EDITORIAL

Formar part d'un club especial

Comparar el Patí i el CF Vilanova és un pèl injust. 200 persones a les Casernes poden crear un ambient d'olla a pressió que als Alumnes Obrers no s'aconseguiria ni amb el triple de gent.

Redacció 16-05-2012 17:28 Lectures 2773

Arxivat a:

VD.

VD.

L'hoquei vilanoví afrontava a priori una de les temporades més complicades de la història recent. Una part significativa de la plantilla de l'any passat havia marxat i els puntals d'enguany havien de ser jugadors que l'any passat en molts casos estaven a un segon terme. Els fitxatges arribaven en el millor dels casos procedents d'equips de la part baixa de la lliga, s'havia de confiar en el planter més que de costum... La gran majoria d'especialistes apuntaven que el Vilanova havia perdut moltíssim potencial i que, com a molt, l'equip podia aspirar a mantenir la categoria i patir el mínim possible. Ves per on, Josep Lluís Delriu ha tornat a saber treure el millor d'uns jugadors que, a més, se senten estimats.

El Patí s'ha classificat per la Copa, ha arribat a les semifinals (caient contra el campió), ha arribat a la Final a 4 de la CERS (on ja és un clàssic) i a la lliga afronta les tres darreres jornades en disposició de disputar la tercera o la quarta posició, que els permetria jugar la Lliga Europea l'any vinent. A més, bona part dels puntals de l'equip ja han renovat per a l'any vinent.

El CF Vilanova tampoc no començava la lliga amb massa ambició. Les limitacions econòmiques també l'afectaven, però qui més qui menys confiava que hi havia equip per assolir la permanència amb una certa comoditat. Els mals resultats a les primeres jornades van fer que ben aviat es veiessin les orelles al llop, però la bona feina al mercat d'hivern va ajudar a que els blaus comencessin la segona volta amb molta força, semblant un altre equip. El Vilanova va començar a encadenar victòries i empats de mèrit, arribant a ser durant força setmanes el millor equip de la segona volta amb molta diferència.

Però a l'arribar la primera ensopegada els dubtes de sempre van tornar. La moral de vidre d'uns jugadors massa acostumats a viure al límit aquests darrers anys va fer que un equip que tenia a tocar la zona tranquil•la tornés a caure al pou. I tot i que els rivals van donar oportunitats (l'empat de la Gramenet a la penúltima jornada va ser l'enèsim regal), els nervis van poder més que la qualitat i l'esforç d'uns jugadors a qui no es pot retreure gaire cosa més enllà del desencert. Tot i que el club els deu nòmines, han seguit afrontant els partits amb professionalitat, demostrant respecte i estima pels colors.

Comparar el Patí i el CF Vilanova és un pèl injust. 200 persones a les Casernes poden crear un ambient d'olla a pressió que als Alumnes Obrers no s'aconseguiria ni amb el triple de gent. Però també és cert que el Vilanova d'ara el segueix poca gent, com a mínim al camp. Hi ha molta gent que cada diumenge mira per internet què ha fet el CF Vilanova i si guanya se n'alegra. Però poca cosa més. Aquesta temporada al camp només hi han anat els militants: els incondicionals. De fet, al partit a cara o creu contra el Cornellà (amb invitació gratuïta per als acompanyants dels socis i sabent que un triomf donava la permanència!) amb prou feines hi havia 300 espectadors. Aquesta tendència no és nova, ve de lluny. Els Alumnes obrers mai no han acabat d'agradar a un soci i aficionat que sí que omplia el vell municipal. Fa 16 anys, amb el Vilanova a Segona regional, potser hi havia més espectadors que ara a Tercera. Aquests darrers temps la tendència s'ha accentuat, però seria injust no reconèixer que la dinàmica ja venia de lluny, també amb altres directives.

Amb tot això, ara el club afronta un període d'una certa incertesa institucional, amb una directiva convençuda de seguir al capdavant de l'entitat i que ja ha començat a dissenyar la temporada, però també amb un grup opositor que vol presentar una moció de censura i fer-se amb la presidència, acusant Teo Traveria de no haver fet més que vendre fum des del primer dia que va arribar. Sens dubte, la campanya que fa pocs anys animava a somiar amb un Vilanova-Barça o Real Madrid a la Copa del Rei (per tant, amb un Vilanova a Segona B) no ha ajudat gens ni mica a que l'afició sabés mantenir la il•lusió quan han anat maldades. Però presentar una candidatura alternativa amb noms que l'endemà neguen la seva implicació en el projecte tampoc no sembla massa exemplar.

Pel motiu que sigui, l'hoquei ha sabut fer-se més atractiu de cara als aficionats de tota la vida, però també a crear-ne de nous. Hi ajuda també el fet de competir a l'elit: mentre un pot veure el Patí posant contra les cordes el millor equip del món, la diferència tècnica entre la Tercera divisió de futbol i l'elit és abismal (i més després de l'empatx d'espectacle del millor Barça de la història). El clima festiu de l'hoquei a les Casernes, pel context, també costaria molt de traslladar als Alumnes Obrers.

Però bé que el vell municipal de futbol va ser un fortí... La infraestructura hi ajudava més que la del camp nou, sí, però sobretot la principal causa era la predisposició dels seguidors a ser una part activa en el desenvolupament del partit. Al Vilanova-Cornellà als blaus els van anular tres gols discutibles, però el col•legiat quasi va sentir la mateixa pressió que si el partit s'hagués jugat al Baix Llobregat... Abans, molta gent dedicava el migdia del diumenge a veure el Patí i la tarda a veure el futbol. Ara l'oferta lúdica és molt més àmplia, tant cultural com esportiva, amb futbol de Primera televisat a tot hora i desenes d'esports més. Però de la mateixa manera que el Patí aconsegueix enganxar per espectacle i per vilanovisme, el futbol també ho té a l'abast. A més, el futbol és l'esport més popular amb diferència.

En moments (econòmicament) delicats, el sentiment és el que acaba donant ales als equips esportius. Costaria trobar a la història recent del Patí un jugador que el seu millor rendiment no l'hagi donat al CP Vilanova. Els jugadors senten que formen part d'una cosa especial i juguen sempre al 150 per cent. Treballar per fer atractiva l'oferta futbolística i, sobretot, perquè els jugadors del CF Vilanova també se sentin part d'alguna cosa especial ha de ser la màxima prioritat de la directiva del primer equip de futbol del Garraf. Més enllà de fitxar un jugador o un altre, la principal preocupació dels responsables del futbol vilanoví ara ha de ser com atreure espectadors al camp.


Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

El Departament de Salut està preparant una nova llei d'addiccions amb limitacions més àmplies contra el tabac davant un repunt del consum després d'uns anys de descens

Salut vol prohibir fumar a totes les terrasses. Què et sembla la mesura?

Molt bé
Malament