TANCAMENT DE SCA

Injustícia social a Mediona

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Quan un poble com Mediona treballa per oferir un model de vida als seus veïns i veïnes, té entre els seus objectius impulsar l’activitat econòmica a través del pacte entre totes les parts implicades (empreses, treballadors, ciutadania, administració...) per cercar el desenvolupament harmònic. I això s’aconsegueix si es troba l’equilibri entre interessos, visió de futur i sensibilitat social.

A Mediona hi ha projecte, aposta, pacte i equilibri. És això el que, malgrat una situació complicada en què, qui més qui menys ha tingut les seves renúncies (un tros de terra, aigua, vinya, distància, comunicacions no prou bones...), s’ha arribat a un projecte potent que ha fet de la petita Mediona un centre d’activitat malgrat la crisi actual.

Malauradament, però,  hi ha qui considera que la sortida als seus problemes és trencar aquest equilibri tant necessari. La dreta espanyola ens ha imposat una Reforma Laboral que facilita coses com les que han passat a Mediona recentment, reduint la sensibilitat envers els treballadors, que en definitiva són el capital humà que, amb la seva implicació, mouen les activitats econòmiques.

És en aquest marc on l’empresa SCA descobreix que si marxa de Mediona amb menys diners pot tenir tants o més treballadors, amb menys drets i sabent que serà benvinguda en algun lloc on els caps ja estiguin tallats, com és el cas de Navarra on ara ja surten d’un ERO, i per tant, els seus treballadors s’ajustaran al que calguin per necessitat i sota l’amenaça (com molta gent) de no perdre la feina.

Els treballadors del “converting” de SCA fins ara establert a Mediona, i per extensió també tots el veïnat del municipi i comarques, són les víctimes d’aquesta situació. Sortim “massa cars” a una empresa que ara “només” guanya 800 milions d’euros nets. Davant d’això, és injust que es posi com a excusa que la culpa és de 150 homes i dones que, des dels anys 90, han apostat per la sostenibilitat de la “seva” fàbrica i per tots els rècords de productivitat, ISOS, premis i empresa verda que han estat possibles.

Pel camí però, amb aquesta decisió, l’empresa s’ha oblidat de la lleialtat deguda i pactada als anys 90, oblidant les PERSONES amb FAMÍLIES que han contribuït amb el seu esforç a fer possible els guanys suficients per comprar una multinacional amb la que avui els maten el present i el futur. Obliden la sinceritat del tracte i menteixen fins 48 hores abans d’anunciar els acomiadaments, fent-los cursets de millora, repartint beneficis de productivitat “perquè tot va bé” i... ara, ens diuen “ja no us estimem!” o més cruament:  “Ja hem espremut prou el vostre suc”

I és que, en el fons, han de tornar la safata de plata on el govern els ha servit la Reforma Laboral plena de caps, sense cap mena de sensibilitat social, per recordar al treballador que el seus drets i l’estat del benestar són una espècie de “regal” generós dels amos de la nostra vida: els qui viuen de la nostra sang!

És evident que les empreses han de vetllar per l’assoliment de beneficis. Però això s’ha de fer d’acord amb un equilibri sostenible entre les parts, considerant les persones com a persones, considerant els treballadors com a part essencial de l’empresa, buscant solucions conjuntes als problemes, cercant la complicitat amb l’administració si cal i no perseguint increments de benefici obviant una part essencial d’aquest equilibri. Quan, a més, les administracions (com fa la dreta) ho posa encara més fàcil per obviar el capital humà, no ens podem quedar quiets i assumir-ho sense més.

Servand Casas
Alcalde de Mediona

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local