Polítics tramposos. Polítics impunes

Masses cops m’ha rondat pel cap la sensació que els polítics juguem amb nosaltres, que ostenten una posició de poder i privilegi que els hi permet realitzar qualsevol barbaritat amb la impunitat que els hi dóna el seu càrrec. I per barbaritats no em refereixo a crims o robatoris, sinó a faltes al compromís adquirit amb tots els seus votants, amb tota la població que va decidir confiar en ells per dirigir el país, la comunitat autònoma, la comarca o la ciutat on viuen.
Diu la Constitució Espanyola sobre els programes electorals: “Les formacions polítiques concorren als comicis amb un programa electoral, una oferta als ciutadans. [....] Els diputats són representants del poble espanyol considerat com a unitat, però el mandat que cada un d’ells ha obtingut és producte de la voluntat dels qui els han escollit determinats per l’exposició d’un programa polític jurídicament lícit.”

Citada la Constitució entenc que el programa electoral és una exposició legal en la que es basen els ciutadans per votar a un o a un altre partit. Entès aquest punt, anem a posar un exemple recent.

El vídeo és en part demagògic perquè mostra imatges de 2009, i amb dos anys pot canviar molt la situació econòmica i social d’un país. Però també en mostra d’altres d’un o dos mesos abans de les eleccions on polítics del PP asseguren que no apujaran els impostos i, fins i tot, es mofen dels seus compatriotes socialistes que sí ho han fet. Com tots sabeu, i com es pot veure en el vídeo, el PP ha apujat els impostos. I aquí sorgeix la discrepància: no vam quedar que no els apujaríem?

Llegit el programa electoral del PP (programa electoral PP eleccions generals 2011) podem veure com el text que fa referència als impostos és molt ambigu i en ell no asseguren ni una pujada ni una baixada d’aquests. Vaja, per dir, no diuen res en tot el programa. Només omplen 214 pàgines amb títols bonics, fotos i text sense contingut real perquè ningú ho llegeixi.
Tenint en compte que al programa no hi diuen res, quina validesa legal tenen les promeses i declaracions que fan els polítics durant la campanya electoral? Entenc que tota, ja que és l’únic lloc on es mullen una mica aportant informació sobre coses que realitzaran si arriben al poder. Recordem que nosaltres els votem segons el que ens prometen, el que diuen que faran o el que no faran. Són aquests els trets diferencials entre uns partits o uns altres.

Actualment la societat ha arribat a un grau de maduresa que ja no presta la més mínima atenció a totes aquestes promeses electorals que es queden pel camí, no es compleixen o es contradiuen. Però és aquesta postura la adequada? No! És més, vull entendre aquestes promeses escrites i parlades com un contracte vers tots els ciutadans que els voten, com si d’un contracte de treball es tractés. Veritat que quan un contracte de treball no es compleix hi ha conseqüències? Doncs també m’agradaria que tots aquests polítics tramposos que juguen amb les persones i les paraules rebessin algun tipus de conseqüència, ja fos algun tipus de multa econòmica per anar sanejant les devaluades arques de l’estat o bé una sanció en forma de no poder ocupar el seu lloc al govern o, fins i tot i depenent del grau de la mentida, que hagués de deixar d’exercir la política per enganyar a tot un poble.

Molt descabellat? Ara mateix sí. Molt cruel? No pas. Quan un promet una cosa a canvi d’una altra, arribat el moment en que se li ofereix en safata de plata la segona, s’ ha de complir la promesa pactada. Quan un polític promet una baixada dels impostos a canvi de vots i el poble (o una part del poble) li concedeix aquests vots, no ha de baixar els impostos aquest polític?

Deia Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta, ministre de presidència i portaveu del Govern, en un míting del 2009 que es pot veure en el vídeo: “Dijo el ministro Blanco que los impuestos son bajos en España. A mí me parece sencillamente vergonzoso que con lo que le cuesta a la gente hacerse cargo de sus obligaciones fiscales diga eso.”

Doncs jo li responc, senyora Sáenz de Santamaría, que a mi em sembla senzillament vergonyós tota la política tramposa que vostès els polítics, siguin blaus, vermells, verds o tuti colors, practiquen amb la població sabent que s’emparen en un buit de legalitat que els permet seguir impunes als ulls de la societat, una societat que ja està cansada de veure el conill amagat dins el barret del mag abans de començar la funció.