Federalisme

El Brexit demostra que cal una Europa solidària i federal

Una majoria justeta de britànics van optar perquè el seu país sortís de la Unió Europea en el referèndum celebrat el passat 23 de juny. Un 51,9% dels votants van decantar-se pel Brexit, la sortida de la Unió, front a un 481% van decantar-se pel Remain, continuar formant-ne part. 41 anys abans ja havien fet un referèndum idèntic. En aquella ocasió, però, el 67% dels electors va optar per mantenir la seva participació a la UE.

Hi ha hagut arguments de tot tipus per inclinar-se per un bàndol o per l’altre. La iniciativa de la separació d’Europa va córrer a càrrec del partit xenòfob UKIP, els arguments principals del qual es basaven en la por als immigrants i la crítica a la burocràcia de Brussel·les. El primer ministre britànic, David Cameron, va convocar la consulta pressionat per l’ala euroescèptica del seu partit, el Conservador, convençut que guanyaria fàcilment l’opció que la Gran Bretanya continués integrada a Europa, després d’alguns retocs en la relació entre el seu país i la Unió.
Cameron es va equivocar i va guanyar el Brexit. Bona part dels treballadors de les zones industrials en declivi de la Gran Bretanya van votar SÍ a la secessió. Han perdut qualitat de vida i es van creure les promeses dels promotors de la secessió que aturarien l’arribada d’immigrants que, segons ells, els treuen llocs de treball i ajuts socials.

Front a aquesta campanya, Europa no va oposar un projecte engrescador. Europa, la Unió Europea, és vista per bona part de la ciutadania dels seus països membres com un ens més preocupat pels interessos dels mercats financers que per les persones. S’escampa, a més, la idea que a Europa cadascú vetlla pels interessos particulars de cada país. Que no hi ha un afany comú per compartir esperances i projectes de progrés compartit.

Per evitar nous brexits i que s’imposin els egoismes patriòtics per davant dels comuns als ciutadans europeus, cal avançar en la construcció d’una Europa solidària i federal, entesa com una voluntat de fer camí plegats. Els britànics han de voler formar part de la Unió Europea no perquè els ho demanin els financers de la City, que fan càlculs freds sobre com guanyar més diners, sinó perquè veuen Europa com la millor eina per consolidar d’una societat del benestar fraternal i el respecte pels drets humans i la dignitat de totes i tots.

És, ben segur, una Europa diferent de la que hem conegut els darrers anys. Radicalment diferent de la que accepta que el seu màxim dirigent del 2004 al 2014, José Manuel Durao Barroso, se’n vagi a presidir la secció internacional d’un dels bancs més bruts del món: Goldman Sachs.

Una nova Europa federal i solidària és possible i imprescindible.





També et pot interessar