#Manipuladors

Em ve al cap que el primer gran pas cap a la solució d'una inquietud comença parlant d'ella. Existeixen moltes raons que frenen aquest pas. La més important es fonamenta en la por a denunciar alguna cosa injusta. Emmudim davant el risc que les nostres accions empitjorin el problema. Acceptem amb normalitat situacions a les quals ens veiem sotmesos. De no afrontar-les amb decisió, es converteixen en perillosos focus de malaltia.

Avui vull parlar-vos d'alguna cosa tan habitual com a nociva. Un perfil amb tants efectes secundaris que no solament afecta a la persona que es veu exposada. El seu potencial perjudici és tan gran que la virulència dels seus efectes s'expandeix com un càncer. Les seves conseqüències són clarament visibles en els grups a través de les seves relacions socials. Un dels seus escenaris habituals és el món laboral; aquí la frustració de les persones es transforma en pèrdues de productivitat, falta d'implicació, desmotivació, incompetència, estrès, desequilibri psíquic i fracàs. En aquests casos, la inacció pot arribar a posar en risc la continuïtat de projectes i de les pròpies empreses.

El nostre focus d'atenció es centra avui en els #Manipuladors. En persones que actuen canviant el seu entorn per beneficiar-se sense escrúpols dels seus actes i de com les conseqüències afecten als altres, siguin familiars, “amics” o companys de treball. Una persona manipuladora “no és com els altres”. En aquesta proposta volem plasmar amb claredat la diferència entre ser i tenir, un puntual comportament de manipulació. El genuí manipulador interioritza de tal manera la seva forma d'actuar que amb freqüència acaba per manifestar-se inconscient. En realitat no sap fer una altra cosa doncs és la seva delirant forma de defensa davant suposats perills que existeixen només en la seva imaginació. Una desmesurada relació amb el seu ego és el principi facilitador d'aquest comportament. A més necessita de l'existència “de l'altre”, amb el qual es va a comparar i al que convertirà en el centre del seu menyspreu. Estructures familiars en les quals s'ha potenciat el germà “llest” i el “ximple” generen perfils d'aquestes característiques. El menys benvolgut es sent en permanent avaluació enfront del seu rival.

D'aquesta forma genera els seus comportaments de reafirmació de el “jo” per sobre de tot. Fa que tots els contextos de la seva vida es construeixin sobre la base d'aquesta forma de fer amb notorietat.

El major actiu contra un #Manipuladors és el comportament #assertiu, que ens permet expressar amb claredat i sinceritat les nostres opinions, necessitats i demandes. A dir un no raonat i desenganxat dels riscos que puguin suposar enfrontar la nostra opinió a la d'una altra persona.

Anem a desglossar les característiques d'aquest model tòxic de perillós impacte amb una premissa que considero important. Valorar com #Manipuladors a aquell o aquella que compleixi simultàniament al menys una tercera part d'aquestes condicions. Generalitzar en l'estudi d'aquests comportaments no seria una bona manera de fitxar-los. Podrem combatre-ho, si prèviament ho identifiquem amb claredat. Recorda que es poden tenir ocasionalment les actituds i no ser-ho.

Com és?, Què fa per mostrar la seva actitud?

• Culpa als altres en nom d'alguna creença personal que considera elevada, acostuma a enquadrar-se en la família, l'amistat o la consciència professional.

• Es desentén de les seves responsabilitats i les deriva als altres segons la seva conveniència.

• No comunica amb claredat el que necessita, les seves opinions, necessitats i sentiments.

• Varia els seus missatges en funció del vent que bufa i de l'interlocutor que té a cada moment.

• Respon, si ho fa, de forma confusa i fora de context, generant perplexitat i confusió.

• Canvia d'opinió, comportament i sentiments segons les persones o les situacions en les quals es trobi.

• Acudeix a “la seva lògica” normalment fora de context per disfressar les seves demandes.

• Incideix amb intensitat a sentenciar com han de ser els altres. Pel seu lloc han de complir el que per ell “ha de ser”, satisfent immediatament els seus desitjos, peticions o preguntes de forma submisa.

• És expert a posar en dubte les competències i qualitats dels altres. Jutja, critica i menysprea sobre la base del seu exclusiu criteri interessat.

• No acostuma a donar la cara, utilitza missatgers o mitjans que li permetin canviar el seu missatge sense pudor utilitzant la mentida que justifiqui el seu objectiu.

• Sembra la discòrdia i expandeix les sospites. Divideix per mantenir el seu control.

• És una “víctima” professional i posa tots els mitjans per ser compadit exagerant qualsevol assumpte.

• Mai actua sobre el que se li demana, encara que llança un missatge permanent que s'ocupa d'això.

• Es recolza en les creences morals alienes per aconseguir satisfer les seves necessitats. “Has de fer el que et dic perquè si no seràs mala persona i jo no m'ho mereixo”…

• És xantatgista i usa l'amenaça com a moneda de canvi.

• Converteix en incongruents les converses amb ell, canviant de tema sense venir al cas.

• No és amic d'entrevistes ni de reunions a les quals arriba tard sense raó i a les quals mai porta aportacions constructives.

• Expressa obertament la seva superioritat i dóna per fet la ignorància dels seus interlocutors.

• Menteix compulsivament i sistemàticament.

• Deforma i falseja els fets per esbrinar la “veritat” que a ell li interessa a cada moment.

• És egocèntric de forma desmesurada. Primer jo, després jo i si queda alguna cosa, per a mi.

• Manifesta gelosia de persones i coses inversemblants.

• Nega sistemàticament les evidències i no suporta la més mínima crítica àdhuc venint amb propostes constructives.

• Els drets i les necessitats dels altre son irrellevants. Simplement no les té en compte.

• No comunica i si ho fa, espera al final per demanar, ordenar o actuar. Els altres tenen l'obligació de saber i satisfer el que ell necessita o està pensant a cada moment.

• Pot donar al seu discurs una aparença lògica mentre que per contra els seus actes responen a esquemes oposats.

• Quan el seu interès és evident ens afalaga. Quan desapareix ens deixa tirats.

• No li tremola el pols per destruir o deixar caure el que tant ha costat crear si amb això aconsegueix el que li ve de gust o convé.

• La sensació de malestar al seu al voltant és manifesta. S'intueixen els paranys i la falta de llibertat.

• És eficaç per aconseguir el que vol, però sempre a costa d'uns altres.

• És pervers i maliciós per induir-nos a fer alguna cosa en contra de la nostra voluntat.

• Re alimenta el seu ego buscant ser el centre de les converses d'aquells que ho coneixen.

Aquestes persones no són una fantasia. Existeixen a prop teu. Ara et correspon utilitzar aquesta informació com un mitjà per posar el focus sobre ells. Per descomptat escriure-ho és la meva proposta perquè ho llegeixis. Et convido a anar més enllà, al fet que ho imprimeixis i ho pengis en el teu lloc de treball, en la nevera de la teva casa, en el tauler d'anuncis de l'escola o que ho comparteixis a la teva xarxa i així posar el primer tram de la tanca que els impedeixi perjudicar a els qui no comparteixen aquesta forma de fer les coses. Hi ha molt dolor contingut en les persones per aquestes causes. Tots podem fer alguna cosa per evitar-ho.

Aixecar el peu del gas. Reduir el ritme començant a observar l'entorn amb més atenció. Deixar de mirar a l'arbre començant a observar les branques, les fulles, el seu color, com les bressola el vent. Et convido a re enquadrar un moment de la vida treient d'ell coses que no veies.

Intueixes la causa? És molt senzill, no estaves mirant en aquesta direcció.