Canvi d'actitud

Una conversa escoltada, sense voler, mentre anava en metro: "Aquest ha muntat un grapat d'empreses als EUA fent un imperi que... Què sé jo".Ni tu ni, probablement, ell tampoc, vaig pensar. Com podem valorar el que hem llaurat, sembrat i recollit si ni tan sols podem explicar-ho?

Tots plegats ens hauríem de plantejar un canvi d'actitud social, acompanyat per un profund canvi de valors que, en el que és bàsic, passaria per un canvi educacional. És evident que en certes etapes de la vida no esperem el mateix, ni rebem el que ens pensem per haver fets mèrits.

Quan ens acostem a la "felicitat" del jubileu, abans que ens facin jubilats i sense la preocupació de ser pensionistes, hauríem de començar a posar en pràctica la llei del mínim esforç. Consistiria, sense aprofundir, a fer exercici sense cansar-se massa: tai-chi, ioga, sexe tàntric... Amb actitud relaxada, seuríem en un balancí, amb una novel·la electritzant (que faci joc amb la cadira, sense que ens passi el corrent) i guaitaríem l'estat del Dew Jones amb la tranquil·litat de no tenir-hi ni un penic. Menjaríem, amb moderació, tot el que el cos ens demanaria o canviaríem de metge. Veuríem i observaríem els que ens venen al darrere. El què fan i com s'ho fan, aplaudint, cal
motivacionar, el que trobem ben fet. Al capdavall, ens retrobaríem amb uns valors quasi oblidats sense la desagradable sensació de voler transmetre l'apologia de res. "Pueros educo." Ja no ho som, de nens!

Un canvi d'actitud sociològicament descansat, envers aquells que s'aprofiten de nosaltres, els tocaria allò que no sona, i, "naltros", espectadors del teatre de Talia, milloraríem la qualitat de vida dels caragols: iríem lents, però, segurs.