Lluís Companys, més actual que mai

Amb els anys, però, Companys va patir una metamorfosi ideològica, com han patit molts catalans en els darrers 5 anys. Les similituds són moltes. Lluís companys creia en el federalisme espanyol, com molts catalans hi han cregut fins fa poc. Ell estava convençut que una altra Espanya era possible, una Espanya on els diferents pobles s'unissin en el respecte mutu per formar una federació de repúbliques ibèriques. Pobre, que n'estava d'enganyat, la història es va encarregar de fer-li-ho veure. Es va adonar, com se n'han adonat molts catalans, que Espanya no vol ser federal, de cap de les maneres, i els catalans no som ningú per canviar una nació que no vol canviar. Espanya no entén la diferència, i és lògic. Espanya va ser creada a imatge i semblança de Castella, de fet a Espanya també se l'anomenava la gran Castella. Espanya es reconeix a ella mateixa com un gran ens de matriu castellana amb petits granets al cul com els Països Catalans, Euskal Herria o Galícia, que amb el pas dels anys ha intentat assimilar i/o anihilar. Companys, amb el pas dels anys, va poder veure amb els seus propis ulls i patir-ho a la seva pròpia pell com les demandes catalanes eren rebudes amb insults, força bruta i menyspreu. Aquell Companys federalista va desaparèixer i va prendre consciència que el millor pels catalans era fer el seu propi camí al marge d'aquella Espanya fosca i tenebrosa que no volia canviar.

És curiós copsar com el procés que va viure Companys ara el viuen la majoria de catalans, que farts d'insults, d'espoli, manca d'inversions estatals, menyspreu i un llarg etcètera de desgreuges, han decidit deixar de queixar-se i actuar. L'Esclat independentista no té aturador possible i les etapes es van cremant una rere l'altre. La rematada final de l'estatut, per part del Tribunal Constitucional, va encendre la metxa. El poble ha despertat, i de la manera més cívica i democràtica ha enfilat el camí de la llibertat. Companys va tenir la mala sort de viure uns anys molt foscos on el nostre país era envaït per l'exèrcit d'ocupació franquista i gran part d'Europa era ocupada pel nazisme. Com li hauria agradat a Companys viure els nostres dies, en el context de la Unió Europea on les úniques armes són les paraules i la democràcia, per molt que ens intentin espantar amb amenaces, avui no poden fer-nos el que li van fer a Catalunya el 1936. En el moment en que els partidaris del no a la independència deixen de donar arguments i només fan el discurs de la por, hem guanyat. Companys avui estaria orgullós del seu poble, perquè per sobre de tot ens mou l'esperança i la il·lusió d'aconseguir la llibertat.

Enguany farà 72 anys que Lluís Companys va ser afusellat pel feixisme franquista. L'únic president democràtic d'Europa afusellat. I després de tots aquests anys no s'ha fet justícia. Encara avui, aquest Estat espanyol que ens maltracta, s'ha negat a anul·lar el judici militar i il·legal (tant que parlen de legalitat ells) al que va ser sotmès Companys sense cap mena de de dret de defensa i que el va condemnar a mort. Per part meva, jo ja he donat per impossible que algun dia aquest estat rescabali la seva memòria, és surrealista que seguim així després de tantes reclamacions, cosa impensable a Alemanya, per exemple. Així doncs, retornem la dignitat al president Companys nosaltres mateixos, fem-li el millor homenatge possible, la llibertat. Cap a la independència!


Oriol Papell i Torres

ERC Vilanova i la Geltrú