Literatura

Inútil / Útil, vasos comunicants

Coberta de 'La utilitat de l'inútil', de Nuccio Ordine. Eix

Coberta de 'La utilitat de l'inútil', de Nuccio Ordine. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Si ens movem entre dos vectors en tensió, com art i ciència comproven, no hi ha res en l’existència que no sigui útil. Som, i la naturalesa és, una mateixa energia en moviment, en transformació, que va passant d’un vas a l’altre de la realitat. La qual, certament, pot manifestar-se de forma més densa o més gràcil, més tosca o més elegant, més material o més espiritual, més generosa o més avara. Aquest trasvassament d’energia, el volum de la qual determina una manifestació més pesant o més lleugera dels fenomens i de les formes concretes de la vida, es produeix també en l’àmbit de l’humà en forma d’impulsos vitals, talents, vocacions.

No són molts, en comparació. Però hi ha gent que per un impuls vital imperatiu se senten cridats a desenvolupar talents i tasques aparentment inútils. No perquè no siguin útils a la vida, sinó perquè no resulten útils econòmicament en relació a l’esforç de treball i a l’energia creativa esmerçada, sobretot en les nostres societats materialistes fins al moll de l’os. Pesa la matèria en el conjunt de la humanitat, i tant, això és de calaix. I d’aquí ve que siguin comptades les èpoques històriques en què les activitats espiritualment elegants, o sigui, inútils per als mercats tal com estan concebuts, durin tan poc.

I, no obstant això, deia Hölderlin que el que roman ho funden els poetes. La poesia –com els valors de la filosofia i de les religions, cal dir- és una manifestació cultural, una expressió d’humanisme que ens situa uns graons més amunt de la nostra condició purament biològica.

Atent a les manifestacions culturals que al llarg del temps s’han mostrat útils per al desenvolupament sensible, moral i intel.lectual de la humanitat, i que des de fa un temps, de manera escandalosa s’ha permès que entrin en crisi en les nostres societats opulentes, crisi que és el resultat de l’abandonament de les humanitats i del seu estudi, Nuccio Ordine, professor de Literatura italiana a la Universitat de Calàbria, ha escrit un Manifest: La utilitat de l’inútil (Quaderns Crema).

Aquest conjunt de reflexions hauria d’estar, i només és un exemple, a la tauleta de nit dels mandataris polítics i econòmics europeus que ara mateix encara tanquen els ulls a Grècia. Amb aquesta actitud, en realitat es colpeja un part del propi cos cultural, ja que això que anomenem ‘Grècia’ és la cultura que encara insemina saber a qui se’n vulgui servir com d’un bon plat. Curiosament, el saber, com l’amor, mai no s’esgota per més que en donis.

Quant al nostre panorama cultural, també sembla oportú girar la vista per revisitar l’essencial: Tenim necessitat de l’inútil com tenim necessitat, per viure, de les funcions vitals essencials, escriu Nuccio Ordine. Aquestes coses essencials que ens humanitzen són el rovell de l’ou, la matèria primera dels sabers humanístics, en el benentès que sense cultura (sense la sensibilitat pel bell i pel bo) tampoc no hi haurà salut econòmica, sinó un camp de batalla per la supervivència.

En les reflexions de Nuccio Ordine trobem un utilíssim compendi de valors humanístics, una bíblia que podem obrir per qualsevol pàgina i amarar-nos de la veu d’aquells que ens han precedit, els quals, com Ovidi, Montaigne, Kant i tants d’altres, afirmem que han experimentat la utilitat de l’inútil que ha dotat de sentit les seves vides.

Els humans som relat, més que possessions. Ho sabem des que som conscients de la finitud. I, no obstant això, com si un sol massa potent ens encegués la vista, massa vegades fem com si no ho sabéssim. Ho he escrit en altres ocasions perquè és una de les lliçons més essencials del valor de la vida, del bo i del bell de la vida, que he rebut mai d’una persona fora de la família. En el seu últim dia, i en un moment que teníem les mans agafades, Guillem Viladot va dir: Això és tot el que tenim. Vaig entendre que l’escriptor es referia al do de l’afecte, de l’amistat, el do del gratuït de la vida, i que al final resulta el més preuat. En un dels seus escrits, Nuccio Ordine també es refereix a aquests lligams d’afecte dessinteressat: Allò que uneix és un lligam dessinteressat, és el valor de l’amor en si, capaç d’extirpar tot interès individual i tota forma d’egoisme.

Són molts els escriptors, els artistes, gent de ciència i savis de tots els temps que ens han fet vibrar, gratis et amore, les cordes del nostre cor, com escriu el professor Ordine. És l’herència dels clàssics, i també l’herència dels contemporanis. El saber no es pot transmetre mecànicament, passa per la via cordial. Una mare ocell que peixa els seus petits, que els posa menjar a la boca fa pensar que és través de la cura i de l’amor com ens nodrim quant al cos, però també quant a l’esperit, com aigua que flueix a través d’un fil de llana d’un recipient ple a un altre de buit, escriu Ordine. Així, doncs, certifiquem-ho: Útil/inútil, o inútil/útil, en la vida plena són vasos comunicants.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local