La veu del Garraf al Parlament, un exercici de democràcia interna

Aprop d'un centenar de militants de la comarca vam poder escoltar les presentacions de
cadascun dels candidats. Dos perfils diferents però vàlues compartides: treball, experiència i
il.lusió pel nou projecte. Fou més qüestió de tarannà que de vàlua personal. En Josep Tomàs
Àlvaro destacà els seus anys en la primera línia de la política municipal a Vilanova i la Geltrú, “el
tracte amb la gent és molt proper, vius problemes i coneixes realitats molt diferents i tens la
possibilitat de fer-hi incidència, encara que no sempre de solucionar-ho tot. I vaig descobrir que
aquesta és la política que a mi m'agrada, és la que m'ha atret sempre i suposo que per això sempre he estat còmode en el món local, a l'Ajuntament i no he tingut mai cap pressa per escalar posicions en el meu partit o per canviar”. En Bernat Valls, per la seva banda, parlava de la “suma d'experiències municipals, al govern del país o al propi Parlament”, on actualment treballa com a parlamentari després de la marxa d'en Xavier Vendrell, i de la seva aposta pel territori: “sempre he cregut en aquesta comarca i en la necessitat de tenir un projecte comarcal fort i que es faci sentir: al partit i a Catalunya. Puc oferir-vos, sobretot, capacitat de treball i il.lusió”.

L'urna va rebre més vots favorables a la candidatura d'en Josep Tomà Àlvaro, que a la d'en
Bernat Valls, però el resultat no invalida la feina feta i la que queda per fer. A ambdós se'ls ha
de reconèixer l'esforç per arribar a tota la militància i a ambdós els hi demanarem mantenir
aquest esforç pel compromís adquirit amb el territori i per a que aquest pugui fer sentir la seva
veu, defensar els seus projectes i regir el seu futur. I és que Esquerra és exigent, la revàlida no
és només electoral sinó també interna. No ens tremola el pols a l'hora de decidir, però cap de
nosaltres disposa del dit inquisidor que distingeix els elegits dels que no ho són. En el nou
model social en xarxa que va prenent lloc al de jerarquies, per als nostres candidats
l'experiència en el partit ja és un grau. A Esquerra ningú és més sinó que tot vot suma.

Catalunya s'hi juga molt en les properes eleccions. El Garraf també. Si el futur ens encamina
cap a la independència del país, al Garraf ens porta, a més, a tenir una millor comunicació intra
i intercomarcal (la nova C-15, el tren orbital...) i una distribució dels serveis més eficient (nou
mapa sanitari de la comarca...). Només quedaria desitjar molta sort a tots dos candidats, al
primer i al segon, sigui quina sigui la seva tasca i posició, però no n'hi ha prou amb la sort per a
tirar endavant tots aquests projectes, així que els hi oferirem quelcom millor: tot el nostre
suport i recolzament en la seva feina que, des del mateix territori, exigirem que sigui productiva
i extensa.

Núria Casanovas Borrell és presidenta d’esquerra de Cubelles