L'Eco de Sitges, potser el més antic als Països Catalans (1886-2011)...?

*En l’actualitat sembla ser que té més de 1000 subscriptors,que reben el seu exemplar a domicili-.Les mesures físiques de l’Eco de Sitges són 270x400 mm, es publica els divendres a partir de la segona dècada del segle XXI i està escrit íntegrament en llengua catalana -com qualsevol periòdic català normalitzat- en rep subvencions tant per part de l'Ajuntament de Sitges com per part de la Generalitat de Catalunya.

*L’Eco de Sitges només es pot trobar als quioscos del Terme municipal de Sitges,en diversos establiments de Sant Pere de Ribes,a Vilanova i la Geltrú i al F.N.A.C. de la Plaça Catalunya de Barcelona-.Respecte dels continguts del Setmanari local,són la combinació de la feina dels Periodistes del Consell de Redacció,a més d’articles d’opinió i força comentaris locals i comarcals tramesos pels lectors.

*Aquesta generosa i plural obertura a les Col•laboracions,prioritàriament dels sitgetans n'ha fet, del setmanari local l’Eco de Sitges, tot un Vehicle d'expressió en llengua vehicular catalana, que ha sobreviscut les èpoques més dures,molt dures i força difícils que va travessar la Vila de Sitges en aquests tres segles XIX,XX i XXI viscuts. El seu actual Director en Josep-Manel Soler i Soler,un director periodístic d’excel.lència,des de fa més de cinquanta anys i escaig,és un sitgetà de soca-rel i una personalitat guarnida de força ètica i més estètica.

*Per aquest motiu,a més dels homenatges més generosos de l'Ajuntament de Sitges que va fer-li als 50 i 100 anys d’aniversari,hores d’ara l'any 2011 i amb 125 anys de presència sitgetana i garrafenca,seria lògic i més que de justícia,reclamar per tothom,ciutadans,polítics i admiradors tant del Setmanari com de la Família Soler la "Creu de Sant Jordi-2011" a la Generalitat de Catalunya,com a un homenatge d’excel.lència i durada periodística.Personalment,en sóc un viu testimoni d’una Col•lecció completa del Setmanari Local a la Biblioteca Santiago Rusiñol,que vaig repassar durant la meva recerca i estudi sobre la “Trajectòria de l’Escola Pùblica a Sitges,vista des d’una Perspectiva Local (1775-2010)", així com una altra Col.lecció per a la consulta a l'Arxiu Històric Municipal de Sitges (Plaça de l'Ajuntament 18).

*L’Eco de Sitges (1886-2010),va ésser per a qui subscriu,"com a estudiós de l’ensenyament primari i l’escola pública a Sitges" ,la millor eina possible per a la recerca i l’estudi també dels canvis i de les notícies que s’hi van produir a la Vila de Sitges al llarg dels 125 anys,que hi celebrem l’any 2011,a més d'ésser el meu " generós introductor en la societat sitgetana",com molts d'altres en l'art d'escriure en llengua catalana amb o sense secció fixa,setmana rere setmana.

*L’Ignasi Maria Muntaner,un sitgetà d'adopció i força arrelat a la nostra Vila,no fa gaire va proposar la "Digitalització de les dues Col.leccions de l’Eco de Sitges" amb la finalitat de facilitar-ne l'accés,encara que aquesta digitalització suposaria unes despeses que potser frenarien aquesta nobilíssima iniciativa.Encara hi som a temps !.

*La redacció de l'Eco de Sitges,com a setmanari local i nascut fa 125 anys en la Família Soler ha estat una bona experiència i més encara la seva lectura.Mai no s'havia fet una història de la societat sitgetana des d'una perspectiva local.D'una banda,representa un indubtable enriquiment de la història de la Vila en català,aportant-hi la perspectiva de l'ambient rural i artístic de la Vila que ha subsistit amb una nova manera de fer la història local,sovint massa circunscrita a la relació dels importants esdeveniments.

*Quan vaig iniciar la meva activitat de recerca sobre la "Trajectòria de l'Ensenyament i de l'Escola Pública a Sitges",vaig comprendre que tenia dus Fonts d'informació bàsiques.D'una banda,els documents de tota mena que es referissin a l'Ensenyant a Sitges.D'altra banda,el Setmanari l'Eco de Sitges (1886-2010) a la Biblioteca Santiago Rusiñol pel que fa a les èpoques més recents.Ara bé la deu documental més important ha estat l'Arxiu Històric Municipal,que he escorcollat profusament sota la direcció estimada de l'actual Arxiver en Xavier Miret i Mestre.

Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges