Platges... i molt més

Perquè Calafell és molt més que una platja! És una població a cavall del mar i la serralada litoral, amb connexió al Parc del Foix i al Parc Natural del Garraf i amb força natura i diversitat. Compta inclús amb espècies protegides, com Erodium sanguischristi, amb espècies rares per trobar-se fora de la seva àrea de distribució, com ara uns pocs roures dispersos per indrets ombrívols, o amb espècies que desperten la nostra preocupació, com els toixons i els corriols, per la pèrdua dels seus hàbitats. 

Durant dècades l’únic que ha mogut i commogut els diversos equips de govern municipal ha estat el turisme de platja i el totxo. Això ha fet molt de mal al nostre territori. Amb l’expansió de la urbanització i alhora dels abocadors de runa il·legals, aquest totxo s’ha escampat arreu del cor verd de Calafell com si volgués ofegar-lo. La crisi l’ha frenat una mica, però només l’educació ambiental i una normativa ben definida i aplicada pot aturar-lo perquè, de fet, es continua construint, fent obres i utilitzant aquests abocadors per llençar els materials. Així, sense adonar-nos-en, van creixent al voltant nostre, fent-se grans i més grans…, fins al punt que si no ens hi poséssim un dia ens despertaríem al bell mig d’un immens abocador.

Es per això que l’Ajuntament de Calafell va engegar l’any passat la recollida de runa i se’n van retirar moltes tones, especialment de la zona de Segur, però en queden en altres indrets, els més allunyats i feréstecs… on s’amaguen algunes de les nostres joies verdes, com ara els roures abans esmentats. El problema s’agreuja pel fet que aquí ningú ho ho veu, ningú no es queixa…

Estem d’acord que el turisme de platja manté el municipi econòmicament, però no hem d’oblidar que són els ecosistemes naturals els que ens permeten estar vius! Estimar la Terra és alguna cosa més que una qüestió ideològica o circumstancial; és moure’s dia rere dia pel mateix territori, amarant-se de la vida en totes les seves petites formes, els colors i paisatges que ens envolten, forjats al llarg del temps.

Fa poc, el passat mes de febrer, l’Ajuntament va anunciar haver rebut una certificació AENOR per la seva adhesió al sistema EMAS, distintiu de qualitat en la gestió ambiental. Això està molt bé, tot i que només abasta les platges.

Així que el 22 d’abril, justament el Dia de la Terra, vam mantenir una reunió amb el regidor de Medi Ambient, J. Antonio Jiménez, per transmetre-li les nostres preocupacions i alhora reconèixer les bones actuacions del consistori –una cosa no treu l’altra-, com la recollida de runa, la posada en valor de rutes per camins i corriols, o la nova àrea de pícnic del Mas de l’Espasa amb bons criteris d’integració en l’entorn natural.

Però tot això, només amb la perspectiva del turisme, no pot assolir l’objectiu principal de les normatives i lleis ambientals: la recuperació, cura i manteniment de la biodiversitat. Si es perd de vista aquest objectiu, les accions de posada en valor dels paisatges i béns naturals només serviran perquè el turisme destrueixi definitivament aquests valors.

Trobem a faltar una implicació més profunda del consistori envers la protecció de la biodiversitat, no només pel seu valor turístic i econòmic, sinó pel seu valor intrínsec com a teixit viu i pels seus serveis i beneficis a la salut i a la qualitat de vida humanes.

El diàleg està obert. Esperem i desitgem informar positivament de pròxims avanços en aquest sentit.

GEVEN-Grup Ecologista del Vendrell i el Baix Penedès