Un clam ciutadà contra el desordre a les façanes

Els resultats de l’enquesta de la setmana passada no deixen lloc a dubtes. Amb una participació de prop de 300 lectors, un contundent 90,1% afirma que el cablejat a les façanes molesta molt visualment. Si hi afegim el percentatge dels qui consideren que molesta “una mica”, la pràctica totalitat dels participants coincideixen en un mateix diagnòstic: el desordre del cablejat és un problema real i percebut de manera generalitzada.

No estem, doncs, davant d’una qüestió menor o estètica en el sentit superficial del terme. El que expressen els lectors és una incomoditat profunda amb la degradació del paisatge urbà. Les façanes —que formen part del patrimoni col·lectiu i de la identitat dels nostres carrers— s’han convertit en suport d’instal·lacions desordenades, sovint improvisades i, en molts casos, obsoletes.

Els comentaris dels lectors reforcen aquesta idea amb una contundència que interpel·la directament les administracions i les empreses operadores. Es denuncia la presència acumulada de cables innecessaris, la manca de manteniment i, sobretot, la sensació d’impunitat: instal·lacions que s’executen sense criteri i que, un cop deixen de ser útils, no es retiren. També emergeix una crítica clara al fet que es faci ús de les façanes privades sense una corresponsabilitat real en la seva conservació.

Aquest malestar connecta amb una qüestió de fons: qui vetlla pel nostre espai públic? Perquè, més enllà de la competència legal, hi ha una responsabilitat política ineludible. Els ajuntaments no poden continuar mirant cap a una altra banda davant d’un problema que la ciutadania identifica de manera tan clara i majoritària.

La dada del 90% no és només un percentatge; és un missatge. Un missatge que reclama ordre, regulació i exigència. Que demana posar fi a la permissivitat i avançar cap a un model de ciutat més cuidat, més coherent i més respectuós amb el seu entorn urbà.

En aquest context, iniciatives com la impulsada a Barcelona marquen un camí que ja no és opcional, sinó necessari. Els municipis del Garraf i del Penedès tenen ara l’oportunitat d’escoltar aquest clam ciutadà i actuar en conseqüència. Perquè quan una problemàtica genera un consens tan ampli, la inacció deixa de ser neutral i es converteix, simplement, en una forma de renúncia.

Participa a l'enquesta