
-
Tribuna
-
Àngel Espinosa
- La Bisbal del Penedès
- 15-05-2013 23:03
L’escola, amb un cost aproximat de 80.000 pessetes, fou subvencionat en un 20 % per la Diputació i s’encarregà l’execució de l’obra al senyor Pere Batet Galofré veí de la mateixa vila
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El diumenge 8 de juliol de 1923 s’inauguraven a la Bisbal del Penedès l’edifici de les Escoles Nacionals. Per commemorar aquell esdeveniment i celebrar que 90 anys després aquell edifici encara acull una part dels i les alumnes bisbalencs, el claustre de l’escola està preparant unes Jornades Culturals dedicades al nostre passat recent (del 21 al 24 de maig).
La nova construcció fou encarregada a Antoni Pons i Domínguez (1884 – 1978) arquitecte barceloní amb renom a la comarca i a les comarques veïnes per anteriors edificacions d’estil modernista.
L’escola, amb un cost aproximat de 80.000 pessetes, fou subvencionat en un 20 % per la Diputació i s’encarregà l’execució de l’obra al senyor Pere Batet Galofré veí de la mateixa vila. Per donar cabuda a tots els alumnes de l’època disposava d’un edifici de 450 metres quadrats, una galeria coberta de 115 metres quadrats i patis d’esbarjo de 871 metres quadrats. En el seu interior hi havia dues aules preparades per acollir un centenar d’alumnes cada una, separant els nens i les nenes, dos despatxos per als mestres i lavabos.
El que més destacava, i destaca actualment, d’aquella construcció eren dos vestíbuls cilíndrics i coronats per dues cúpules recobertes de mosaic, destinats en aquella època a permetre l’entrada a l’escola a nens i nenes per separat. Aquestes cúpules, que ja formen part del paisatge bisbalenc, han esdevingut amb el pas del temps un símbol per l’escola i han contemplat impertorbables el dia a dia de mestres i alumnes.
Actualment l’escola està dividida en dos centres (un dels quals totalment nou), té més de 300 alumnes, 28 mestres i nens i nenes entren plegats cada dia per una sola porta. Malgrat això, escoltant anècdotes, revisant documents, llibretes, diapositives, llibres, dossiers, actes i tot el que hem pogut arreplegar hem vist que les coses no han canviat tant i que els anhels i il•lusions continuen fent front a les mancances i dificultats.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!