Ara sí: ja no hi ha excuses per donar resposta a les urbanitzacions periurbanes

Una situació que és conseqüència directa d’anys d’inacció, de comoditat política i de mirar cap a una altra banda davant d’una part de la ciutat que també existeix.

Durant massa temps, als veïns i veïnes se’ls ha dit que “no es pot fer”. Massa temps amagant-se darrere d’excuses tècniques o legals per no assumir responsabilitats. Però el problema no ha estat només normatiu: ha estat, sobretot, una manca clara de voluntat política.

Ara, però, s’obre una escletxa real. La Generalitat de Catalunya ha impulsat un canvi normatiu que flexibilitza les condicions per urbanitzar i regularitzar urbanitzacions en sòl no urbanitzable. Arriba tard, sí. Però arriba. I això vol dir que ja no hi ha excuses per continuar bloquejant solucions ni ajornant decisions necessàries.

Parlem d’una realitat que afecta centenars d’urbanitzacions i milers de persones arreu del país. Persones que paguen impostos, que formen part dels nostres municipis i que, malgrat tot, massa sovint han estat tractades com a ciutadans de segona. A Vilanova i la Geltrú, aquesta realitat és inqüestionable: 33 zones periurbanes que han estat abandonades institucionalment durant massa anys.

Fa pocs dies, des de la Federació d’Associacions Periurbanes, vam posar sobre la taula propostes concretes: accessos dignes, transport públic, planificació real i compromisos efectius. Ho vam fer amb responsabilitat, però també amb exigència. Perquè negar aquestes necessitats o desacreditar-les significa una manca de compromís enorme amb la ciutat real i amb la gent que hi viu.

Aquest nou escenari obliga tothom a posicionar-se. Ja no serveix quedar-se instal·lat en la zona de confort del “no es pot fer”. Ara cal dir clarament què es vol fer, amb quina ambició i amb quin compromís. Perquè no fer res també és una decisió política. I és una decisió que perpetua desigualtats.

El futur POUM serà determinant. Si els canvis normatius es consoliden, haurem d’utilitzar totes les eines disponibles per avançar en la regularització allà on sigui viable. Amb criteris tècnics, sí. Amb transparència, també. Però, sobretot, amb determinació política. No tots els casos seran possibles, i això també s’haurà d’explicar amb honestedat. Però allà on sí que es pugui actuar, no fer-ho seria perpetuar una injustícia inadmissible.

També cal deixar clar que la regularització comporta drets, però també obligacions. I això exigirà corresponsabilitat. Però aquesta exigència no pot continuar servint d’excusa per ajornar decisions eternament. Les administracions han de liderar i donar solucions, no amagar-se darrere de tràmits o excuses.

El que és realment irresponsable és continuar mirant cap a una altra banda. Perquè cada any que passa sense actuar és un any més de desigualtat, de precarietat i de desconnexió amb una part de la ciutat que també existeix, encara que alguns hagin preferit ignorar-la.

Ara tenim una oportunitat real. I les oportunitats, en política, no duren per sempre. O s’aprofiten amb valentia o es deixen perdre per manca de compromís.

Des de Transformem VNG no ens resignarem. Continuarem pressionant, proposant i exigint que aquesta realitat deixi de ser invisible. Perquè governar no és esquivar problemes, sinó afrontar-los. I perquè garantir serveis bàsics no és cap privilegi: és el mínim que hauria d’oferir qualsevol administració que es vulgui dir justa.

Maria Luz Roca
Regidora de Transformem VNG
Presidenta de la Federació d’Associacions Periurbanes