Temps de balanços i ... de promeses?

El Mandat s’acaba, a finals de maig votarem, com cada quatre anys, per renovar els plenaris municipals i potser provocar canvis substancials en els equips de govern municipals. Molts analistes pronostiquen la dificultat per aconseguir nous governs majoritaris municipals davant la quasi segura dispersió del vot, dispersió provocada pel descrèdit de l’activitat política, per l’aparició de múltiples noves candidatures i per la manca de propostes atractives i realistes dels partits tradicionals.

Sitges no és pas una excepció. En aquests moments, les possibles candidatures ultrapassen lo raonablement lògic i tot sembla indicar que el nou govern serà una mica diferent a l’actual. Ho serà atès que un nou pacte CiU-PP no sembla massa lògic, la dinàmica del país és la que és i el PP és, juntament amb Ciutadans, el partit que ens nega els nostres drets nacionals. I, tanmateix, atès que la manca d’acció de govern possiblement restarà representació al partit de l’alcalde, CiU, obrint el ventall de les possibles aliances per tal de fer un govern municipal mínimament estable.

Pot presentar l’actual govern CiU-NH-SGI un balanç de Mandat mínimament atractiu? No, rotundament no. Ens parlaran, segur, del forat rebut, cert, però una situació que massa sovint succeeix, i a Sitges ja va passar el 2003 i es va solucionar amb rigor i idees,tancant el 2006 amb superàvit. L’actual govern es va trobar un gran forat i ho ha solucionat amb la recepta fàcil, pujada de l’IBI i reducció dels serveis, i, tanmateix, s’ha beneficiat de mesures del govern central que només cerquen recentralitzar, en aquest cas el deute de les administracions públiques i així presentar l’administració central com garant de la prestació dels serveis bàsics. Si, han aconseguit un nivell de deute municipal acceptable, però el que no és acceptable és la reducció en la qualitat dels serveis,com la neteja i manteniment dels carrers, el tancament del Rusc o la desorganització interna de l’Ajuntament. Com no és acceptable l’increment de l’IBI, una pujada que s’ha fet aprofitant l’actualització dels valors cadastrals i aplicant un coeficient excessiu per tal de solucionar ràpid el deute rebut.

Ens diran que s’han renovat els Museus, però no diran que va ser l’equip de l’alcalde Baijet el que va aconseguir posar d’acord les administracions implicades per fer la renovació i que l’Ajuntament de Sitges no hi poses un euro.
I, tanmateix, podríem parlar del Reference. El seu tancament, no només ha retornat l’aparell administratiu municipal al segle XIX, pot representar una pèrdua patrimonial d’uns quants milions d’euros per l’Ajuntament de Sitges i ,qui no diu, que alguna responsabilitat penal per algun electe.

I ara tothom ens farà promeses, però, què ens poden prometre? Què necessita Sitges? cal algun nou equipament? O tornarem a sentir parlar de que cal atreure turisme de qualitat o fer un recinte firal o que s’abaixaran els impostos o que es reduiran els sous dels electes o.....tot això ho deien els partits de l’actual govern en els seus programes del 2011 i ho hem vist?

Però, Sitges té menester d’algun nou equipament?, o, el que cal, és tenir un projecte de poble factible i engrescador?, és tornar a tenir farmàcia de guàrdia, els carrers nets i sense top manta, és tenir un Ajuntament organitzat i eficient i és tenir un Ajuntament que doni els serveis de qualitat que a Sitges s’han de donar sense apujar impostos, cercant altres fonts de finançament?

No, que no facin promeses, que ens proposin programes que després siguin capaços de complir, que per això es fan els programes electorals. Que proposin bons candidats, gent amb ganes de treballar per Sitges, que parlin i escoltin a la gent del carrer i que tinguin idees i visió de futur. Necessitem que els possibles nous electes tinguin clar que en el cas de tenir que fer governs de coalició, fet quasi segur a Sitges, els pactes de govern es facin en funció d’un projecte comú fruit de les coincidències dels programes i no senzill repartiment de competències i cadires que comportaria, de nou, un Ajuntament fragmentat en compartiments estancs i molt poc eficient.

Per endavant tenim uns mesos interessants, uns mesos que aclariran quantitat i qualitat de les llistes i al final un nou govern municipal. I quatre anys que poden ser els darrers i els primers.