Altisent: 'Tarambanes'

Tarambanes parla d’allò que ja hem esborrat de les nostres expectatives perque gairebé ho veiem inabastable, innecessari, incoherent, inadequat i tots els “ins” que hi vulguis afegir.

Fer cas d’aquestes veus vol dir seguir en la mediocritat gris del previsible i “correcte”. Et genera un aparent però trist confort. Tirar pel dret i no escoltar aquests “ins” és apostar contra pronòstic. Ens genera una incomoditat, un risc, però és l’única manera de moure la frontera dels nostres límits, de fer possible l’impossible o més ben dit, l’aparentment impossible. Tarambanes té aquí una traducció no d’esbojarrat o tontet, sinó de plenament lúcid.