81 anys després

Així van ser les primeres hores de la Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú

El relat de les tràgiques jornades viscudes a la ciutat entre el 18 i el 21 de juliol de 1936

Xavier Canalis 18-07-2017 19:23 Lectures 5397
Així van ser les primeres hores de la Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú. EIX

Així van ser les primeres hores de la Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú. EIX

El jove recluta estava amoïnat perquè el seu batalló ja havia registrat una baixa: un company seu havia mort a la plaça d’Espanya a causa dels trets efectuats pels guàrdies d’assalt. Era el 19 de juliol de 1936 i Joan Coll, amb només 16 anys i natural de Vilanova i la Geltrú, formava part dels militars sublevats a Barcelona.

La matinada d’aquell dia, les tropes de l’exèrcit a la capital catalana havien rebut ordres de llançar-se al carrer i prendre diferents centres estratègics de la ciutat. El pla, però, no era prou encertat i els seus detalls eren, a més, coneguts per les autoritats del Govern republicà.

Els soldats aviat fracassarien. A les places de Catalunya, Universitat i Espanya, les unitats militars sublevades es van trobar envoltades i assetjades.

Mentrestant a 45 kilòmetres al sud, un altre jove vilanoví, Bonaventura Orriols, contemplava tres hidroavions de l’Exèrcit de l’Aire que sobrevolaven per damunt la platja de Ribes Roges i anaven en direcció Nord.

“Vam dir: aquests hidros deuen anar a Barcelona. Ignoràvem que en un d’aquells tres avions hi anava el general Manuel Goded. Nosaltres ho vam veure des de la platja. És a dir: normalitat. No ens esperàvem allò”, recordava Orriols.

Goded, després d’haver fet triomfar la rebel.lió militar a Palma de Mallorca, havia pujat a l’hidroavió amb l’esperança d’aconseguir el mateix objectiu a Barcelona.

A la Ciutat Comtal, però, els soldats  sublevats ja feia hores que lluitaven pels carrers i estaven assetjats en diferents punts per guàrdies d’assalt, la Guàrdia Civil i grups anarcosindicalistes.

Amb prou dificultats, Goded va poder arribar fins a l’edifici de Capitania. El recluta Joan Coll el va poder veure de molt a prop: “Goded venia de Mallorca per fer-se càrrec de tot Catalunya i quan va baixar i el tinent meu li va donar la novetat que ja teníem un mort, la cara se li va assenyalar… Els guàrdies d’assalt, a la plaça d’Espanya, quan van passar amb la seva camioneta, ja ens van tirar trets. I van matar un soldat”.

Finalment, les forces lleials a la República, amb el suport de les organitzacions anarcosindicals, fan fracassar la sublevació militar a Barcelona.

El general Goded va ser detingut. Serà afusellat setmanes més tard. Pel que fa als reclutes detinguts, alguns van ser posats en llibertat uns dies després. Així va ser com Joan Coll va poder tornar a Vilanova i la Geltrú.

En realitat, la sublevació havia esclatat el 17 de juliol a Melilla i el 18 de juliol s’hi havien afegit altres guarnicions militars d’arreu del país. La ràdio informava d’aquests fets i gairebé tothom n’estava assebentat.

Concepció Ventosa havia estat a Barcelona el dia 18, precisament un dia abans de la sublevació a la capital catalana, i allà havia coincidit amb un conegut.

“Agafava el tren a les dues del migdia al carrer Aragó i em va acompanyar un advocat -que després vaig saber que formava part dels implicats en el cop d’Estat- i vam parlar sobre les últimes notícies. I jo vaig dir-li: ‘Bah! Això s’acabarà aviat’. I ell va respondre: ‘Ah, no sé, ja veurem…’. Jo vaig pensar que aquell home era ben beneit. I noi, si, i tan poc que es va acabar”.

Joan Alemany era un altre jove vilanoví amb un carro ple d’il.lusions i projectes de futur. El 19 de juliol de 1936 passejava amb la seva xicota per Ribes Riges. “Aquell dia el tinc marcat i clavat”, deia.

Aleshores, Alemany tenia 20 anys i feia últim curs de violí, esperava fer classes de perfeccionament amb el mestre de música Eduard Toldrà i després anar a París a completar els seus estudis.

“Vam pujar per la Rambla i als dos cafès que hi havia tenien engagada la ràdio. Hi havia gent al voltant, sentint les notícies: estaven radiant la sublevació de Barcelona, que aleshores ja estava quasi dominada”, recordava Joan Alemany.

“Vam pensar: aquests militars! Al capdavall, no serà res. I no vam fer més cas. I uns dies després, quan ja havia esclatat tot, encara pensàvem que allò només duraria dues setmanes… Tot va anar a rodar”.

L’alçament militar havia fracassat, així doncs, a Barcelona i també a Madrid. El fet que sublevació no triomfés i el Govern republicà tampoc -atès que no va poder evitar la rebel.lió de tropes en altres ciutats d’Espanya- significa l’inici de la Guerra Civil.

Per la seva part, els anarquistes catalans s’havien apoderat de grans quantitats d’armament que es guardaven al parc d’artilleria de Sant Andreu. A partir d’aquell moment, el seu poder va resultar decisiu i governarien, de fet, a tot Catalunya.

El dia 20 de juliol, dilluns, a la Pirelli no es treballa i s’inicia a Vilanova i la Geltrú una vaga general no declarada enmig d’un ambient tens i incert.

Andreu Rovira recordava aquelles decisives hores de la següent manera: “Llavors, amb un amic, vam anar a fer un tomb a baix-a-mar. Senties la gent, hi havia com una angúnia… Però sense saber què havia de passar”.

Mentrestant, grups anarcosindicalistes de Vilanova es desplaçaven fins a Barcelona per aconseguir armes.

Xavier García ho veia així: “De moment, hi va haver unes hores de molta incògnita. Després es va veure que la sublevació militar havia estat vençuda a Barcelona. Llavors és quan engega tota la flamarada dels que se senten redemptors i van a prendre possessió de la cosa pública”.

En altres paraules, arribava la Revolució.“

El que va passar a continuació va ser bastant sobtat, imprevist”, indicava Bonaventura Orriols. “El primer senyal d’alarma va ser que el Centre Autonomista de la Lliga i el Centre Catòlic són assaltats el dia 20. Va venir gent de fora”.

Aquell mateix dilluns, a més, les religioses són obligades a abandonar els convents.

Els agents de la Guardia Civil, que fins aquell moment s’havien quedat dins la caserna, abandonen Vilanova i la Geltrú l’endemà, 21 de juliol, seguint ordres de la comandància de Barcelona. Els agents van desfilar pels carrers sense formació, amb un mocador vermell com a fulard i saludant amb el puny enlaire.

La ciutat havia quedat desprotegida. Era un dimarts.

Aquest relat periodístic forma part del llibre "Crònica de la Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú", escrit per Xavier Canalis. El llibre sencer es pot llegir gratis a https://guerracivilvilanova.wordpress.com

Així van ser les primeres hores de la Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú Així van ser les primeres hores de la Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

Tribuna

Tribuna Oberta per promoure l’intercanvi d’opinions, el debat i la reflexió

Promoció econòmica

A la recerca del CIT del segle XXI

Miquel Casellas

Un cop més s'ha de plantejar la seva raó de ser i s'ha d'actualitzar o fer un pensament perquè sinó la crua realitat li marcarà un futur més aviat negre. Una entitat amb 67 anys d'història i que és un clar exemple de la realitat del comerç a casa nostra

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No