Treballadors públics

La gran farsa d’algunes oposicions

Miquel Casellas 27-11-2017 18:35 Lectures 685

Aquest món de les oposicions a l’administració pública és una de tantes coses que donen molt de si a casa nostra. Es podrien publicar estudis, llibres i assaigs i mai s’acabaria amb la inspiració per aquells que s’hi vulguin dedicar. Jo només faré una petita aportació, doncs he tingut la sort de veure aquest procés des de diferents punts de vista. És un camp molt ampli quasi inabastable per la gran majoria de mortals.

Fa molts anys, en algunes ocasions es podia donar que hi havia més places vacants que opositors, però això no acostuma a passar mai en els darrers anys quan el percentatge a vegades és d’escàndol.

Hi ha oposicions realitzades per la Generalitat i altres administracions  més voluminoses que no es poden permetre el luxe de fer unes proves a la carta per uns candidats amb més números que la resta de rivals. En aquestes proves hi acostuma a dominar la igualtat d’oportunitats a la recerca d’un perfil anònim més adient per les tasques i responsabilitats que s’han de dur a terme, però en altres administracions més petites es poden viure moltes circumstàncies que a vegades fins i tot surten del guió prèviament previst. Els informes que es fan al respecte depèn de qui marqui les preferències i d’on bufi el vent. Avui en dia es pot justificar tot i més. Només queda la justícia per donar-te la raó, però depèn del jutge que et trobis pots tirar cap un costat o un altre. Tot és un món molt relatiu.

La gràcia de totes les oposicions són les bases. En molts casos, ja vas veient per on poden sorgir les sorpreses. Depèn de la puntuació que s’atorga a l’experiència i als cursos realitzats ja intueixes per quins viaranys pot anar la cosa. A vegades a la recerca de tècnics de turisme, no s’inclouen les titulacions en idiomes en la fase de concurs.

Aquí amb el català i una mica de castellà ja en tenim prou per comunicar-nos amb la resta de la humanitat mundial. Un altre punt de selecció és que només aporten mèrits els cursos realitzats en la darrera dècada. Llavors de cop ja et treus de sobre els possibles punts que poguessin assolir els candidats que fa anys es van dedicar a assistir a cursos, màsters i altres aventures educatives apostant clarament a favor dels que ho tenen tot més recent.

Després hem de triar les proves.  Llavors en alguns casos que van a la recerca de pobres auxiliars administratius  en realitat demanen coneixements de llicenciats. Alguns pocs, que potser han passat per la universitat, els poden arribar a tenir, però la majoria que no van trepitjar els estudis superiors els acostumen a  ignorar, tret de les excepcions.

Llavors clar, veus els resultats i penses que hi ha poc nivell. El problema no està aquí sinó que els espavilats que han posat les proves s’han passat tres pobles amb la seva exigència i s’han quedat a gust. A vegades són oposicions adreçades directament a persones amb carrera amb la suposada formació. El clar resultat és que ningú pot les pot superar. La broma és que queda deserta i tornem a començar a veure si hi ha sort i trobem gent amb alts coneixements per fer un contracte d’auxiliar d’alguna cosa.

Llavors tenim el tema entrevista. Hi ha resultats molt interessants d’una persona que en la prova teòrica i pràctica treu molt bona puntuació, però  resulta a l’hora de l’entrevista no li aporta ni una dècima al seu currículum. Aquests casos es complementen amb tot el contrari, els qui  obtenen uns resultats més aviat justets en les primeres pobres i a l’entrevista aconsegueixen una qualificació  estratosfèrica. Tornes a descobrir que tot és molt curiós en aquest món de les oposicions.

No podem oblidar el terreny de les incongruències de tot plegat. El cas és que alguns dels membres que tenen l’honor i la sort de formar part del tribunal que han de valorar les proves han estat escollits per la via digital pura i dura. També es pot donar el cas que  fa segles se li va fer una oposició d’auxiliar i avui s’ha convertit en un gran professional amb un sou envejable, però que ha anat ascendint en l’escala salarial miraculosament amb concursos de mèrits o complements salarials amb nom molt bonic i tendre que s’han afegit a la nòmina segons la seva simpatia vocàlica.

També estan les promocions internes que a mig camí del procés algun déu amb rostre humà et retoca la normativa i et pot donar alguna sorpresa que potser no sempre afavoreixen a tots per igual.

Aquest és un món incert i aquesta és una comarca on hi ha molts treballadors municipals que no tenen la plaça i fa dècades que s’hi dediquen. També  abunden els qui fan de tècnics amb contracte d’auxiliar administratiu i mai ningú s’ha preocupat per estudiar el seu cas. Quan et diuen que volen fer una nova relació de llocs de treball ja saps que sempre hi guanyen els de sempre. Una gran farsa tot plegat.

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

Què t'anava a dir

Miquel Casellas

Miquel Casellas

Un garbell de les petites llavors que et trobes pel camí de la vida

http://www.miquelcasellas.blogspot.com.es/

Promoció econòmica

A la recerca del CIT del segle XXI

Miquel Casellas

Un cop més s'ha de plantejar la seva raó de ser i s'ha d'actualitzar o fer un pensament perquè sinó la crua realitat li marcarà un futur més aviat negre. Una entitat amb 67 anys d'història i que és un clar exemple de la realitat del comerç a casa nostra

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No