipi no en volem una, sinó que no volem més incineradores enlloc!. Si no hi hagués alternatives ho entendria, però les hi ha, i si arribem a destinar la major part possible dels nostres residus al reciclatge i a l’aprofitament de la matèria orgànica, només hauria d’anar a les plantes d’incineració una part molt petita de les deixalles. En tant a la matèria orgànica tenim l’alternativa del compostatge i la biometanització, ambdues viables i respectuoses amb el medi ambient, i amb la resta procedir al reciclatge. En aquest context cal una conscienciació a tots els nivells, desde el canvi de formes de producció (polítiques d’envasos, materials emprats a la indústria...) fins a la forma de tractar les escombraries a les nostres llars, passant per l’important paper dels Governs municipals en tant que concienciadors i proveïdors de mitjans de reciclatge.

Des de la perspectiva del Govern Local, és precís que els municipis comencin a mirar d’una manera diferent la gestió de residus produïts a la comunitat, assumint la importància d’involucrar a la població amb exigències y normes explícites, incloent incentius y sancions, amb la finalitat de privilegiar el be comú. La separació en origen, la recol•lecció diferenciada, el compostatge domiciliari són maneres de fer que haurien de ser avaluades a nivell comunitari. L’impacte en reducció que s’aconsegueix amb programes alternatius a la recol•lecció tradicional, és molt valuós, però donat que depenen només de la bona voluntat del ciutadà les xifres de resultats són, de moment, poc significatives comparades amb la magnitud del problema.

Voldria esmentar a forma d’exemple dels zabbaleen , a El Cairo, on s’ha organitzat autònomament un sistema de recol•lecció i reciclatge de residus que desvia el 85% dels residus i dóna feina a 85.000 persones. Però sense voler anar tan lluny, cabria esmentar també els exitosos projectes Producció Neta i Escombraries Zero. És a dir, podem canviar les coses, podem millorar-les, llavors: perquè empitjorar-ho amb més incineradores? És igual on siguin, si al Garraf o a on sigui, la qüestió és que no necessitem més, sinó modificar les formes d’actuar.

Movem-nos per la terra, evitem les incineradores!

Vanessa López Cayuelas