Un any i dos mesos després

Banyada pel llac Lèman i amb una població que s'aproxima als dos-cents mil habitants, la cosmopolita ciutat suïssa el passat 8 de maig no només s'expressava en francès sinó que també parlava català.

De nou un pacte amb Sant Pere ens va permetre gaudir d'una jornada amb sol i temperatura més que agradable, gairebé un any després de la darrera trobada a Brussel•les. Des de sota el disseny de Daniel Berset que s'aixeca davant la seu de l'ONU: la cadira trencada (tan monumental com atrotinada), vam poder observar les 192 banderes de les Nacions Unides del món. I, per un dia, la nostra també va ser-hi. L'enorme monument en memòria de les víctimes de les mines antipersones va aixoplugar un moviment democràticament reivindicatiu com el nostre. Portem ja diverses jornades de consultes populars, hem fet arribar el nostre missatge a les institucions europees i, ara ja també, a la seu de les Nacions Unides a Ginebra. Un llarg camí ple de voluntaris, esforços i esperances que, pas a pas, va cimentant les seves passes.

Els gegants de Gironella (el Tomàs i l'Antònia), per sobre els nostres caps, recordaven el nostre desig nacional i el nostre refús a definir-nos com a autonomia, mentre unes 2500 persones (segons dades de l'Agència Catalana de Notícies) gaudíem d'un matí de seny i rauxa on parlaments com el d'Enric Canela o la lectura del manifest independentista lliurat a l'ONU dies abans en català i en anglès, deixaven pas, també, a la rauxa amb actuacions com les de Gerard Sesé, o a l'emotivitat de les notes d'El cant dels ocells que en Pau Casals interpretà davant la seu de les Nacions Unides a Nova York el 1971, com una melodia nascuda “de l'ànima del meu poble, Catalunya”.

Alguns vaticinaren focs d'encenalls de la primera trobada a Brussel•les; molt ha plogut des d'aleshores, i molt més plourà a partir d'ara. La tornada va ser complicada per molts de nosaltres condicionats per la cendra del volcà islandès que es belluga a desig dels vents europeus. Però ja des d'aquí, només podem dir que tornem plens de força, de força i il•lusió, per afrontar els nous objectius i encarar els nous projectes. I aquests no són lluny. De moment tenim una pròxima parada a l'agenda: el 20 de juny celebrarem una nova jornada de consultes populars. A la nostra comarca, el Garraf, Sitges hi participarà. Endavant, doncs, amb els nous reptes. El proper 20 de juny, Sitges es pronunciarà. El proper 20 de juny, Sitges Decideix!

Núria Casanovas, per esquerra de Cubelles