OPINIÓ

La Carta. Historia de un comisario franquista

MIGUEL ANGEL GONZALEZ 12-10-2010 11:11 Lectures 3994

Arxivat a:

El treball d’investigació d’aquest periodista barceloní, que també ha estat redactor especialitzat en conflictes polítics del diari La Vanguardia i ha dedicat altres recerques a l’Assemblea de Catalunya i a la situació sociopolítica a Euskadi, ha tractat de recompondre el perfil psicològic del comissari Creix a través de les experiències de personatges rellevants de l’antifranquisme que van patir l’aïllament, la tortura i l’oprobi als calabossos de les comissaries del règim. Tot i que als diferents capítols del llibre l’autor no s’estalvia dotzenes de records esfereïdors recuperats dels dietaris personals de persones vinculades al comunisme i l’anarquisme o extretes de publicacions lligades al moviment obrer o de caire administratiu i oficial, Antoni Batista utilitza simbòlicament i a tall d’homenatge la figura de l’històric dirigent del PSUC Miguel Núñez (1920-2008) com a víctima –i paradigma– de la brutalitat de les forces repressives del règim franquista.

El contingut de les pàgines escrites per Antoni Batista ens permet descobrir la complexitat d’un personatge, marcat per la tortura a les txeques republicanes i obsessionat amb el comunisme com l’ordidor de tots els mals al qual se li havia de donar fi amb l’ajuda de qualsevol procediment, per violent que fos. Policia lleial amb els postulats del franquisme des de primera hora i apassionat de la lectura durant les seves hores lliures, el comissari Creix va aconseguir a través de la seva astúcia policial, després de llegir infinits llibres de capçalera de l’enemic antifranquista i d’una estada als Estats Units d’Amèrica per assistir a un curs impartit per l’FBI sobre la lluita anticomunista, millorar el procediment de cerca i les tècniques psicològiques a l’hora d’interrogar els elements “subversius” del règim del general Franco. D’aquesta manera, a còpia de millorar el seu currículum professional mentre detenia i torturava els principals dirigents del PSUC als soterranis de la comissari de Via Laietana; rellevant el torturador Melitón Manzanas assassinat per ETA al País Basc l’any 1968 i encausant alguns dels seus membres al conegut Procés de Burgos; o desbaratant l’entramat organitzatiu de les Comissions Obreres a Andalusia, Antonio Juan Creix engrandia una llegenda sòrdida que atemoria qualsevol detingut amb la sola pronúncia del seu cognom.

El comissari Creix fou l’excepció que confirma la regla: mentre gran part dels cossos policials i militars de l’Espanya franquista no foren purgats un cop esgotat el règim i endegada la segona restauració borbònica alhora que posaren la mà d’obra en múltiples conspiracions colpistes i en els primers embats del terrorisme d’estat dels GAL, Antonio Juan Creix acabà la seva trajectòria professional al servei duaner de l’aeroport del Prat de Llobregat. La hipòtesi interpretativa d’Antoni Batista justifica que el comissari Creix fou acusat deliberadament d’apropiar-se de béns i pressupostos de l’estat mentre exercia amb “honradesa” el seu càrrec de comissari a Sevilla. L’objectiu a curt termini de la jerarquia franquista passava per sacrificar un dels caps de la repressió per pactar el seu futur amb l’oposició democràtica un cop iniciat el joc de la transició. Mentre el comissari Antonio Juan Creix dirigia a la desesperada una carta manuscrita de desgreuge al governador civil de Barcelona Rodolfo Martín Villa que justifica el títol del llibre exposant-li el seu currículum policial, refermant la seva adhesió a un règim que agonitzava i suplicant-li que utilitzés la seva influència per reparar la seva imatge i la seva dignitat, la burocràcia policial el suspenia de funcions i de seu sou per depurar-lo i condemnar-lo al quasi anonimat d’una duana aeroportuària.

El treball d’investigació d’Antoni Batista pot ser qualificat com una excel·lent aproximació als mecanismes de repressió utilitzats pel franquisme durant la seva vigència i també com un relat angoixant de la psicologia d’un dels seus principals botxins, fins ara molt poc conegut, que morí l’any 1985 d’un atac de cor. D’igual manera, aquest treball de recerca contribueix a obrir noves escletxes de llum sobre les zones d’ombra d’un passat recent, dolorós i foragitat de l’agenda historiogràfica.


L'ofici de demà

Miguel Angel Gonzalez

Miguel Angel Gonzalez

Bitàcola cultural i política: afermant el bastiment de la dissidència

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Entitats ecologistes i animalistes demanen a les administracions públiques que es limiti l'ús de la pirotècnia per l'afectació a la salut de persones i animals per contaminació acústica i també per contaminació de l'aire.

Creus que s'hauria de limitar l'ús de la pirotècnia?


No